Les cinc illes de plàstic majors que la península ibèrica causen greus danys en la salut humana
- En l'Oceà Atlàntic hi ha 580.000 peces de plàstic per quilòmetre quadrat, segons la Sigui Education Society, que agrupa 80.000 persones. La contaminació del plàstic causa la mort de més de 100.000 tortugues marines i ocells a l'any, segons ha recollit la zona ecologista Eco Portal.
Els experts criden “partches” als conjunts de plàstics marins. A tot el món s'han comptabilitzat cinc pegats gegants. L'oceà Pacífic és el més extens del nord, amb una superfície superior a la Península Ibèrica i l'Estat francès. Segons Achim Steiner, director de Ciències Ambientals de l'ONU en Erandio, el consum de plàstic incontrolat és el resultat de: “Ens estem tirant pedres”. L'any passat ARGIA va realitzar un reportatge sobre els residus plàstics en la mar.
Segons un estudi realitzat per l'associació SES –Sigui Education Society–, en l'oceà Atlàntic hi ha 580.000 peces de plàstic per quilòmetre quadrat. En lloc de perjudicar directament els éssers humans, els efectes més directes són els dels animals marins. Cada any moren més de 100.000 tortugues marines i ocells per menjar o encadenar plàstic.
Se sap que el plàstic pot causar càncer, però Rolf Halden, investigador de la Universitat d'Arizona, diu que no es pot saber exactament fins a quin punt afecta a l'ésser humà. “Tots estem contagiats, no se sap en què ens ha afectat” diu. El plàstic triga anys i anys a descompondre's, però elimina ràpidament les toxines que es propaguen en l'aigua. Els més comuns són el mercuri, el cadmi i el plom. Segons els investigadors mediambientals, la majoria dels animals de l'oceà estan contaminats amb aquestes toxines.
“Creiem que no ens afecta”
“Encara no hem sofert els danys del plàstic i per això no som amos de la situació”, explica Steiner de l'ONU. Ha insistit en la necessitat de cuidar la naturalesa perquè pot afectar la nostra salut. Demana reduir el consum de plàstic, comprar el menys possible: “Cadascun genera uns 300 grams de plàstic al dia”. Diu que cada vegada que es compri menys es generarà menys escombraries.
L'Halde de la Universitat d'Arizona està preocupat pel medi ambient. Ha dit que és possible "desenvolupar la consciència" de la ciutadania, però que és impossible sense un canvi d'actitud dels governs i, sobretot, de l'ONU. En paraules d'Halde, tenen “por” que la realitat sigui com és: “En els últims anys s'està fent una gran feina a favor del medi ambient, però a la ciutadania no se li mostra totalment una realitat”.
Energiaren Nazioarteko Agentziak (IEA) astelehenean argitaratutako txostenaren arabera, %2,2 igo da energia eskaria 2024an aurreko urtearekin alderatuta, besteak beste, egiturazko arrazoi hauengatik: beroari aurre egiteko argindar gehiago erabili beharra, industriaren kontsumoa... [+]
Kutsatzaile kimiko toxikoak hauteman dituzte Iratiko oihaneko liken eta goroldioetan. Ikerketan ondorioztatu dute kutsatzaile horietako batzuk inguruko hiriguneetatik iristen direla, beste batzuk nekazaritzan egiten diren erreketetatik, eta, azkenik, beste batzuk duela zenbait... [+]
Lurrak guri zuhaitzak eman, eta guk lurrari egurra. Egungo bizimoldea bideraezina dela ikusita, Suitzako Alderdi Berdearen gazte adarrak galdeketara deitu ditu herritarrak, “garapen” ekonomikoa planetaren mugen gainetik jarri ala ez erabakitzeko. Izan ere, mundu... [+]
Ur kontaminatua ur mineral eta ur natural gisa saltzen aritu dira urte luzeetan Nestlé eta Sources Alma multinazional frantsesak. Legez kanpoko filtrazioak, iturburuko ura txorrotakoarekin nahasi izana... kontsumitzaileen osagarria bigarren mailan jarri eta bere interes... [+]
Greenpeaceko kideak Dakota Acces oliobidearen aurka protesta egiteagatik auzipetu dituzte eta astelehenean aztertu du salaketa Dakotako auzitegiak. AEBko Greenpeacek gaiaren inguruan jasango duen bigarren epaiketa izango da, lehenengo kasua epaile federal batek bota zuen atzera... [+]
