Hi ha una sensibilitat especial en Ibarra amb el pebrot, té una gran adhesió per part de la ciutadania”. L'antropòleg ibartarra Josu Ozaita Azpiroz és l'autor del llibre Piparra, que acaba de ser publicat per l'editorial bilbaïna. Si per alguna cosa es coneix el poble d'Ibarra és pel seu pebrot, però la falta d'estudis profunds entorn de l'aliment era apreciada per l'associació dels 789 associats al pebrot: la necessitat d'una base teòrica sobre el producte, elaborada des del punt de vista històric i antropològic. En aquella època, Ozaita realitzava el Treball fi de grau d'Antropologia de l'últim any, entorn del pebrot. Una vegada finalitzada la carrera, a la fi de 2016, l'Ajuntament va formalitzar un contracte i va començar una recerca més exhaustiva. El llibre és el resultat de la recerca.

Des del punt de vista antropològic

“He treballat des de l'antropologia: he estat llegint sobre l'antropologia dels aliments, he treballat l'aspecte simbòlic i he recollit la història”. En el llibre, Ozaita ha dedicat una secció a la història del pebrot. Ha estat informat de la història a través d'entrevistes amb persones majors i productors locals: “En temps el pebre estava en una cantonada, com una cosa especial. S'utilitzava per a deixar enrogir, assecar i tirar el carabassó”. En aquells temps en els quals no tenia prestigi actual.

A principis del segle XX ja existia el pebrot en les hortes d'Ibarra, i amb el pas dels anys, Ozaita diu que la varietat va ser a poc a poc naturalitzant-se: s'ha adaptat al clima local i ha anat adquirint les seves característiques i propietats. En la segona dècada del segle XX ja era habitual menjar pebrots el dia de Sant Bartolomé, i va anar llavors quan la gent dels pobles de voltant va començar a acostar-se a Ibarra a menjar pebre. No obstant això, ha explicat que el gran boom del pebrot d'Ibarra es va produir en la dècada dels 90: “El compte del nom Llagostí va ser creada llavors pels del bar Txumitxa, va fer gràcia a la gent i així va anar guanyant fama”.

Menjar festiu

Ozaita ha destacat que qualsevol iniciativa cultural d'Ibarra se celebra al voltant del pebrot, i que fins i tot el dia més important de les festes, el dia de Sant Bartolomé, a les 12.00 del migdia, tots els veïns es reuneixen en la plaça a menjar pebrots. El mercat del pebrot també se celebra tots els anys i en ell se celebra un concurs de pintxos elaborats amb aquest plat. “Les receptes de pintxos que durant anys han preparat cuiners famosos no estaven recollides en cap lloc, i també les hem recollit en el llibre: receptes i fotos de pintxos”, explica el d'Ibarra.

Històries, vivències de veïns i productors, receptes, fotos, etc., són alguns dels temes que es recullen en el llibre Piparra. El tema del llibre és local, però té una perspectiva molt àmplia, per la qual cosa pot ser d'interès no sols per als veïns d'Ibarra, sinó també per a tots aquells que agradin de la gastronomia o del món de l'horta. El seu objectiu principal és posar en valor i difondre la cultura del pebrot.