Traduït automàticament del basc, la traducció pot contenir errors. Més informació. Elhuyarren itzultzaile automatikoaren logoa

El pebrot d'Ibarra protagonista del treball antropològic

  • El llibre Piparra compte la història del pebrot, les vivències de la gent i dels productors, les receptes, les fotos i una infinitat de coses més.

25 de octubre de 2020 - 09:51

Hi ha una sensibilitat especial en Ibarra amb el pebrot, té una gran adhesió per part de la ciutadania”. L'antropòleg ibartarra Josu Ozaita Azpiroz és l'autor del llibre Piparra, que acaba de ser publicat per l'editorial bilbaïna. Si per alguna cosa es coneix el poble d'Ibarra és pel seu pebrot, però la falta d'estudis profunds entorn de l'aliment era apreciada per l'associació dels 789 associats al pebrot: la necessitat d'una base teòrica sobre el producte, elaborada des del punt de vista històric i antropològic. En aquella època, Ozaita realitzava el Treball fi de grau d'Antropologia de l'últim any, entorn del pebrot. Una vegada finalitzada la carrera, a la fi de 2016, l'Ajuntament va formalitzar un contracte i va començar una recerca més exhaustiva. El llibre és el resultat de la recerca.

Des del punt de vista antropològic

“He treballat des de l'antropologia: he estat llegint sobre l'antropologia dels aliments, he treballat l'aspecte simbòlic i he recollit la història”. En el llibre, Ozaita ha dedicat una secció a la història del pebrot. Ha estat informat de la història a través d'entrevistes amb persones majors i productors locals: “En temps el pebre estava en una cantonada, com una cosa especial. S'utilitzava per a deixar enrogir, assecar i tirar el carabassó”. En aquells temps en els quals no tenia prestigi actual.

A principis del segle XX ja existia el pebrot en les hortes d'Ibarra, i amb el pas dels anys, Ozaita diu que la varietat va ser a poc a poc naturalitzant-se: s'ha adaptat al clima local i ha anat adquirint les seves característiques i propietats. En la segona dècada del segle XX ja era habitual menjar pebrots el dia de Sant Bartolomé, i va anar llavors quan la gent dels pobles de voltant va començar a acostar-se a Ibarra a menjar pebre. No obstant això, ha explicat que el gran boom del pebrot d'Ibarra es va produir en la dècada dels 90: “El compte del nom Llagostí va ser creada llavors pels del bar Txumitxa, va fer gràcia a la gent i així va anar guanyant fama”.

Menjar festiu

Ozaita ha destacat que qualsevol iniciativa cultural d'Ibarra se celebra al voltant del pebrot, i que fins i tot el dia més important de les festes, el dia de Sant Bartolomé, a les 12.00 del migdia, tots els veïns es reuneixen en la plaça a menjar pebrots. El mercat del pebrot també se celebra tots els anys i en ell se celebra un concurs de pintxos elaborats amb aquest plat. “Les receptes de pintxos que durant anys han preparat cuiners famosos no estaven recollides en cap lloc, i també les hem recollit en el llibre: receptes i fotos de pintxos”, explica el d'Ibarra.

Històries, vivències de veïns i productors, receptes, fotos, etc., són alguns dels temes que es recullen en el llibre Piparra. El tema del llibre és local, però té una perspectiva molt àmplia, per la qual cosa pot ser d'interès no sols per als veïns d'Ibarra, sinó també per a tots aquells que agradin de la gastronomia o del món de l'horta. El seu objectiu principal és posar en valor i difondre la cultura del pebrot.


T'interessa pel canal: Baratzetik mundura
2025-02-24 | Estitxu Eizagirre
Ziminttere
Sukaldea emakumeen jakintzak partekatzeko botere eta plazer espazio denean

Emakume bakoitzaren errelatotik abiatuta, lurrari eta elikadurari buruzko jakituria kolektibizatu eta sukaldeko iruditegia irauli nahi ditu Ziminttere proiektuak, mahai baten bueltan, sukaldean bertan eta elikagaiak eskutan darabiltzaten bitartean.


2025-02-17 | Garazi Zabaleta
Xüxenka
Comerç col·lectiu gestionat per petits agricultors de proximitat en Maule
L'hostal Euskalduna de Maule porta anys treballant amb els petits productors de cases de Zuberoa i quan van comprar un edifici enfront de l'hostal de la capital els va fer una proposta a aquests mateixos agricultors: per què no obrir la botiga dels productors de proximitat? “En... [+]

2025-02-10 | Garazi Zabaleta
Interior
La xarxa d'alimentació de Vitòria-Gasteiz com a eina per a la transformació
En el context posterior a la pandèmia, un grup de persones va començar a moure's a Vitòria-Gasteiz per a treballar l'alimentació, que se suposa és un dret fonamental. “En l'àmbit de la militància ja s'estaven treballant altres temes, com el de l'habitatge, però amb... [+]

2025-02-03 | Garazi Zabaleta
BioK
Ruta i quimchi del País Basc
Satxa Zeberio, impulsor del projecte Bio-K, es va mudar a Errezil i va plantar pomeres. “Va arribar el moment de fer alguna cosa amb les pomes i llavors comencem a produir suc de poma i sidra”, ha explicat. El projecte Bio-K, fundat oficialment en 2015, va començar a... [+]

2025-01-27 | Garazi Zabaleta
Xarxa Hazi
Lloc de recollida i difusió de les llavors del poble Ceguesa
L'Associació de la Terra de Demà d'Ipar Euskal Herria (BLE) porta anys treballant entorn de la biodiversitat conreada. “Hem posat en marxa diverses projeccions, una d'elles sobre les llavors de l'horta”, explica Nico Mendiboure, membre de la Xarxa de Llavors. Fa quatre anys... [+]

2025-01-20 | Garazi Zabaleta
Per unitat
"El nostre és un espai de tests per a l'agricultura regenerativa i per a projectes col·lectius"
Amb l'objectiu de formar-nos en l'agricultura i provar un mateix en la producció i comercialització abans de posar en marxa els seus propis projectes, ja estan en marxa diversos punts de test agrícoles. A Àlaba, el Centre de Test Agrícola d'Alea es va posar en marxa en 2023,... [+]

2025-01-13 | Garazi Zabaleta
Caseriu Urteaga-Urkulegi
Verdures, fruites i carn, diversificació com a base de la producció
Urteaga i Urkulegi són dos caserius veïns d'Itsaso (Guipúscoa), que fa anys es van unir i van posar en marxa un projecte conjunt. “Ajuntem els dos caserius i iniciem el projecte de producció, i des de l'any 2011 treball amb total dedicació”, explica Gorka Sasieta,... [+]

2025-01-06 | Garazi Zabaleta
Associació Trebatu
Projecte per a impulsar el relleu en el sector primari a Guipúscoa
L'associació Trebatu porta anys en marxa en Ipar Euskal Herria, amb l'objectiu que aquelles persones que vulguin posar en marxa aquest projecte puguin formar-se prèviament. Prenent com a model el projecte d'Ipar Euskal Herria i tirant de la mateixa idea, a Guipúscoa també s'ha... [+]

2024-12-23 | Garazi Zabaleta
Ekin Dulantzi
Zona de test agroalimentari en Dulantzi
Cada vegada comptem amb més punts de test agrícoles, és a dir, espais de formació en agricultura i ramaderia abans de posar en marxa el seu projecte. L'espai Zunbeltz de Navarra i la Trebatu de Guipúscoa i Ipar Euskal Herria són alguns dels exemples que s'han posat en marxa... [+]

2024-12-16 | Garazi Zabaleta
Col·lectiu de Zuberoa
Horta col·lectiva en Maule per a sembrar relacions socials
Una de les línies de treball de Xiberoko Kolektiboa és la de promoure la xarxa entre la ciutadania i els espais per a la vida social. En aquest camí, en 2020 se'ls va presentar l'oportunitat de crear un hort col·lectiu en Maule i, sens dubte, van decidir emprendre el projecte... [+]

2024-12-09 | Garazi Zabaleta
Pa d'Errasti
Pa creat amb el coneixement dels anteriors i la macrobiòtica
El projecte Errastiko Ogia, impulsat per Xabi Abasolo Etxabe i Naiara Uriarte Remedios, està situat en el barri de Beroña d'Arrasate. Cadascun va arribar al món del forn pel seu compte, però en el model ecològic i en la producció de massa mare han combinat molt bé els... [+]

2024-11-25 | Garazi Zabaleta
Fira de castanyes en el bosc
Les castañadas i la cultura de la castanya protagonista
Com en altres localitats navarreses, fa quatre o cinc anys van començar en Basaburua els treballs sobre els castanyers. “El Govern de Navarra va iniciar una recerca relacionada amb les varietats autòctones de castanyes, i va anar llavors quan va començar a reviure la... [+]

2024-11-18 | Garazi Zabaleta
L'Horta Viva
La Fira de Durango, ens anem
La Fira de Durango, que se celebra del 5 al 8 de desembre, és un dels punts de trobada més importants de la literatura i la cultura basca.

2024-11-11 | Garazi Zabaleta
Cosmètics amb herbes medicinals
Enfront de la cosmètica industrial, fes-ho tu mateix
Garbiñe Larrea acaba de publicar el llibre Cosmètics sendabelarrak amb ARGIA. Traduït al món de la filosofia cosmètica, "fes-lo tu mateix", és un llibre teoricopràctic per a elaborar els productes que es necessiten en el dia a dia. Disponible en azoka.argia.eus.

2024-11-04 | Garazi Zabaleta
Mimogoxo
Un projecte que busca la salut més que la bellesa en Ezkio
L'ezkiotarra Eztizen Agirresarobe Pineda va arribar al món de la cosmètica natural des del món de la naturopatía i la iridiología: “És el meu tercer any d'estudis de Naturopatía i Iridiología, però ja abans havia fet ungüents, cacau, etc.”, ha explicat. Gairebé per... [+]

Eguneraketa berriak daude