Traduït automàticament del basc, la traducció pot contenir errors. Més informació. Elhuyarren itzultzaile automatikoaren logoa

'Els rius voladors', protagonistes fonamentals del clima mundial

  • En cas d'escapar de la catàstrofe climàtica, no bastarà amb reduir les concentracions de gas d'efecte d'hivernacle en l'atmosfera. Serà necessari també preservar els boscos i els sòls perquè la desforestació i l'agricultura intensiva no es deteriorin, ja que el cicle de l'aigua és també molt important per a regular el clima. Acabem d'entendre això.

13 de març de 2023 - 00:59
Última actualització: 11:13
Flickr/CC BY-NC-ND 2.0/Neil Palmer/Ciat/Cifor
Zarata mediatikoz beteriko garai nahasiotan, merkatu logiketatik urrun eta irakurleengandik gertu dagoen kazetaritza beharrezkoa dela uste baduzu, ARGIA bultzatzera animatu nahi zaitugu. Geroz eta gehiago gara, jarrai dezagun txikitik eragiten.

Res més iniciar el procés de Congressos sobre escalfament climàtic a Nova York en 1992, les publicacions científiques van començar a parar esment als anomenats ‘rius aeris’, corrents de vapor d'aigua de gran importància en la formació de les pluges. Aquests ‘rius aeris’, denominats inicialment ‘rius troposfèrics’, sorgeixen de l'evaporació oceànica i de l'evapotranspiració de les grans selves amazòniques, congoleses i siberias. En 1992, Tropospheric rivers? En l'estudi A pilot study, científics com Reginald Newell van sostenir que el cabal dels corrents de vapor en l'aire era molt elevat: el de l'Amazones s'acostava al cabal de l'Amazones, és a dir, 165.000 m³ per segon.

Quinze anys després, en 2006 i 2007, Victor Groshkov de Sant Petersburg i Anastassia Makarieva van formular el principi de la bomba biòtica: "un mecanisme mitjançant el qual les selves naturals produeixen i controlen els vents que van de l'oceà a la terra, arrossegant la humitat a totes les classes de vida en la terra". Així, van mostrar el paper fonamental que juguen les selves i els arbres sobre el clima: als rius de vapor formats per grans selves per evapotranspiració cal sumar la humitat absorbida als oceans i penetrada en terra a milers de quilòmetres.

Els principals rius (fletxes) i conques (blaves) de l'atmosfera, segons la teoria de la bomba biòtica: les selves, a més de les pluges, provoquen gasos i els vents dominants, que recullen els vapors d'aigua, són originats per les selves i condueixen les pluges fins a les conques llunyanes. Font: ResearchGate

Aquesta idea va ser assumida en 2014 per Antonio Donato Nobre, investigador de l'Institut Nacional de Recerca Espacial (INPE) del Brasil, en l'estudi The Future Climate of Amazònia. En ella, Nobre destacava el paper decisiu que juguen els rius aeris de terra procedents de la selva amazònica en el clima de tota Sud-amèrica (a l'est de les muntanyes d'Ande que serveixen de barrera), així com en una part d'Amèrica del Nord, provocant pluges.

Detenir immediatament la desforestació

Però Antonio Donato Nobre també denunciava els efectes devastadors de la desforestació: redueix les quantitats de vapor d'aigua provocades per l'evapotranspiració dels arbres, i les pluges que d'ells es deriven, provocant una confusió en la bomba biòtica, que afecta greument els boscos de la mar que absorbeixen l'aire humit. Aquesta destrucció pot portar com a conseqüència dramàtica la conversió de l'Amazonía en sabana, una zona en la qual la presència d'arbres ha perdut força en favor de plantes herbàcies. Ja existeix una sabana en el Tancat, al sud de l'Amazònia, que el seu 40% ha estat destruït en benefici de la ramaderia i dels camps de soia.

Així, el desert podria convertir-se en una extensa zona occidental de la ciutat de Sao Paulo, que aglutina a la majoria de la població i de l'activitat brasilera, com l'enorme desert que avui posseeix Austràlia en una latitud similar. Recentment, l'any 2021, la cadena de televisió Art ha ofert la pel·lícula Le mistere donis rivières volants d’Amazonie (El misteri dels rius voladors de l'Amazonía) de Pascal Cuissot, en la qual es mostra com aquesta evolució ha començat: en els famosos salts d'aigua d'Iguazú, que es troben en el límit entre el Brasil i l'Argentina, en una època amb menys aigua per quilòmetre 3.

Des que Víctor Groshkov i Anastassia Makarieva han desenvolupat la teoria de la bomba biòtica, els científics presten una major atenció a la importància del cicle de l'aigua per al clima. Foto: Science et Avenir.

D'altra banda, el Programa de les Nacions Unides per al Medi Ambient (UNEP) recomana des d'agost de 2021 “treballar amb plantes, sòls i aigua per a frenar el clima de la Terra i hidratar els paisatges”. La UNEP conclou clarament que per a evitar el desastre del clima és necessari no sols detenir ràpidament la desforestació, sinó abordar la plantació de selves a tot el món i desenvolupar pràctiques agrícoles que revitalitzen els sòls, com l'agroforestación.

De fet, en el model de cultiu imperant avui, basat en fertilitzants químics, el fet que la matèria orgànica (humus) que queda en els sòls sigui tan reduïda fa que els sòls perdin la seva capacitat de retenció i els camps tinguin menys resiliència per a fer front a la sequera. Això repercuteix en l'evapotranspiració, ja que aquesta difereix segons que la vegetació que cobreix el sòl estigui formada per cultius, prats, tanques o arbres.

El Panell Intergovernamental per al Desenvolupament Climàtic (GIEC) ha entrat en un camí sense sortida perquè ha ignorat la importància de l'aigua en els canvis climàtics, tenint en compte únicament els gasos d'efecte d'hivernacle. Perquè, a pesar que l'augment de gasos d'efecte d'hivernacle en l'atmosfera arribés a frenar, seguirien igual el canvi climàtic provocat per la desforestació i les nostres formes d'ocupació del sòl i que aquestes extenses regions de la Terra es transformessin en deserts.

És cert que quan es va crear la GIEC (1988) l'explicació dels canvis climàtics se centrava en l'augment de les quantitats de gasos d'efecte d'hivernacle. Però avui dia, si es vol evitar la dessecació i la propagació de la desertificació del planeta, és obligatori tenir en compte el paper de l'aigua en el clima. Per tant, cal detenir immediatament la desforestació dels grans boscos, plantar nous boscos i iniciar la revolució del model de cultiu. Perquè es pot aconseguir que l'agricultura deixi de destruir el cicle de l'aigua i, comparant-lo, es converteixi en palanca del canvi a través de sòls vius amb capacitat per a mantenir la humitat i retenir més carboni en el sòl.

 

Daniel Hofnung, enginyer retratat avui, és president de la coordinadora Eau Il-de-France (L'Aigua d'Il-de-France). Amb motiu del 22 de març, Dia Internacional de l'Aigua, ha publicat aquest article d'opinió en francès en la revista Reporterre.


T'interessa pel canal: Larrialdi klimatikoa
2025-03-03 | Leire Artola Arin
ANALISIA
Karbonoa ez da neutroa

Agintari gutxik aitortzen dute publikoki, disimulurik eta konplexurik gabe, multinazional kutsatzaileen alde daudela. Nahiago izaten dute enpresa horien aurpegi berdea babestu, “planetaren alde” lan egiten ari direla harro azpimarratu, eta kutsadura eta marroiz... [+]


Fernando Valladares:
“Oparotasuna zer den birdefinituta, ulertuko dugu zer dugun irabazteko”

Biologian doktorea, CESIC Zientzia Ikerketen Kontseilu Nagusiko ikerlaria eta Madrilgo Rey Juan Carlos unibertsitateko irakaslea, Fernando Valladares (Mar del Plata, 1965) klima aldaketa eta ingurumen gaietan Espainiako Estatuko ahots kritiko ezagunenetako bat da. Urteak... [+]


Eredu inspiratzaileak martxan jartzera animatu ditu Antzuolako ikasleak Fenando Valladares biologoak

Nola azaldu 10-12 urteko ikasleei bioaniztasunaren galerak eta klima aldaketaren ondorioek duten larritasuna, “ez dago ezer egiterik” ideia alboratu eta planetaren alde elkarrekin zer egin dezakegun gogoetatzeko? Fernando Valladares biologoak hainbat gako eman dizkie... [+]


Eskoziako Lur Garaietan otsoa sartzea klima-larrialdirako onuragarria izango dela iradoki dute

Eskoziako Lur Garaietara otsoak itzularazteak basoak bere onera ekartzen lagunduko lukeela adierazi dute Leeds unibertsitateko ikertzaileek.. Horrek, era berean, klima-larrialdiari aurre egiteko balioko lukeela baieztatu dute, basoek atmosferako karbono-dioxidoa xurgatuko... [+]


La Muntanya Perduts es fica entre les glaceres en perill d'extinció
Un registre internacional que documenta les masses de gel en perill d'extinció ha inclòs en la llista la Muntanya Perduda als Pirineus.

Gener de 2025, el mes de gener més calorós mai registrat a nivell mundial
Gener d'enguany ha estat el mes més calorós des de 1850. A més, manté la tendència dels mesos precedents, que entre els últims dinou mesos, és la divuitena vegada que es trenquen els registres de calor.

La calor extrema provocaria 2,3 milions de morts a Europa a la fi de segle
Segons l'article publicat en la revista Nature Medicine, l'efecte d'hivernacle provocarà una pujada de les morts per calor superior a la que es produeix pel fred. A més, la millor adaptació a la calor tampoc resoldria completament el problema.

Greenpeace realitza una acció contra el projecte d'Urdaibai en el museu Guggenheim
La tarda del diumenge, al voltant de 30 membres de Greenpeace han realitzat una acció contra el projecte d'Urdaibai en el museu Guggenheim de Bilbao. Han representat deu espècies de plantes i animals.

2025-02-03 | Nicolas Goñi
Jendez hustutako landa eremuetara basabizitza ez da uste bezala itzultzen

Munduko landa eremu periferikoetan 4 milioi kilometro koadro laborantza lur abandonatu dira azken 75 urteotan. Orain arte arrazoi ekonomikoengatik uzten baldin baziren nagusiki, gerora, klima aldaketak ere horretara bideratuko ditu geroz eta gehiago. Bioaniztasuna babesteko xede... [+]


La tundra de l'Àrtic deixa de ser un magatzem de carboni
La revista Nature Climate Change, que ha difós el resultat de l'estudi de l'Administració Nacional de l'Oceà i de l'Atmosfera (NOAA) d'EE.

2025-01-22 | Leire Ibar
La superfície destruïda pels incendis del Brasil en 2024 supera a la d'Itàlia
Al Brasil, els incendis van destruir l'any passat 30,86 milions d'hectàrees de boscos i àrees naturals, més de la superfície total d'Itàlia. Els incendis van registrar un augment del 79% respecte a 2023, segons un estudi de Fire Monitor, que ha analitzat la situació actual... [+]

ANÀLISI
Justícia climàtica

No hi havia ningú o tots. Que tots sofrim almenys si no es donen els canvis necessaris perquè ningú sofreixi l'emergència climàtica. Vostè –lector–, jo –Jenofá-, ells –pobres– i ells –rics–. Els incendis de Los Angeles no em van produir satisfacció, però... [+]


Reducció de núvols en detriment del canvi climàtic
Els núvols estan disminuint, la qual cosa té un impacte significatiu en el canvi climàtic, segons conclou un grup d'investigadors de la nasa. L'anàlisi de les dades del satèl·lit Terra revela que en els últims 20 anys s'ha produït una disminució gradual però constant de... [+]

2025-01-08 | Nicolas Goñi
Com convertir els sòls en auxiliars del clima?
La sequera i les pluges extremes s'han convertit en una nova normalitat. Entre els danys econòmics i ecosistèmics que augmenten, els soferts pel cultiu no són els més baixos. Es tracta de sòls que es dessequen en èpoques de sequera o que no poden absorbir tot l'aigua en... [+]

La contaminació dels festivals de les estacions d'esquí aconsegueix el seu punt àlgid
La falta de neu ha posat en moltes estacions d'esquí en condicions meteorològiques adverses, a causa de la situació d'emergència climàtica. Però la lògica d'alguns per a treure el màxim profit econòmic al paisatge i a la naturalesa segueix aquí, i la tendència dels... [+]

Eguneraketa berriak daude