Com molts altres amics, en els últims anys Catalunya segueix amb molta atenció. El que allí va ocórrer des que ens van avançar amb el referèndum de 2017 ens afecta. Per això també he estat desitjant conèixer els resultats electorals.
Pensant en una opció més interessant i innovadora, em dedico especialment als resultats de la CUP. De fet, el grup anticapitalista i independentista ha estat la clau de la majoria independentista. En aquesta ocasió, lamentablement, no ha estat així i han perdut la majoria les forces que van impulsar el procés.
El referèndum va ser el major acte de desobediència que s'ha organitzat a Europa, exemplar en molts àmbits. Entre altres coses, perquè va ser el model d'un full de ruta per a una ruptura democràtica, un mètode de resolució pacífica del conflicte i de protagonisme de la ciutadania. Aquest dia van participar 2.285.000 ciutadans i 2.020.144 vots a favor de la República catalana.
En les eleccions del diumenge, CUP, ERC i Junts només 1.229.785. Tenint en compte la ubicació exacta de les votacions del grup ultradretà i menyspreable Aliança Catalana, han quedat gairebé un milió d'independentistes sense votar. Sens dubte, el més assotat ha estat l'ERC, que estava en el govern. De la mateixa manera, la caiguda de les persones de la CUP no ha estat gens modesta.
En 2017 2,2 milions de catalans van fer una elecció valenta, el 90% i la resta van votar a favor. Després de la paraula donada al poble, els polítics professionals es van fer càrrec del procés i el van portar a la tradicional competició electoral que va sortir dels carrers de competència.
Gairebé un milió d'independentistes es van quedar a casa, no sé si alguna vegada seran capaces de recuperar la il·lusió i el compromís
L'Estat espanyol va colpejar en un primer moment amb duresa: detencions, amenaces, article 155... El poble no es va acoquinar, però els de les direccions dels partits... En acabar el govern del maldestre Rajoy, va arribar a Moncloa el PSOE, més hàbil a cuidar les bases del règim de 1978. Aquest partit va trobar una fissura en els partits independentistes catalans: l'ERC. Atents al partit republicà històric, els de Ferraz van aconseguir que els membres del grup de Junqueras es fessin càrrec de la remodelació del règim de 1978. Els ERC van prioritzar l'hegemonia en l'àmbit independentista per a creure que un possible acord amb el PSOE seria possible.
En el referèndum van participar el 43% del cens, si tenia mancances. No complia amb alguns dels complements que la legislació internacional imposa, però va ser un salt plenament democràtic el que es va donar a l'octubre de 2017. Els polítics professionals no van gestionar el desig i el procés de ruptura del poble, sinó que van tornar als vells camins tradicionals.
Jo crec que la pena que ha rebut l'ERC és una pena merescuda, perquè se sabia que el PSOE no anava a conduir cap procés autodeterminante. En els següents articles de les eleccions, El País ha explicat clarament que “Salvador Illa ha enterrat el procés”. També té clar que el periòdic de socialdemòcrates espanyols parla per majoria, perquè ha situat al Comuns en el Front Espanyol en tots els seus gràfics. Recordem el decisiu que va ser l'elecció del grup En Comú Podem, que venia a canviar la política, en contra de la independència i disfressat de “neutralitat” a favor de l'Estat espanyol.
L'Esquerra Independentista del País Basc també haurà de veure quin ha estat la seva responsabilitat en l'elecció dels aliats en aquests fets, a qui ha ajudat i a qui ha trobat a faltar.
Gairebé un milió d'independentistes van quedar a casa, no sé si alguna vegada seran capaces de recuperar la il·lusió i el compromís, no sé si aquesta oportunitat perduda serà l'última i, per cert, potser també nostra última, el PSOE, un dels pares del règim de 1978, propietari de l'agenda...
Patxi Azparren
Bidali zure iritzi artikuluak iritzia@argia.eus helbide elektronikora
ARGIAk ez du zertan bat etorri artikuluen edukiarekin. Idatzien gehienezko luzera 4.500 karakterekoa da (espazioak barne). Idazkera aldetik gutxieneko zuzentasun bat beharrezkoa da: batetik, ARGIAk ezin du hartu zuzenketa sakona egiteko lanik; bestetik, egitekotan edukia nahi gabe aldatzeko arriskua dago. ARGIAk azaleko zuzenketak edo moldaketak egingo dizkie artikuluei, behar izanez gero.
El 25 de novembre, Dia Internacional contra la Violència Masclista, la Secretaria Feminista del sindicat Steilas ha publicat un cartell: El nostre cos és un camp de batalla, i tots els centres educatius d'Hego Euskal Herria l'han rebut. Volem denunciar la violència que... [+]
Vivim en un context en el qual els discursos d'odi antifeministes i racistes a nivell mundial estan augmentant greument. Les narratives d'extrema dreta s'insereixen a tot el món tant per les
xarxes socials com per les agendes polítiques. El racisme i l'antifeminisme s'han... [+]
Moltes vegades, després de mirar les boires des de la meva casa, m'ha ocorregut no agafar paraigua, encara que sàpiga que acabaré de xopar. Per què serà? Tal vegada no li ve de gust agafar el paraigua? Potser amb l'esperança que no em mulli? Malgrat tot, la conclusió ha... [+]
Record que amb 16 anys, l'Ertzaintza em va identificar per primera vegada en una concentració a favor del basc davant els jutjats de Bergara. Crèiem que a Euskal Herria era legítim el clam per l'euskaldunización dels tribunals, però també llavors faltaria algun permís,... [+]
El desastre provocat per la gota freda a València ens ha deixat imatges dramàtiques, tant per les conseqüències immediates que ha tingut, com perquè ens ha avançat el futur que ens espera: que aquest tipus de fenòmens climàtics extrems seran cada vegada més nombrosos i... [+]
L'actualització del Pla Energètic de Navarra passa desapercebuda. El Govern de Navarra el va fer públic i, finalitzat el termini de presentació d'al·legacions, cap responsable del Govern ens ha explicat en què consisteixen les seves propostes a la ciutadania.
En la lectura... [+]
Des de la desaparició de la Unió Soviètica, la russofòbia ha anat creixent. El concepte de seguretat del Consell de Seguretat de l'ONU de 2002 és molt clar i indica que la seguretat i estabilitat del planeta han de dependre dels Estats que no tenen intenció de desafiar als... [+]
Andoni Urrestarazu Landazabal va néixer en la localitat d'Araia el 16 de juliol de 1902 i va morir a Vitòria el 21 de novembre de 1993. Ja s'han complert 31 anys i crec que és el moment de reconèixer el seu nom i ser, ja que no es coneix bé el llegat que va deixar. Umandi va... [+]
L'escriptura d'autobiografia és, segons diuen, l'eina més eficaç per al desenvolupament personal, la més alliberadora. Tirar de les coses del passat i recordar-les, sembla que ajuda a deslligar els nusos del present. Sí, ajuda a entendre el present i a dibuixar un futur que... [+]
He fet un repàs des de l'anunci de la pandèmia fins a la tragèdia de València i he conclòs que la nefasta gestió institucional que té la mentida i el forupe com a tallafocs és constant de la classe governant.
No tenim un governant substitut vàlid mentre aquest sistema... [+]
El 19 de novembre és el dia mundial del bany. Encara avui, en el segle XXI, molts treballadors i treballadores, aquí, al País Basc, no tenen dret a usar el bany en les seves jornades laborals. Exemple d'això són molts els treballadors del transport.
Els lavabos són la clau... [+]
El problema de l'habitatge és un problema estructural que ve des de lluny. El que hauria de ser un dret humà no és més que un dret subjectiu. Dic que és un frau perquè, encara que totes les institucions i tots els partits polítics diguin unes paraules boniques, no s'agarren... [+]
La nova Llei d'Educació aprovada en la CAB contra la majoria dels agents de l'escola pública té com a objectiu garantir la gratuïtat de l'ensenyament concertat a través del finançament dels poders públics. En l'Estat espanyol també s'ha... [+]
El 15 de novembre celebrarem a Errenteria-Orereta les tres jornades organitzades pels diferents agents que conformem Euskal Herria Digitala. Es tracta d'un taller d'autodefensa digital feminista i una xerrada sobre la digitalització democràtica.
Els membres de DonesTech... [+]
Portem unes setmanes escoltant en tots els mitjans i xarxes socials les opinions d'Iñigo Errejón sobre les acusacions de violència masclista. Al costat d'això, estan sorgint moltes controvèrsies: com hem de denunciar les dones, com han de ser les nostres relacions sexuals, el... [+]