Les conclusions generals es van recollir en una entrevista anterior amb els professors Mari Luz Esteban i María Ruiz Torrado. En aquesta ocasió, abordarem les idees destacades en cadascuna de les àrees investigades a través de diferents articles des del feminisme. Són quatre les àrees: feminisme i igualtat de gènere; euskalgintza; ecologisme; i lluites per les persones migrades i contra el racisme. Les entrevistes als membres dels moviments populars i les observacions directes de les iniciatives han estat la principal font de recerca.

El feminisme com a motor i model a través de la col·laboració i la diversitat

Els resultats de la recerca van ser aportats per la professora de la UPV/EHU Mirin Guilló Arakistain. El feminisme ha crescut notablement en els últims anys, la qual cosa l'ha convertit en una transgressió en molts moviments populars, segons Guilló: “Estímul i aliment en el moviment popular”. Al seu judici, és en l'àmbit ecoalternativo on més es pot observar aquest fenomen.

La recerca s'ha centrat principalment en els processos de les llars de les dones: “Una reivindicació històrica del feminisme, vinculada a la reivindicació d'espais propis”. Aquestes eines tenen un bon acolliment per part de les institucions, que en l'actualitat estan “dins del políticament correcte” a un nivell determinat. No obstant això, quan les reivindicacions feministes van més enllà, per exemple, quan es qüestiona el model neoliberal, “apareixen fronteres”. Els processos de les llars de les dones han fet aportacions. Han possibilitat models de gestió híbrids entre moviments feministes autònoms i institucions. Al mateix temps, aquesta relació amb les institucions és font de preocupació: com garantir l'autonomia, com garantir la continuïtat, per sobre dels canvis de govern? En moltes ocasions atreuen bastant diversitat, però existeix el risc de “espantar” als joves per la seva proximitat a les institucions.

L'organització de l'espai físic sol ser font de molts debats, debats amb moltes arestes. Guilló va aprofitar la “metàfora de la cuina” per a explicar-ho. En el procés participatiu d'una casa de dones, diverses dones nascudes a l'estranger van fer una proposta per a instal·lar una cuina i una guarderia. Per a ells són espais de socialització. La proposta va suscitar una gran resistència en algunes dones adultes procedents de les militàncies feministes: tornar a la cuina i a cura dels nens? Entre les joves, moltes no entenien que el tema tingués tanta importància. Darrere d'això, es podien veure diferents perspectives culturals, feministes i intergeneracionals respecte a un mateix espai físic, però les decisions es van prendre a través del consens, com a mostra de l'experiència en la gestió de conflictes. Per això metàfora.

La diversitat és una de les preocupacions fonamentals de les llars de les dones, segons l'estudi. Però en parlar de la diversitat, la mirada se centra en les migracions i en els orígens, oblidant o ignorant altres variables de diversitat com la classe, la ideologia o el llenguatge.

Guilló va destacar cinc reptes: implicar més persones en les iniciatives; treballar en la diversitat tenint en compte els interessos i les diferències de tots; promoure el debat amb la capacitat d'arribar a acords; atreure joves; i aconseguir els equilibris adequats entre mobilitzar organitzacions i mantenir l'autonomia.

 

 

 

 

L'après en la pràctica de la lluita

A continuació va prendre la paraula Mirin Aranguren Etxarte, del centre de recerca i documentació Emagin d'Euskal Herria Bilgune Feminista. La militant feminista va desgranar algunes lliçons col·lectives de la lluita dels anys. Va recordar que en la dècada de 1980 el debat sobre el subjecte polític va prendre el centre. Es va proclamar “La dona en singular”, però es va reconèixer llavors que dins d'ella preval la diversitat. La gestió de la diversitat seria, precisament, una de les aportacions del moviment feminista, segons Aranguren. Amb l'exemple de les feministes negres, Bilgune va assumir el principi de la triple opressió: classe, gènere, nació. Més tard se'ls va fer tala i van començar a parlar de les opressions múltiples, de la interseccionalitat. Aranguren va fer un advertiment en aquest sentit: la interseccionalitat no és en tot moment, a tot arreu i al mateix temps, invocar i barallar totes les opressions; compartir les pròpies, escoltar i recollir les dels altres, i des d'aquesta posada en comú, crear baralles comunes.

Al final de la reunió, el membre d'Emagine va fer una llista amb tres claus. Reconeixent la ignorància, va defensar que és fonamental acostar-se i escoltar a uns altres. A feministes pre-feministes i d'altres orígens i llocs del món, entre altres. En relació a aquest desconeixement, també va subratllar la importància de la humilitat. Finalment, va apostar pel coneixement nascut de la pràctica.

Dins d'aquesta pràctica, Aranguren va dedicar un espai especial a la diversitat: “La diversitat no és una cosa que ocorre per si mateix, es treballa. És bonic però difícil. No és una foto d'un moment determinat, és un procés”. Va posar sobre la taula algunes possibles estratègies per a fer-ho possible. Una seria la descentración. Estar disposat a llevar les agendes, els modes i les referències del centre, “sense abandonar el nostre”. És important interioritzar opressions diferents a les pròpies, i per a això és interessant preguntar “qui no està en els nostres espais”.

En aquesta cerca de la diversitat el tema de la llengua ha suscitat molts dubtes i debats històricament en el feminisme, Bilgune va realitzar una aposta euskaltzale fa temps, i Aranguren va assenyalar com una aportació significativa l'euskaldunización del feminisme. L'ombra d'aquesta llum serien els límits que ha creat en alguns moments. En moure's pel basc “per a ampliar”, a més, ha caigut en una nova contradicció: recórrer a les llengües hegemòniques, rebutjant altres llengües petites o minoritzades. Des del coneixement mutu, l'aliança política va defensar teixir l'afectivitat a través del treball conjunt. Reconeixent els deutes històrics que tenim com a bascos: va destacar als gitanos i als països colonitzats en aquest sentit, denunciant els homenatges i elogis que se li estan fent a Elcano.