Encara que han hagut de retardar dos anys, al final té data I. Congressos d'Antropologia Feminista. Se celebrarà els dies 8, 9 i 10 de juny al campus de la UPV/EHU de Donostia-Sant Sebastià, en la Facultat d'Educació, Filosofia i Antropologia, HEFA. El congrés és fruit de la col·laboració del Grup de Recerca Antropològica Feminista AFIT de la UPV/EHU i de l'Associació Basca d'Antropologia Ankulegi, que tindrà un caràcter internacional i comptarà amb la presència d'experts d'Euskal Herria, a més de persones procedents de Mèxic, Països Catalans, el Brasil o Holanda.
L'objectiu principal de la iniciativa és “transformar el coneixement i la realitat tant intra com externa”. Encara que l'organització sap que per a això cal “fer front al que s'estableix” i “convertir la incomoditat en una aposta conceptual, personal i política”. D'aquí la capçalera: Transformant el coneixement, vivint la incomoditat.
Al costat de l'anterior, els organitzadors del congrés tenen altres objectius: “Analitzar les aportacions de l'antropologia feminista a la disciplina i els principals debats i reptes que té en l'actualitat, tant teòrica com metodològicament”; “analitzar les línies de recerca que s'estan desenvolupant tant a Euskal Herria com a nivell internacional i els factors que influeixen en la seva determinació”; i “revisar les relacions entre antropologia feminista i feminisme i societat en general”.
Amb l'objectiu de complir aquests objectius, el congrés s'ha organitzat en dos formats diferents: taules rodones i panells. Les taules rodones seran les sessions plenàries de tots els participants en el congrés, a diferència dels panells. Aquestes últimes són sessions a la volta d'un tema concret, entre les quals hauran de triar els qui s'inscriguin en el Congrés, ja que es duran a terme simultàniament. Els panells s'han completat amb 255 comunicacions i es presentaran 195, repartides en setze panells. Des de la salut fins a la justícia feminista, són diversos els temes que es tractaran. L'interessat pot consultar totes elles en la pàgina web d'AFIT.
Quant a les taules rodones, es realitzaran cinc: Universitat, coneixement i precarietat: difícil supervivència; Antropologia feminista i de gènere: múltiples trajectòries d'una genealogia comuna; Debats i reptes teòrics; Processos etnogràfics i aportacions metodològiques i Antropologia feminista; Feminisme i societat: discussions i relacions. En ells també participaran experts d'Euskal Herria i internacionals, amb l'objectiu de recaptar recerques i aportacions teòriques en el camp de l'antropologia feminista.
A més dels panells i taules rodones, els organitzadors tenen entre mans altres iniciatives, com un esdeveniment organitzat per antropòlegs pioners en l'antropologia feminista de l'Estat espanyol. A més, el programa inclou un triki-bertso-poteo i una festa.
I forma part de la llista de projectes que han hagut de ser retardats a conseqüència del COVID-19. Congrés d'Antropologia Feminista. L'organització preveia la seva execució al juny de 2020, però després de la declaració de la situació de pandèmia van haver d'abandonar els seus plans. Per a llavors portaven dos anys organitzant el congrés, ja que en 2018 van començar els treballs d'organització.
En un principi van decidir posposar el congrés durant un any, amb la intenció de dur-lo a terme l'any 2021. Però els organitzadors tenien clar que volien que el congrés fos presencial, i com no hi havia condicions per a això, van preferir esperar un any més.
“Tanmateix, no volíem perdre l'oportunitat de parlar de la pandèmia que estem vivint des de l'antropologia feminista, i organitzem una jornada el 16 de juny de 2021 en el Museu Sant Telmo de Sant Sebastià”, expliquen. Així es va organitzar la jornada d'Antropologia, Feminisme i Pandèmia.
Després d'una llarga espera, I està preparat per a començar. Congrés d'Antropologia Feminista. S'han inscrit un mínim de 340 persones.
En els dos últims segles s'ha donat importància al concepte de “cultura”. Quan la industrialització, el capitalisme i l'imperialisme eurocentrista estaven destruint centenars de cultures populars, es va encuriosir per les cultures que estaven en camí de perdre's en molts... [+]
Kasia Mirgos poloniarrak primeran egiten du euskaraz, baina berari, horrek ez dio harridurarik eragiten. Uda Orion pasa ostean, herriarekin maiteminduta itzuli da etxera.
Egunotan, “Kenekk Tepaw-Ipar Atlantikoko herri indigenen sustraiak” izenburuko topaketak egiten ari dira Kanadan, mundu zabaleko aditu eta ikertzaile aunitzek parte harturik; haien artean, Euskal Herriko berrogei lagun inguru dira.
Duela 90.000 urte denisovar batek eta neanderthal batek izandako siberiar haur baten aztarnak dira Alemaniako ikertzaile taldeak aurkeztu dituenak.