L'economia basca es veu immersa en un procés de desacceleració
La Direcció d'Economia i Planificació del Govern Basc ha publicat l'informe corresponent al mes de novembre. Entre les principals novetats destaquen l'afirmació de la desacceleració de l'economia i l'empitjorament general de les magnituds marcoeconómicas.
Analitzant les dades del Producte Interior Brut, és evident que si prenem com a base la dada del primer trimestre, el descens d'aquesta magnitud ha estat notable: encara que a l'inici de l'any era del 3,1%, en el tercer trimestre se situava en el 2,6%, mig punt menys. Si prenem el punt de vista dels tres últims anys, veiem clarament el final del cicle econòmic creixent que va començar en el curs 2014-2015, tal com es pot veure en la gràfica.
La conseqüència directa serà la represa de la crisi econòmica i, segons les dades, podria estar en el camí de reforçar el cicle descendent.
Quant a l'ocupació, l'informe apunta al fet que en l'últim any s'han creat 18,000 ocupacions en la Comunitat Autònoma Basca, encara que des de principis d'any la tendència és decreixent. Les previsions per a l'any 2019 apunten al fet que la creació d'ocupació s'anirà alentint, passant d'una taxa del 2% en l'últim trimestre de 2018 a una taxa del 1,2% al desembre de 2019, la de major gravetat. A més, les dades no diuen res sobre la qualitat de l'ocupació.
Seguint les previsions macroeconòmiques de 2019, en la taula de l'informe es mostra l'evolució de les diferents magnituds. Amb un cop d'ull veiem clarament quina és la tendència principal: l'empitjorament. La tendència és la mateixa per a tots els sectors econòmics, excepte per a l'agricultura; els sectors més afectats són la indústria (reducció d'un punt) i la construcció. Les apostes econòmiques del Govern perdran força, ja que la demanda exterior, és a dir, les exportacions, estarà molt mal i el sector serveis, impulsor del creixement d'aquests anys, s'afeblirà. Aquesta situació no és exclusiva de la CAB, sinó que és similar a la que es dona en la zona de l'euro.
Previsions. Setembre de 2018. Taxes de variació interanual
Un altre dels elements que analitza l'informe és la confiança de les famílies. Segons dades de l'entitat financera Laboral Kutxa, la confiança ha empitjorat lleugerament en el tercer trimestre de 2018, tal com s'observa en la taula. Les famílies consideren que l'ocupació i la situació econòmica continuaran millorant, però que l'esperança en aquest creixement s'ha reduït considerablement. Tots els altres elements (l'economia de les famílies, el potencial d'estalvi, l'evolució dels preus...) creuen que empitjoraran.
Confiança dels agents econòmics
Si resumim l'informe en una frase, estem sortint de la Gran Recessió i ens estem ficant en una altra crisi, sense temps per a sanar les ferides. Es pot evitar la pròxima crisi?
Economia del Treball en la ràdio Vila de Bilbao. Enllaç aquí.
Economia col·laborativa, l'últim cartutx del nou temps
El caràcter del capitalisme és absolutament inestable. Ha quedat clar a la vista de les circumstàncies de les relacions productives i laborals que hem viscut en els últims anys. Les crisis són els esdeveniments vitals del sistema capitalista. Les crisis sempre s'han centrat en activitats de baixa productivitat i en l'eliminació d'empreses i en la reducció del salari dels treballadors. En aquest mig segle neoliberal hem constatat que no s'ha tornat a repetir el “gloriós any del capitalisme” després de les Guerres Mundials. Estem davant un nou escenari imposat per la taxa de beneficis rebaixats i el límit biofísic de la terra, i encertar a donar respostes polítiques globals adequades és l'única manera d'evitar la corrupció econòmica i ecològica.
En contra s'han manifestat autoritats i empresaris corporatius tant del País Basc com d'Europa. Milions d'empreses i ocupacions han estat destruïts en la “dècada perduda” que està a punt d'acabar. Imposen l'austeritat i baixen les rendes dels treballadors i treballadores, han aprofitat el nou context que anomenen la recuperació. Les reformes laborals que han dut a terme, la reducció de les pensions i altres polítiques socials i, en general, la desgravació dels beneficis empresarials, són les mesures que les autoritats actuals, amb l'ajuda dels mitjans de comunicació que són els seus esclaus, consideren oportunes. Un camí erroni que mostra la seva inadequació a curt termini té conseqüències terribles en les relacions de producció i treball. Aquestes conclusions es materialitzen a través de nous models de gestió empresarial.
La més recent és la denominada “empresa col·laboradora”. “Els pobres treballen, les classes mitjanes i riques fan un recorregut professional” ens recorda Irati Mogollon, investigadora sobre aquesta reconstrucció de treball. Tal com subratlla el llibre “La societat del rendiment”, els drets i garanties forenses d'una època en continu decaïment han de submergir temporalment als treballadors que són subcontractats o autònoms en una cultura de grimpa egoista. Blablacar, Uber, Airbnb i Deliveroo són els més coneguts entre nosaltres, però estem davant un nou model de relacions laborals que s'està estenent a través de plataformes continentals gegants a tot el món.
És imprescindible donar una resposta política als treballadors a través de mesures que evitin la competència inadequada i regulacions concretes que estableixin garanties socials. El marc jurídic dels treballadors explotats no és just que l'empresa i la competència comercial sigui artificial, i hem de donar una resposta col·lectiva al problema dels “emprenedors febles i endeutats sense capital”. Hem d'aplicar mesures per a reduir el terreny de joc a les empreses col·laboratives i, en general, a les empreses globals d'Amazon, Google, Facebook, etc., que tenim infiltrats en el mercat del capitalisme digital i de la vida quotidiana. Es tracta d'una obligació ineludible i a curt termini, abans que sigui massa tarda per a revertir les noves conductes imposades pel capitalisme.
Així ha succeït a Barcelona, on l'Ajuntament li ha obligat a desactivar tants pisos il·legals oferts per Airbnb. L'enfrontament entre els taxistes i uber, o les vagues dels treballadors de repartiment a domicili dels restaurants Deliveroo, han estat els principals conflictes que han sortit a la llum. El problema va més enllà d'unes poques empreses, en un moment en el qual l'economia de mercat desregula i adquireix noves maneres de ser. L'editorial i col·lectiu Traficants de Somnis porta anys estudiant aquestes transformacions. Per exemple, en 2003 Bifo deia: "Milions de treballadors d'alta qualificació han accedit a treballar en condicions de gran nerviosisme en situacions d'explotació, amb sous molt baixos a més. Els treballadors es representen a si mateixos com a empresaris particulars i han convertit la competitivitat permanent en la llei de la vida" (10). Han passat els anys, i cada vegada són més els dirigents jeltzales els que envien aquest missatge a través de campanyes institucionals, tant públiques com privades.
El problema no és només l'explotació que sofreixen aquests treballadors. Estem davant un procés de transformació d'una societat cada vegada més accelerada, que s'aplica, sobretot, a través de les noves generacions. Davant la impossibilitat d'activar una lluita global contra el capitalisme, estem vivint una reforma del capitalisme. Tal com analitza Cristina Morini en un altre llibre de Traficants de Somnis “quan es generalitzen els contractes a curt, a temps parcial i periòdics (incloent les col·laboracions sense beques, pràctiques i seguiment), els processos de relació i formació no poden aconseguir la maduresa necessària, ajudar a adquirir un nivell d'experiència, la qual cosa comporta una tendència a reduir la productivitat social que és clau en la competitivitat” (35). El camí equivocat és el dels dirigents d'avui, i mentre no fem el pas de recuperar políticament les responsabilitats del món empresarial, continuarem empitjorant.
SMAC: Sindicat de músics activistes de Catalunya
Ser músic i sindicalista és incompatible? No són bohemis i individualistes? El periodista d'Argia, Lander Arretxea, ha entrevistat el Sindicat de Músics Activistes de Catalunya (SMAC).
Aquests músics catalans s'han unit per a reivindicar unes condicions bàsiques i poc habituals, per a defensar els seus drets, sobretot el de ser contractats. Per a aconseguir-ho, s'han identificat com a persones de la classe treballadora i la conseqüència lògica ha estat la creació d'un sindicat de classe per a aconseguir millores. Els macrofestibales, els drets dels autors, el paper de les institucions públiques... han parlat sobre aquests elements.
Pazienteek Donostiara joan behar dute arreta jasotzeko. Osasun Bidasoa plataforma herritarrak salatu du itxierak “are gehiago hondatuko” duela eskualdeko osasun publikoa.
PPrekin eta EH Bildurekin negoziazioetan porrot egin ondoren etorri da Ahal Dugurekin adostutako akordioa. Indar politiko honek aitortu duenez, maximalismoak atzean utzi eta errealitateari heldu diote, errenta baxueneko herritarren aldeko akordioa lortuta.
.jpg)
