En 2015 es van plantar 1.200 avellaners en una parcel·la de tres hectàrees en Senper. “Estem parlant de producció ecològica, una cosa poc habitual, ja que la malvada Balanín pot produir el 90% de la collita i de moment no es coneix cap tractament ecològic”, explica. Atès que el mitjà en el qual s'han realitzat les plantacions era un lloc amb alta biodiversitat, l'objectiu del productor era no danyar-lo, per això va decidir actuar en biològic: “També intento portar aquesta biodiversitat al més alt nivell per a lluitar contra les bestioles balaninos, afavorint als depredadors de les bestioles”.
En el molí encara no han arribat a produir prou d'avellanes i està col·laborant amb altres productors, encara que alguns d'ells produeixen avellanes convencionals. De cara al futur, Trebesses està creant xarxes per a enfortir el sector productor d'avellanes en el departament dels Pirineus Atlàntics.
L'oli d'avellana és el principal producte del Molino i tota la transformació es realitza en l'almàssera de Senpere. “Recollim, netegem, assequem, calibrem i triturem les avellanes amb les màquines. Per a fer un litre d'oli, per exemple, necessitem 25 quilos d'avellanes”. Utilitzen un procés similar al de l'oli d'oliva, no utilitzen calor durant la transformació i el resultat és un producte fi i suau. “Aquest oli és apte tant per a aliments com per a cosmètics”, afegeix.
També trobarem altres productes a la venda en el lloc Senpere i a la botiga d'internet. “Jo faig oli, crema i pols, però en el cas d'altres productes, com els cosmètics, els faig en col·laboració amb una petita empresa de Baiona amb els mateixos valors”. Busquen que les matèries primeres que utilitzen en aquests productes siguin pròximes: “La mel és d'apicultors de Ziburu i Azkain, també portem de Salies la flor de sal que utilitzem per a un dimensionament amb pols d'avellana…”. Trebessese organitza visites en la zona i en la parcel·la, on s'intenta realitzar la major part de la venda de manera directa. També treballa amb alguns cuiners, pastissers i petites botigues.
Duela lau urte abiatu zuten Azpeitian Enkarguk proiektua, Udalaren, Urkome Landa Garapen Elkartearen eta Azpeitiako eta Gipuzkoako merkatari txikien elkarteen artean. “Orain proiektua bigarren fasera eraman dugu, eta Azkoitian sortu dugu antzeko egitasmoa, bere izenarekin:... [+]
Donostiako Amara auzoko Izko ileapaindegi ekologikoak 40 urte bete berri ditu. Familia-enpresa txikia da, eta hasieratik izan zuten sortzaileek ile-apainketan erabiltzen ziren produktuekiko kezka. “Erabiltzaileen azalarentzat oso bortzitzak dira produktu gehienak, baina... [+]
Ubidekoak (Bizkaia) dira Imanol Iturriotz eta Aritz Bengoa gazteak. “Lagunak gara txikitatik, eta beti izan dugu buruan abeltzaintza proiektu bat martxan jartzeko ideia”, azaldu du Iturriotzek. Nekazaritzari lotutako ikasketak izan ez arren, baserri munduarekin eta... [+]
Iruñean bizi ziren Iñaki Zoko Lamarka eta Andoni Arizkuren Eseberri gazteak, baina familiaren herriarekin, Otsagabiarekin, lotura estua zuten biek betidanik. “Lehen, asteburuetan eta udan etortzen ginen eta duela urte batzuk bizitzera etorri ginen”, dio... [+]
Gipuzkoako hamaika txokotatik gerturatutako hamarka lagun elkartu ziren otsailaren 23an Amillubiko lehen auzo(p)lanera. Biolur elkarteak bultzatutako proiektu kolektiboa da Amillubi, agroekologian sakontzeko eta Gipuzkoako etorkizuneko elikadura erronkei heltzeko asmoz Zestoako... [+]
Emakume bakoitzaren errelatotik abiatuta, lurrari eta elikadurari buruzko jakituria kolektibizatu eta sukaldeko iruditegia irauli nahi ditu Ziminttere proiektuak, mahai baten bueltan, sukaldean bertan eta elikagaiak eskutan darabiltzaten bitartean.