Confebask ha assenyalat recentment que es necessitaran –o té– 400.000 treballadors per a mantenir la prosperitat actual en els pròxims 30 anys. I aquesta vegada posa el focus en la immigració. Si es tracta de cobrir la necessitat de mà d'obra i assegurant-se que la “llei d'estrangeria” és un treballador de tercer grau, a més de possible, es considera necessari obrir límits.
És significatiu que el mateix que ens diu que l'any que ve no es pot saber què passarà amb l'economia, sigui capaç de predir sens dubte quanta ocupació hi haurà dins de 30 anys
És significatiu que el mateix que ens diu que l'any que ve no es pot saber què passarà amb l'economia, sigui capaç de predir sens dubte quantes ocupacions hi haurà dins de 30 anys. La digitalització, el procés de descarbonització, els conflictes derivats de la crisi energètica i les tensions mundials que afecten directament el comerç internacional, la durada i organització de la jornada laboral, les noves realitats que el canvi demogràfic generarà… Són i són més els processos que avui estan vivint. Replantejar què, quant i com es produeix a Euskal Herria, organitzar un sistema complet d'assegurament de cures, una reducció profunda de la jornada laboral que permet el nivell de productivitat, una reorganització de la jornada que és fonamental per a millorar la qualitat de vida… Aquestes lluites que estan en marxa i que influiran en el mercat laboral.
Confebask té clar que molts arribarem a l'edat de jubilació. Que sigui amb una pensió digna! I apunta que la seva previsió valgui dins de 30 anys perquè no serem capaços de canviar aquest sistema. Això està per veure, perquè l'important ha deixat fora de l'equació: que no tenim futur si mantenim la prosperitat actual.
Euskal Herriko Laborantza Ganberak hogei urte bete ditu. 2005ean sorturik, bataila anitzetatik pasa da Ainiza-Monjoloseko erakundea. Epaiketak, sustengu kanpainak edota Lurramaren sortzea, gorabehera ainitz izan ditu hogei urtez. Asteburu honetan, urteroko besta antolatuko dute... [+]
Londres 1944. Una dona, de nom Dorothy, va ser fotografiada mentre realitzava labors de soldadura en el pont de Waterloo. No tenim més dades sobre Dorothy que el seu nom, però fins fa deu anys tampoc ho sabíem. La sèrie de fotografies va ser trobada en 2015 per la... [+]
Nafarroako Erriberako Andosilla herrian, sorpresa ugari ematen ari den indusketa arkeologikoa egiten ari dira Aranzadiko arkeologoak eta herritar boluntario taldeak. Resako aztarnategian orain arte oso ezezaguna zaigun Goi Erdi Aroko gizarteak hobeto ulertzeko aztarnak aurkitu... [+]
Tant feministes com ecologistes vam veure l'oportunitat de posar la vida en el centre de la pandèmia de COVID-19. No érem uns idiotes, sabíem que els poderosos i molts ciutadans estarien encantats de tornar a la normalitat de sempre. Especialment, els que van passar un... [+]
A la fi del passat mes de juny vam acabar la primera part del llibre Conversió de la indústria militar a Euskal Herria per a no fabricar més guerres (Adaptació de la indústria armera a Euskal Herria per a no crear més guerres). Sota el títol, s'analitza i investiga per... [+]
Historia errepikatzen dela idatzi zuen Marxek, “lehenik tragedia gisa, gero fartsa moduan”. Armagintzaren eta militarismoaren inguruan errepikapen hutsa ez, espiralean goraka doan buklea ari gara bizitzen, fartsatik asko duena, eta tragedian amaitzeko gero eta aukera... [+]