Quan el formigó impermeabilitza el sòl
Són nombroses les lectures que s'han realitzat sobre la catàstrofe que ha causat el temporal de Dana a València. Entre altres factors, els mitjans de comunicació parlen durant molt de temps de les zones robades per l'home a la naturalesa, a causa del risc d'inundació de les ribes dels rius i mars amb el formigó. En cas de cobrir-se amb formigó, el sòl no pot absorbir adequadament l'aigua.
En l'Estat espanyol, el 4,3% dels habitatges estan construïdes en zones de risc. És a dir, més d'un milió de llars estan en risc de sofrir danys per la invasió dels rius o per l'augment del nivell de la mar, i el canvi climàtic podria augmentar el seu número en el futur, segons un estudi realitzat per elDiario-és al setembre de 2023. L'estudi s'ha realitzat a partir de les dades recollides pel cadastre i el sistema cartogràfic de les zones inundables, concloent que la zona més perillosa és la de la costa mediterrània. La llista l'encapçala Murcia, seguida de Cantàbria, Astúries, illes Balears, Lleó i València, mentre que en Hego Euskal Herria no s'han registrat dades, en tenir entitats cadastrals pròpies.
Raúl Rejón i Daniel Sánchez Caballero, periodistes d'eldiario.es, han escrit en un reportatge publicat l'1 de novembre sobre els danys causats per Dana. Han recollit les paraules de diversos experts, entre ells Jorge Olcina, catedràtic d'Estudis Geogràfics Regionals en la Universitat d'Alacant: "El problema és que en les últimes dècades es va construir molt", diu. "En la dècada de 1960, el territori va començar a ocupar-se sense respectar la naturalesa, i ara estem pagant les conseqüències. Veiem habitatges encastats en barrancs, naus industrials, ponts sense les dimensions necessàries per a canalitzar el cabal quan l'aigua creix...".
Entre els riscos derivats d'un urbanisme intensiu, els experts destaquen la impermeabilització del sòl, ja que redueix la capacitat d'absorció coberta de formigó, asfalt o metall. En aquest sentit, els científics assenyalen que la zona de major risc és la del sud-est de l'Estat espanyol. Preguntats per què caldria fer per a reduir els riscos, els experts s'han referit, entre altres mesures, a l'ampliació de les zones de risc i a la "reducció de l'energia de l'aigua". Quant a la reducció de l'energia de l'aigua, consideren que la recuperació dels llits naturals dels rius i rierols és fonamental perquè "la vegetació creix i la naturalesa fa que les inundacions es laminin", és a dir, disminueixen el cabal i la força de les inundacions.
En el cas dels habitatges que ja estan construïdes en la zona mediterrània "no hi ha bones sortides", segons l'enginyer Esteban García, "no haurien de ser aquí des del principi".
El desastre provocat per la gota freda a València ens ha deixat imatges dramàtiques, tant per les conseqüències immediates que ha tingut, com perquè ens ha avançat el futur que ens espera: que aquest tipus de fenòmens climàtics extrems seran cada vegada més nombrosos i... [+]
En les últimes setmanes no ha estat possible per als quals treballem en arquitectura que el fenomen climàtic de València no s'hagi traduït en el nostre discurs de treball. Perquè hem de pensar i dissenyar el recorregut de l'aigua en cobertes, clavegueres, places i parcs... [+]
25 d'octubre. La Societat Valenciana de Meteorologia ha anunciat que la setmana que ve una gota freda de les altes temperatures podria provocar pluges torrencials a València. Dia a dia, es confirmen les previsions, i el 29 d'octubre, a primera hora del matí, l'Agència Estatal de... [+]
Hogeita hamaika suhiltzaile nafar joan dira Valentziara, uholdeen ondoko garbiketa lanetan laguntzen, Horietako bat da Iñaki Sexmilio. "Zenbait lekutan gurea izan da iritsi den lehen laguntza taldea, herritarrak oso eskertuta daude", azaldu du Metropoli Forala... [+]
Molts bascos esperen l'arribada dels assolellats dies d'estiu. “No és habitual que al maig es faci aquest temps”, diuen alguns, “abans era així”, uns altres. Els habitants de Lazkao i Maule no saben imputar al canvi climàtic i què no, però han sorprès les fortes... [+]
