El Tribunal d'Apel·lació de Casablanca els va detenir en 2016 i 2017 per "contra la seguretat interior de l'Estat" i els acusa de "participar en aixecaments i protestes prohibides".
Els líders de les protestes han estat els que han rebut les majors condemnes de vint anys de presó. Els altres 49 van ser condemnats a entre un i quinze anys de presó. Les penes han estat de: quatre persones amb 15 anys de presó, set persones amb deu anys, deu persones amb cinc anys, vuit amb tres anys, dinou amb dos anys i una amb un any. Com a excepció, una persona ha estat sancionada amb una multa de fins a 5.000 euros per agressió sexual. En llegir la sentència, l'acusat no es trobava a la sala i els seus familiars i amics han corejat consignes religioses contra l'Estat, així com "Gora Rif", entre altres.
Només un dels advocats de la defensa ha reconegut que recorrerà la decisió de la Sala penal. L'advocat de l'Estat, per part seva, ha afirmat que les penes de presó són "molt lleus" en la Carcel.
Entre els detinguts es troba Nasser Zafzafi, que ha estat detingut per la Policia. Ell es va convertir en el cap d'aquesta inesperada revolució, perquè va interrompre el sermó d'un imant en una mesquita. Molts han considerat com una rebel·lió civil el que va passar en Rif. La revolta no tenia una estructura clara, però es va basar a partir de 2016 en el moviment denominat Hirak, per a denunciar els retards que sofreix la comarca: el retard econòmic, la falta d'oportunitats per a la joventut i l'escassetat de serveis públics.
Malgrat l'històric i estructural d'aquests problemes, la revolta es va iniciar per un pescater. El pescater Mohsen Fikri, d'Al-Hoceima, va morir aixafat a l'interior d'un camió d'escombraries després que la policia confisqués tots els seus articles per pescar il·legalment.
Euskal Herrian jasotako ordenagailuei bizitza berria emango diete: TxikiLinux sistema eragilea erabiliz, Amazigh herriko haurrek erabiliko dituzte, horretarako hamabi gela informatiko sortuz. Oinarrizko hezkuntzarako sarbiderik ez duten eskualdean egingo dute proiektua.
Hizkuntza tipologiaz ez baina amazigerak eta kurduerak bizi duten prozesu simetrikoaz jardun du Karlos Zurutuza kazetariak: “Prozesu polit eta bitxi baten lekuko izan naiz. Egun batetik bestera, eta literala da hori, bi komunitateok euren hizkuntzei eusteko hartu duten... [+]
Gutxieneko eskubide demokratikoak eskatzen ari dira Marokoko Rif eskualdeko bizilagunak, joan den azarotik. Uztailaren 20ko “milioien martxa” amaitzean irakurri dute protestetako buruzagietako bat den Naser Zafzafik espetxean idatzitako mezua.
Rif eskualdeko protestek ez dute etenik eta tentsioa gora doa. Milaka polizia eta militar atera ditu Marokok kalera, baina ez dute lortu oraingoz herritarren manifestazioak geldiaraztea.