La següent notícia ha estat publicada per l'OBSERVATORI DE DRETS LINGÜÍSTICS.

Dissabte passat l'Observatori dels Drets Lingüístics Behatokia, Observatori dels Drets Lingüístics, va complir 20 anys. Dues dècades oferint una eina per a la defensa dels drets que necessita la comunitat; dues dècades situant el paràmetre de drets en polítiques lingüístiques. I al començament del recorregut, en l'estiu de 2001, l'Observatori va presentar recursos d'alçada en les diferents convocatòries del Govern de Navarra argumentant que el basc no es valorava en l'apartat de mèrits, mentre que el coneixement de francès, anglès o alemany oferia 2 punts cadascun. La directora de l'Observatori, Agurne Gaubeka Erauskin, i el secretari general del Consell del Basc i president de l'Observatori, Paul Bilbao Sarria, s'han referit aquest matí als llocs de treball públics de Navarra en una compareixença a Pamplona.

Coneixement en llocs de treball, fonamental per a garantir drets

El portaveu del Consell ha pres la paraula a l'inici de la compareixença i ha volgut posar l'accent en la importància del coneixement del basc en les administracions públiques, ja que és una «mesura fonamental» perquè els ciutadans es relacionin en basc amb l'administració. En aquest sentit, aprofitant que l'Observatori ha complert 20 anys, ha considerat necessari posar de manifest que les preocupacions d'aquell moment es reafirmen en l'actualitat: «S'han reproduït els mateixos exemples de casos que denunciàvem fa 20 anys. El coneixement del basc lluny de ser una exigència obligatòria, tampoc oferia puntuació i en la zona no vascófona que establia la llei, en els últims temps també s'ha vist en les convocatòries de llocs de treball de la zona mixta».

Bilbao ha parlat clar: en l'últim any s'han ocupat centenars de llocs de treball a Navarra sense puntuar el basc. «Fa 20 anys el Govern de Navarra aplicava de ple la política lingüística invasiva, avui estem en una situació similar pel que fa als llocs públics», ha explicat Bilbao.

Empitjorament en l'últim any

El director de l'Observatori dona continuïtat a la intervenció del lehendakari i abans de fer el salt a exemples concrets, parla de la situació desastrosa. En paraules de Gaubeka, «la situació ha empitjorat des que es van derogar alguns articles del Decret Foral 103/2017». De fet, “encara que el Consell de Navarra va suggerir que era legal que es valorés el basc en l'àmbit mixt que establia la llei, sense conèixer ni puntuar el basc, el Govern ha continuat realitzant convocatòries per a accedir a llocs de treball públics”, ha afegit.

Exemple d'això són les convocatòries públiques d'ocupació realitzades en l'últim any en gestors d'hisenda, investigadors i tècnics, responsables de biblioteques, caps de bombers i bombers, llocs de treball de la Universitat de Navarra o assessors jurídics del Govern de Navarra. Tot això té una conclusió clara, en paraules del director de l'Observatori: «Tenint en compte que tots aquests empleats públics seran professionals que prestin serveis a la ciutadania, en determinats departaments o seccions del Govern de Navarra no es podrà permetre que la ciutadania rebi els serveis en basc sense perjudici de cap mena de perjudici marginal». És més, el fet que no s'estableixi una demanda avui dia influirà en el futur, ja que, segons ha assenyalat Gaubeka, «els drets lingüístics dels futurs ciutadans també estan condicionats íntegrament».

El responsable de l'Observatori també ha volgut posar el focus en els llocs de treball d'Osasunbidea. Entre altres convocatòries, en els metges d'atenció primària i d'urgències, en els especialistes facultatius i en els psicòlegs clínics no s'han establert els perfils lingüístics, per la qual cosa «és impossible garantir l'adequada atenció sanitària i la salut de la població». «No sols el basc atorgaria punts, sinó que el basc hauria de tenir una exigència en tots els serveis d'Osasunbidea i en tota Navarra». Cal tenir en compte a més que els serveis centrals, els hospitals… estan situats en la zona mixta que marca la llei i que, en conseqüència, la divisió zonal dels serveis en basc per part del Govern de Navarra perjudica els drets de tota la ciutadania navarresa.

Tres nous decrets de lectura

A més, Gaubeka s'ha referit a les filtracions sobre el nou decret que regula l'ús del basc en l'administració navarresa. Segons el director, el basc no puntuaria en la zona no vascófona que estableix la llei, i en la zona mixta només seria puntuable per als llocs de treball que atenen directament la ciutadania i per als llocs de facultatius d'Osasunbidea. El mateix president del Govern de Navarra també ha deixat clar que no tindrà en compte el basc en la zona no vascófona que estableix la llei, a pesar que el propi Consell de Navarra (màxim òrgan consultiu de la Comunitat Foral) ha declarat que el basc ha de ser valorat per sobre de les llengües estrangeres en tot el territori navarrès.

La directora de l'Observatori ha realitzat tres lectures en el marc de les bases del nou decret. En primer lloc, que en lloc d'establir els coneixements necessaris per a garantir eficaçment els drets dels ciutadans, «el no voler puntuar suposa ignorar a les persones que desitgin utilitzar la llengua pròpia en les seves relacions amb l'administració». En segon lloc, el present Decret en funció de l'àmbit en el qual se situï el servei i de la zona en la qual resideixi el/la ciutadà/a, «Que promourà la discriminació i l'exclusió dels i les navarreses». I, finalment, que en la zona mixta, en la qual es presten la majoria dels serveis del Govern de Navarra, la implantació en alguns llocs de treball del basc puntuable és una «estafa» respecte a la garantia dels drets lingüístics de la ciutadania. De fet, Gaubeka ha assenyalat que “encara que al basc se li atorgui una puntuació en algunes convocatòries, sense saber basca es podrà obtenir gairebé la mateixa puntuació”.

Justícia i igualtat

De cara al futur pròxim, el director de l'Observatori ha considerat imprescindible que el basc sigui reconegut com a llengua de tota Navarra i que s'estengui a tots els àmbits. I per a això, en paraules de Gaubeka, «és necessari començar pels serveis que ofereix la pròpia administració del Govern». De fet, «el que es denomina realitat sociolingüística ha de construir-se des dels principis de justícia i igualtat, obrint les portes al que té menys basca, multiplicant les possibilitats i oferint eines per a superar els obstacles», i no basant-se en la “realitat” actual, “perquè tots sabem que aquesta possible realitat ha estat condicionada per les decisions i els escenaris que durant dècades s'han donat en contra de la supervivència i la revitalització del basc».

Manifestació el divendres

Al final de la compareixença, el secretari general del Consell d'Euskalgintza, Paul Bilbao, ha tornat a prendre la paraula i, completant la lectura d'Agurne Gaubeka, ha volgut fer una crida a la manifestació que se celebrarà divendres que ve: «És el moment de sortir al carrer. Hem de sortir al carrer per a denunciar que no acceptarem cap retallada de drets. Per una societat basada en la justícia, la igualtat i la cohesió i per una normativa eficaç que garanteixi els drets lingüístics a tota la ciutadania, el 2 de juliol serem al carrer». La manifestació començarà a les 18.30 de la tarda en la Plaça de Baluard de Pamplona/Iruña.