Per als treballadors d'H&M, la història de l'èxit d'aquesta lluita és única i diferent, precisament perquè és d'ells i els ha tocat viure en la seva pell. Només amb el temps valoraran el mèrit del que han aconseguit, perquè ha estat únic i diferent. I si continuen obrint camí, a mesura que vagin informant de la seva experiència, poden arribar a no ser irrepetibles; és a dir, poden arribar a ser el primer impuls per a moltes altres dones treballadores i companyes.
Durant els 50 dies que ha durat la vaga d'H&M, m'han passat moltes coses pel cap. Quan convoquem una vaga indefinida, no crèiem que el conflicte es prolongués tant. Dia rere dia, aconseguim reunir l'empresa amb el comitè de vaga, però no aconseguim tancar cap acord. Ara que tot ha acabat, és important recordar tots aquests moments, perquè si la meva carrera professional m'ha ensenyat alguna cosa, és el que m'ha ensenyat: com més dur sigui el camí i més gran l'esforç per a arribar al destí, més benvolgut és el goig de l'èxit.
El sector en el qual treballen les i els treballadors d'H&M és molt precari, amb poc reconeixement social, feminitzat i ple de multinacionals. Aquestes grans companyies, a més, exploten a la gent des dels seus orígens, i tenen molt a baix la barrera de la dignitat.
"La idea d'expulsar a poc a poc als treballadors de les botigues era convertir l'empresa en una plataforma digital de distribució a través de l'increment de la venda en línia"
A tot això cal afegir que aquestes empreses ja estan implantades en l'Estat. En l'anterior comerç sectorial, els treballadors d'H&M ja havien rebut la lliçó dels treballadors d'Inditex, i van veure el fàcil que és per a les empreses adoptar mesures traumàtiques contra els treballadors a nivell estatal i pactar amb CCOO i UGT. La presa de consciència els va donar un fort impuls en l'autoestima i els va servir per a fer un mapa de la situació molt precís. I més tard, això els ha ajudat molt en el conflicte. El relat dels delegats d'Inditex i Douglas els va obrir els ulls i els va ensenyar el que anava a passar si no s'organitzaven; també els va donar arguments per a lluitar i no rendir-se.
Després de diverses hores en els piquets, en aquestes mobilitzacions, agafar el megàfon i inventar coreografies imaginatives per a cada reivindicació ("Amb la venda en línia, això és el que hi ha", "Mira que detall, ens tiren al carrer"...), i després de 50 dies i nits d'insomni, els treballadors d'H&M poden donar a conèixer la seva història, cansats però somrients. Han aconseguit que l'empresa no es faci seva i han evitat els acomiadaments i les reduccions de jornada.
L'ERE plantejat per H&M no es basava en raons econòmiques. L'empresa no ha deixat de guanyar diners i la gent tampoc ha deixat de comprar roba, per aquestes raons no es va plantejar l'ERE. Per contra, la pandèmia s'ha convertit en l'excusa perfecta per a dur a terme el pla que tenien pensat des de fa temps. L'objectiu era desallotjar a poc a poc als treballadors de les botigues, convertir l'empresa en una plataforma digital de distribució a través de l'increment de la venda en línia, i enviar a poc a poc a tots els treballadors al carrer.
L'èxit d'H&M ha estat especial, perquè els treballadors han aconseguit el que semblava impossible. La confiança dels treballadors en la direcció de la negociació ha estat fonamental per a mantenir viu el conflicte, i el paper actiu i alegre que han tingut els propis treballadors en les mobilitzacions: un dia es vestien de negre per a enterrar llocs de treball i l'endemà amb un majestuós blanc, per a demanar a Sant Fermín que els ajudés a resoldre el conflicte… Amb aquestes accions s'han unit cada dia més i a poc a poc s'han anat empoderant. Prova d'això, en l'obertura de la primera botiga de Primark a Bilbao, van ser els mateixos protagonistes del Teleberri, que van mostrar amb claredat la precarietat laboral en el comerç. Es van creure capaços, mitjançant la lluita, de fer front a tots els obstacles, i no sé si per covardia o per distracció, però ara poden dir amb orgull que ho han aconseguit. Només han anat els que han volgut anar aquí, ja que “aquí no sobra ningú.
Vull donar les gràcies a tots els que ens han tingut en compte, a tots els clients que han decidit no comprar en aquestes botigues fins que se solucioni el conflicte, ànim noies quan passàvem el dia per Gran Via! a les persones que ens cridaven i, per descomptat, a tots els treballadors que porten més temps en el conflicte (Tubacex, Novaltia...). Sense oblidar el treball realitzat per l'equip tècnic de l'EVE d'ELA i la federació Zerbitzuak, la paciència dels companys d'altres països i el suport i suport de la comissió regional i de la infraestructura. Aquest conflicte m'ha generat orgull, emoció i emoció, perquè crec que estem avançant en el reconeixement dels sectors feminitzats. L'Administració no ho demostra, però afortunadament ELA sí, i cada vegada que es destrueix ocupació i hi ha ganes d'organitzar-se, traiem tota la força i energia, i aprofitem la caixa de resistència, si hi ha una eina fonamental, sense la qual no estaríem lluitant per les condicions laborals dels treballadors.
Estic molt orgullós de compartir aquests moments amb aquestes treballadores, que m'han donat una lliçó de lluita, de solidaritat i de dignitat. En finalitzar el conflicte, vam fer lliurament de nombrosos trofeus (millor fotògraf, més ben picador, millor mascota, millor animador, de dones lluitadores, millor actitud, millor jugadora de paper, dels perseverants, millor orador de megàfon…), i puc dir que tots van rebre algun trofeu, perquè en aquest conflicte s'han barallat l'ànima i el cor.
El treball realitzat pels delegats també ha estat destacable, ja que es van repartir les tasques en el moment de la baralla i tot es va fer més fàcil. Un participava en la taula de negociació, l'altre responia als mitjans sense gens de por, uns altres es dedicaven a la psicologia participant en piquets diaris, caravanes de vehicles, etc...
A través de la nostra lluita per H&M, hem col·locat la primera pedra amb l'excusa de la digitalització perquè no es produeixi més destrucció d'ocupació i continuar obrint camí, però us demano que el nostre relat no sigui una cosa que avui comença i acaba, i que els qui llegim això tinguem en compte que hem de continuar secundant i fent costat als treballadors del comerç, perquè venen moments molt durs per a ells. Estem treballant en el sindicat per a organitzar-nos i fer costat als treballadors d'aquest sector, i sens dubte aquest acord serà una fita per a tots.
* Marige Fernández és la responsable de Comerç d'ELA en Bizkaia
Bidali zure iritzi artikuluak iritzia@argia.eus helbide elektronikora
ARGIAk ez du zertan bat etorri artikuluen edukiarekin. Idatzien gehienezko luzera 4.500 karakterekoa da (espazioak barne). Idazkera aldetik gutxieneko zuzentasun bat beharrezkoa da: batetik, ARGIAk ezin du hartu zuzenketa sakona egiteko lanik; bestetik, egitekotan edukia nahi gabe aldatzeko arriskua dago. ARGIAk azaleko zuzenketak edo moldaketak egingo dizkie artikuluei, behar izanez gero.
Gure hizkuntzaren aurkako beste eraso bat jasan behar izan dugu Nafarroako Gobernuko Hezkuntza Departamentuaren eskutik; PAI programan euskararen aurkako aldaketa bat egitera behartu gaituzte. Azken urteotan, legeak hala aginduta, D ereduko ikastetxe berriek PAI programa sartu... [+]
Els professors i professores de l'ensenyament públic tenim la necessitat i el dret a actualitzar i millorar el conveni laboral que no s'ha renovat en quinze anys. Per a això, hauríem d'estar immersos en una veritable negociació, però la realitat és nefasta. Una negociació en... [+]
Als economistes els agraden molt els gràfics que representen els comportaments dels mercats, les corbes. En aquest sentit m'ha cridat l'atenció l'analogia que fa Cory Doctorow en l'article “The future of Amazon coders is the present of Amazon warehouse workers” de Pluralistic... [+]
Ikaslez lepo zegoen Leioako Hezkuntza Fakultatea pasa den asteazkenean, Samantha Hudson zetorrelako. 1999an jaiotako Mallorcako artista, abeslari eta influencer transgeneroa da. Kantatzen Duen Herria topaketetako izarrak ilara amaigabea zuen selfie eta autografoak emateko, eta... [+]
Haig de confessar aquí un pecat. Fa quatre anys vaig introduir en la meva vida un nou costum: els diumenges a la nit vaig començar a mirar la cadena de televisió ultradretana CNews, que difon una "informació" contínua com un canó de merda. El que al principi era mitja hora... [+]
Kointzidentzia harrigarriak daude bizitzan. Izan ere, zenbat ikusle elkartu litezke Arriaga antzokian? Zenbat komun ote daude solairu bakoitzean? Zein probabilitate dago Gipuzkoako emakume bik sartu-irtenean leku eta istant berean kointziditzeko, 35 urtean elkar ikusi barik egon... [+]
El transfeminismo ha portat llum i complexitat als debats sobre el cos, el gènere i els desitjos. No obstant això, també ha creat ombres. En nom d'una suposada coherència política radical, moltes vegades lligada a una hegemonia molt concreta, alguns discursos transfeministas... [+]
Vivim temps curiosos i realment vivim. Són temps en els quals es diu que l'educació està en crisi i, almenys, a la vista de tots, la boleta té ja 2.361 anys.
No havia anat de l'acadèmia de Plató, el seu estimat mestre Aristòtil, per a erigir un liceu. Un Liceu,... [+]
Les causes del començament de la guerra a Ucraïna no són sol les que ens han explicat, perquè hi ha altres raons. Rússia va dir que havia de fer un pas cap a la defensa dels russos de parla russa a Ucraïna, mentre que el Govern d'Ucraïna havia d'enfrontar-se a l'exèrcit rus... [+]
Fa unes setmanes, al carrer Diputació, en el centre de Vitòria-Gasteiz, dos homes van llançar a una persona sense llar des del petit replà de l'escala que donava a l'exterior del local on dormia. No sols ho van derrocar, sinó que immediatament van col·locar davant la llotja... [+]
Berriki zabaldu da Gazako lurralderako Egiptok egindako hirigintza-antolaketa plana. Marrazki batean jaso dira etorkizuneko kale, eraikin eta iruditeria, oraindik metraila eta lehergailuen usaina darion errealitate baten gain. Hirigintza proposamena, beste bonba jaurtiketa bat... [+]
Tant feministes com ecologistes vam veure l'oportunitat de posar la vida en el centre de la pandèmia de COVID-19. No érem uns idiotes, sabíem que els poderosos i molts ciutadans estarien encantats de tornar a la normalitat de sempre. Especialment, els que van passar un... [+]
L'últim informe de l'Institut Basc d'Estadística, Eustat, destaca que ha augmentat la sensació d'inseguretat ciutadana. En Gurea, en Trapagaran, Seguretat ja, alguns veïns han cridat a manifestar-se contra els delinqüents.
Dos han estat les raons que han portat a aquesta... [+]