Influeix la gestió de les llengües en la competitivitat de les organitzacions? L'ús o no d'una llengua influeix en la competitivitat d'una empresa? L'ús adequat de les llengües sol reportar beneficis i beneficis a una empresa? No gestionar un idioma pot ser perillós per a una organització? La gestió adequada de les llengües satisfà les demandes i drets lingüístics dels treballadors, clients i consumidors? Quines són les llengües que han de gestionar-se les empreses i institucions del País Basc? Per què? En funció de quins criteris o característiques de l'empresa s'ha de determinar la importància, conveniència o obligatorietat de la gestió de les llengües?
Jo diria que la gestió lingüística a penes es parla de les persones que gestionen empreses o tot tipus d'institucions. No és capaç de parlar, tret que existeixi una obligació legal o es tracti d'un dels activistes habituals i incansables de l'empresa. Però la variable de les llengües és inevitable en la mesura en què les llengües afegeixen valor al producte que es produeix o al servei que s'ofereix, en la cadena de valor de les empreses de tota mena. Per això, entre aquestes llengües, el basc també és un factor que pot i ha de ser gestionat internament i dirigit a consumidors i usuaris per a incrementar el valor de les empreses i entitats radicades o amb activitat al País Basc. Les empreses, entre moltes altres variables, també han de gestionar els idiomes. També les administracions i els treballadors i els consumidors.
Quant als drets de les persones consumidores i usuàries, en la CAPV és la situació més favorable en termes generals. Els drets lingüístics reconeguts són, d'una banda, el dret a rebre informació en basca i castellà sobre els béns i serveis i, per una altra, el dret a utilitzar tant el basc com el castellà en les nostres relacions amb empreses i establiments situats en l'àmbit territorial de la Comunitat Autònoma. Segons la normativa vigent, aquestes empreses i establiments hauran d'estar disposats a parar esment en qualsevol de les llengües oficials. No obstant això, aquests drets s'exerciran sota les condicions de progressivitat que s'estableixin en la normativa, quedant exclosos els petits comerços i les microempreses. En general, podem dir que, a pesar que els drets lingüístics són drets fonamentals, la normativa vigent no concreta prou els deures.
En aquest context, el Parlament Basc ha iniciat la revisió de la llei que regularà l'Estatut de les Persones Consumidores i Usuàries i ha començat a rebre aportacions. La situació sociolingüística ha variat des de l'aprovació de l'anterior llei en 2003, augmentant el nombre de bilingües. L'ús del basc en els espais de l'espai socioeconòmic és cada vegada més necessari des del punt de vista de les declaracions tant de l'administració com de les institucions culturals basques, i la demanda de la ciutadania és cada vegada major. El basc és també una característica del consumidor i usuari amb criteri. Volem consumir autòctons, pròxims, ecològics, de qualitat, i són claus els actius consumidors amb criteri que donen importància al basc.
Cal fer un salt en aquest camp, tenint en compte que estem parlant del dret a rebre els serveis i productes en basc. Si tornem a la situació, cal fer passos en la normativa, en la planificació i en els recursos. És el moment de fer el salt, si representem el futur en basc. Cadascun d'ells —administracions, empreses, treballadors, consumidors i usuaris— té les seves pròpies responsabilitats. Ens correspon ser conscients d'ells, gestionar-los responsablement i implantar mesures més eficaces.
Bidali zure iritzi artikuluak iritzia@argia.eus helbide elektronikora
ARGIAk ez du zertan bat etorri artikuluen edukiarekin. Idatzien gehienezko luzera 4.500 karakterekoa da (espazioak barne). Idazkera aldetik gutxieneko zuzentasun bat beharrezkoa da: batetik, ARGIAk ezin du hartu zuzenketa sakona egiteko lanik; bestetik, egitekotan edukia nahi gabe aldatzeko arriskua dago. ARGIAk azaleko zuzenketak edo moldaketak egingo dizkie artikuluei, behar izanez gero.
Aurten "Israel Premier Tech" txirrindularitza talde israeldarra ez da Lizarraldeko Miguel Indurain Sari Nagusia lasterketara etorriko. Berri ona da hori Palestinaren askapenaren alde gaudenontzat eta munstro sionistarekin harreman oro etetea nahi dugunontzat, izan... [+]
Intsumituek denbora luzez egindako borroka gogorra eta mingarria izan zen, baina irabazi zuten, eta garaipen hura behin betikoa izango zela uste genuen, atzera bueltarik gabea. Baina badirudi, politikari batzuen ahotik aterata, eskalada militaristari gorazarre egin eta berriz... [+]
Danimarkatik iritsi zaigu berria: 400 urtez estatuak eskainitako zerbitzua etengo du PostNord enpresa publikoak, eta eskutitzak banatzeari utziko dio 2025 urtea amaitzean. Gobernuak adierazi du enpresa publikoak negozioa paketeak banatzera bideratuko duela. Bi arrazoi eman ditu... [+]
“Hondakinik ez platerean!”. Hori zen kontsigna gure txikitako otorduetan. Janariak zeozer sakratu bazukeen, batez ere ogiak; lurrera erori eta, jasotakoan, musua eman behar zitzaion. Harik eta adin zozoan mamia baztertzeko moda etorri zen arte, lodiarazten zuelakoan... [+]
Zenbait estatistikak berretsi dute begiak hondar urteotan ikusten ari zirena: gimnasioak (eta estetika-zentroak eta nolako-edo-halako-terapia eskaintzen duten negozioak) nabarmen ugaldu dira gurean. EITBk plazaratutako datu bat emateko: EAEn 2010-2019 urteen bitartean, zazpi... [+]
Topatu eta topa! Tipi-tapa, elkarrekin ekin eta, bidea, eginean egin aurrera. Mahaiak, aulkiak, koadernoak eta boligrafoak, platerak, konfidentziak, tragoak eta ahotsak, eskuak, ideiak eta barreak, borrokarako besarkada gozoak. Txistulariak bileran, erraldoiak lasterka eta... [+]
Hezkuntzari buruzko legediak, Ekonomia Lankidetza eta Garapenerako Erakundearen eta planetako jaun eta jabeen aginduei jarraituz, ikasleek ikasketa etapa bakoitzaren amaieran “irteera-profil” jakin bat izatea bilatzen du. Ez pentsa profila zerbait itxia eta bukatua... [+]
Martxoaren 14an Donald Trumpek agindu exekutibo bat sinatu zuen, hainbat berri agentziak jasotzen duten diru kopurua asko murrizteko. Kaltetuetako bat United States Agency for Global Media (USAGM) izan zen eta, ondorioz, Voice of America (VOA), Radio Free Europe/Radio Liberty... [+]
Orain dela 20 bat urte, berrikuntzaren inguruan master bat egin nuen. Bertaraturiko gonbidatu batek esan zigun gizakion historian berrikuntza teknologikoaren eragile handiena gerra izan zela. Gerra, halaber, eragile handia da botere harremanen berrikuntzan.
Berrikuntzaz ari... [+]
Zer esango zenioke Palestinako aktibista bati aurrez aurre izango bazenu? Ni mutu geratu nintzen Iman Hammouri nire herrian bertan aurkeztu zidatenean. Eskerrak andre nagusi bat gerturatu zitzaigula eta solaskide roletik itzultzailearenera pasa nintzela.
Palestinako Popular... [+]
Punto Bobo liburuaren irakurketan murgilduta, Itxaso Martin Zapirain egilearen Eromena, Azpimemoria eta Isiltasunak Idazten ikerketa lanean sentitu nuen egiazkotasun eta maila etikoarekin egin dut berriz ere topo. Eta hortaz, hara bueltatu. “Oihu izateko jaio zen isiltasun... [+]
Dirudienez, Euskal Herrian migrazioa arazo bilakatu da azken bi hamarkadetan. Atzerritarrez josi omen dira gure lurrak. Gure kultura arriskuan omen dago fenomeno “berri” horren ondorio. Lapurretak, bortxaketak, liskarrak… Bizikidetza arazo horiek guztiak... [+]
Azken hamarkadetan euskararen biziberritzeak duen erronka handienetakoa, euskararen ezagutzaren unibertsalizazioarekin batera, erabilerarena da. Askotan, gazteen euskararen erabileran jarri ohi dugu fokua, baita euskararen erabilerak izan duen eta izan dezakeen bilakaeraren... [+]
Gaur buruko minez iritsi naiz etxera. Ostiral iluntze hotz bat da; ez du euririk ari, baina haizeak bota ditu lurrera bi kontainer eta korapilatu dit ilea. 23:39 dio telefonoak. Lagunekin afaldu dut gure ostiraleroko tabernan. Barre asko-asko egin dugu, eta bihotza bete-beteta... [+]