Influeix la gestió de les llengües en la competitivitat de les organitzacions? L'ús o no d'una llengua influeix en la competitivitat d'una empresa? L'ús adequat de les llengües sol reportar beneficis i beneficis a una empresa? No gestionar un idioma pot ser perillós per a una organització? La gestió adequada de les llengües satisfà les demandes i drets lingüístics dels treballadors, clients i consumidors? Quines són les llengües que han de gestionar-se les empreses i institucions del País Basc? Per què? En funció de quins criteris o característiques de l'empresa s'ha de determinar la importància, conveniència o obligatorietat de la gestió de les llengües?
Jo diria que la gestió lingüística a penes es parla de les persones que gestionen empreses o tot tipus d'institucions. No és capaç de parlar, tret que existeixi una obligació legal o es tracti d'un dels activistes habituals i incansables de l'empresa. Però la variable de les llengües és inevitable en la mesura en què les llengües afegeixen valor al producte que es produeix o al servei que s'ofereix, en la cadena de valor de les empreses de tota mena. Per això, entre aquestes llengües, el basc també és un factor que pot i ha de ser gestionat internament i dirigit a consumidors i usuaris per a incrementar el valor de les empreses i entitats radicades o amb activitat al País Basc. Les empreses, entre moltes altres variables, també han de gestionar els idiomes. També les administracions i els treballadors i els consumidors.
Quant als drets de les persones consumidores i usuàries, en la CAPV és la situació més favorable en termes generals. Els drets lingüístics reconeguts són, d'una banda, el dret a rebre informació en basca i castellà sobre els béns i serveis i, per una altra, el dret a utilitzar tant el basc com el castellà en les nostres relacions amb empreses i establiments situats en l'àmbit territorial de la Comunitat Autònoma. Segons la normativa vigent, aquestes empreses i establiments hauran d'estar disposats a parar esment en qualsevol de les llengües oficials. No obstant això, aquests drets s'exerciran sota les condicions de progressivitat que s'estableixin en la normativa, quedant exclosos els petits comerços i les microempreses. En general, podem dir que, a pesar que els drets lingüístics són drets fonamentals, la normativa vigent no concreta prou els deures.
En aquest context, el Parlament Basc ha iniciat la revisió de la llei que regularà l'Estatut de les Persones Consumidores i Usuàries i ha començat a rebre aportacions. La situació sociolingüística ha variat des de l'aprovació de l'anterior llei en 2003, augmentant el nombre de bilingües. L'ús del basc en els espais de l'espai socioeconòmic és cada vegada més necessari des del punt de vista de les declaracions tant de l'administració com de les institucions culturals basques, i la demanda de la ciutadania és cada vegada major. El basc és també una característica del consumidor i usuari amb criteri. Volem consumir autòctons, pròxims, ecològics, de qualitat, i són claus els actius consumidors amb criteri que donen importància al basc.
Cal fer un salt en aquest camp, tenint en compte que estem parlant del dret a rebre els serveis i productes en basc. Si tornem a la situació, cal fer passos en la normativa, en la planificació i en els recursos. És el moment de fer el salt, si representem el futur en basc. Cadascun d'ells —administracions, empreses, treballadors, consumidors i usuaris— té les seves pròpies responsabilitats. Ens correspon ser conscients d'ells, gestionar-los responsablement i implantar mesures més eficaces.
Bidali zure iritzi artikuluak iritzia@argia.eus helbide elektronikora
ARGIAk ez du zertan bat etorri artikuluen edukiarekin. Idatzien gehienezko luzera 4.500 karakterekoa da (espazioak barne). Idazkera aldetik gutxieneko zuzentasun bat beharrezkoa da: batetik, ARGIAk ezin du hartu zuzenketa sakona egiteko lanik; bestetik, egitekotan edukia nahi gabe aldatzeko arriskua dago. ARGIAk azaleko zuzenketak edo moldaketak egingo dizkie artikuluei, behar izanez gero.
Ez da gauza berria politikari profesionalak gizarteko arazoak estaltzeko ahaleginetan ibiltzea. Azkenaldian Denis Itxaso -EAEko Etxebizitza sailburua- entzun dugu etxegabetzeei garrantzia kenduz eta aditzera emanez gurean bazterreko fenomenoa direla; eta Begoña Alfaro... [+]
Antropozentrismoaren aldaera traketsena eurozentrismoa izan zen. Europako mendebaldea, geografikoki, Kontinente Euroasiarraren penintsula txiki bat besterik ez da, baina lau mende luzez gertaera demografiko, teknologiko eta ideologiko batzuk zirela medio, bazter horretako... [+]
Badakizuenok badakizue, beste gauza asko bezala, euskararen aldeko borrokan ere politikoek, eragile batzuek eta hedabideek beraien antzezlana saldu nahi digutela, benetakoa balitz bezala.
Lehen urtean pozik jaso nuen, "Euskaraldi" hau. Zer edo zer zen, ezer ez zegoela... [+]
Euskarak, mendez mende, zapalkuntza sistematikoa jasan du, eta oraindik ere borrokan dabil egunerokoan bere leku duina aldarrikatzeko. Hizkuntza baten desagerpena ez da inoiz berez gertatzen; planifikazio politiko eta sozialak eragiten du zuzenean. Euskaldunoi ukatu egin izan... [+]
Oldarraldia ari du EAEko administrazioa euskalduntzeko erabakien aurka, berriz ere, enegarren aldiz. Oraingoan berrikuntza eta guzti, espainiar epaitegiak eta alderdi eta sindikatu antieuskaldunak elkarlanean ari baitira. Ez dira izan akats tekniko-juridikoak zuzentzeko asmoz... [+]
Igande gaua. Umearen gelako atea itxi du, ez guztiz. Ordenagailu aurrean esertzeko momentua atzeratu nahi du. Ordu asko aurretik. Zazpietan jaiki da, eta, bihar ere, astelehena, hala jaikiko da. Pentsatu gabe ekiten badio, lortu dezake gauak pisu existentzialik ez izatea. Akats... [+]
Naomiren etxeko eskailerak igotzen ari dela datorkion usainak egiten dio memorian tiro. "Ez da sen ona, memoriaren eta emozioaren arteko lotura da. Baldintzapen klasikoa", pentsatzen du Peterrek bere golkorako Intermezzo-n, Sally Rooney irlandarraren azken eleberrian... [+]
Joan den urte hondarrean atera da L'affaire Ange Soleil, le dépeceur d'Aubervilliers (Ange Soleil afera, Aubervilliers-ko puskatzailea) eleberria, Christelle Lozère-k idatzia. Lozère da artearen historiako irakasle bakarra Antilletako... [+]
Aspaldi pertsona oso zatar bat ezagutu nuen, urrun izatea komeni den pertsona horietako bat. Bere genero bereko pertsonengana zuzentzeko, gizonezkoengana, “bro” hitza erabili ohi zuen. Edozein zapaltzeko prest zegoen, bere helburuak lortzeko. Garai hartatik hitz... [+]
2020. urteko udaberrian lorategigintzak eta ortugintzak hartutako balioa gogoan, aisialdi aktibitate eta ingurune naturalarekin lotura gisa. Terraza eta etxeko loreontzietan hasitako ekintzak hiriko ortuen nekazaritzan jarraitu du, behin itxialdia bareturik. Historian zehar... [+]
Hurrengo ariketa egin ezazu zure lantokian, euskaltegian edo gimnasioan:
Altxa eskua Minneapoliseko George Floyd nor den dakizuenok.
Altxa eskua Madrilgo Mame Mbaye nor den dakizuenok.
Altxa eskua Barakaldoko X nor den dakizuenok.
Mame Mbaye manteroa duela zazpi urte... [+]
2022ko ekainaren 7an, Directa-k serie luze bateko lehen polizia infiltratuaren kasua argitaratu zuen. Martxoaren 5ean, Belen Hammad fikziozko izena erreta geratu zen, polizia-argotean dioten bezala. Jada hamar dira Directa, El Salto eta El Diario-k azken hiru urteetan argitara... [+]
Horra Libération egunkariak berriki argitaratu duen idazkia:
“Bayonne” bukatu da, Libérationek “Baiona” idatziko du
Hiri baten izenaren erabilpena ohiturazkoa delarik, egunkari batean izen horren erabilpena aldatzea zaila da. Alta, irakurleen... [+]
Eusko Jaurlaritzak eta Arabako Foru Aldundiak Datu Zentroen instalazioei ateak irekitzen dizkiete horiek arautzeko legedia sortu aurretik. Bilbao-Arasur Dantu Zentroarekin, bere lehen fasea gauzatuta, eta instalatzea amesten duen Solariaren Datu Zentroarekin, 110.000 m2... [+]