Traduït automàticament del basc, la traducció pot contenir errors. Més informació. Elhuyarren itzultzaile automatikoaren logoa

La jerarquia de les llengües en la Constitució Espanyola (i 5)


30 de juliol de 2021 - 08:30
Última actualització: 10:33

Tots sabem que tot espanyol té, com a Madrid, en Abaltzisketa o Amoroto, tot el dret a viure en castellà, i no sols el dret, sinó també el deure de saber-ho, perquè així ho estableix l'article tercer de la Constitució del 78 –no oblidem que està en el preàmbul de la Constitució, és a dir, dins dels articles més essencials–. Els altres idiomes, en el millor dels casos, podrien ser utilitzats en el seu propi territori, però amb cura, sense molestar als que no saben. Com va ser el debat d'aquest article en la ponència, en la comissió i en el congrés? No va ser la introducció del concepte “nacionalitat” la que va provocar el terratrèmol, i els militars no van participar, almenys de manera ostensible, però sí que va tenir el seu recorregut.

Com és de suposar que es coneix la dinàmica dels últims quaranta anys, en el dret d'autodeterminació, igual que Letamendia, van destacar els catalans sobre les llengües. Per descomptat, el punt central del debat va ser el diferent tractament entre les llengües: des del punt de vista dels espanyols, a una única nació espanyola li correspon l'espanyol com a únic idioma obligatori, i les llengües de les nacionalitats poden ser oficials en el seu territori però sense molestar als parlants espanyols. Quines propostes van presentar els catalans?

Els membres del Grup Parlamentari Minoritari Català van presentar una esmena al primer paràgraf de l'article proposat pels “pares” de la Constitució. Volien modificar el primer paràgraf del següent mode:

Totes les llengües nacionals seran oficials en els seus territoris. El castellà serà la llengua oficial dels òrgans de l'Estat, sense perjudici del que hagi ocorregut en el municipi.

Es veia clarament el que volien: Que a Catalunya (i a Euskadi i Galícia) el català (basc i gallec) sigui oficial, almenys en la mateixa proporció que el castellà, i assumint que la llengua dels òrgans de l'Estat fos el castellà. Quant al segon paràgraf, l'esmena de la Minoria Catalana establia que en els territoris autònoms amb llengües diferents al castellà, cada estatut autonòmic definiria “el caràcter oficial exclusiu o transitori cooficial amb el castellà de la respectiva llengua”.

Davant la falta d'avanços en aquesta esmena, es va retirar en la Comissió d'Assumptes Constitucionals i es va plantejar una nova, la de reserva, si la primera no tenia un bon pla:

Les altres llengües d'Espanya seran també oficials en els territoris autònoms d'acord amb els seus recintes. Tots els residents en aquests territoris tenen el deure de conèixer i el dret a usar a aquelles llengües.

A l'hora de justificar l'esmena es va argumentar que el reconeixement de l'oficialitat era el següent: “quedaria minimitzat si no s'ajusta amb l'obligació que tenen en territoris autònoms, amb també oficials de conèixer-les”.

El Grup Parlamentari Basc, per part seva, va proposar agrupar els dos primers paràgrafs de l'article “dels pares” i redactar-lo de la manera següent: “El castellà és la llengua oficial de l'Estat i les altres llengües d'Espanya són també oficials en els territoris, d'acord amb els seus Estatuts”. Privació del dret i, en particular, de l'obligació al castellà.

Per a la UCD (més discreta) i per a l'AP (més brusca), calia assenyalar la clara diferència entre les llengües (és a dir, entre els parlants), és a dir, entre el castellà i la resta: “amb arguments que anaven des de la universalitat de la llengua de Cervantes a la protecció dels castellanoparlants residents en territoris amb llengües pròpies que podien veure amenaçat l'ús de la seva llengua materna”.

En el debat de la Comissió, Trías Fargas, a diferència del dret d'autodeterminació, va defensar amb entusiasme l'esmena de la Minoria Catalana. Primer, va afirmar que els catalans acceptaven el bilingüisme, però que la diferència entre el castellà i el català feia necessari prendre mesures per a aconseguir la igualtat de les dues llengües, especialment el coneixement del català com a llengua obligatòria a Catalunya i donar al català alguns avantatges respecte a l'oficialitat a Catalunya. Això era necessari, en la seva opinió, per a aconseguir la paritat i l'equilibri entre les dues llengües.

Per al diputat del PNB, Iñigo Agirre Kerexeta, el fet que el castellà sigui oficial en tot el territori espanyol implica el seu coneixement i ús i la seva utilització

La reiteració pot interpretar-se textualment com es va nacionalitzar una llengua sobre, en clar un atemptat contra l'esperit d'igualtat i que respecte pel reconeixement cultural del reconeixement cultural de les nacionalitats i regions de l'Estat ha d'inspirar, tret que precisament es pretengués la clàusula defensiva per al castellà. (…) La Constitució nominal implica una política reparadora de situació de prolongada injustícia i prolongada discriminació.

En ple debat, Felip Lord, de Socialistes de Catalunya, va proposar una esmena, en concret, la següent frase: “Els garantiran els mitjans perquè tots els residents en els territoris autònoms coneixen la llengua respectiva i el dret a usar-la”. Opinava que no podien

Els desitjos dels catalans, si no assegurem des de la Constitució unes condicions d'existència i desenvolupament iguals per al català i el castellà a Catalunya”. (...) de cap manera conté elements de coacció per als habitants de les comunitats autònomes, a les comunitats autònomes d'altres àrees temàtiques, als quals s'asseguren en canvi, l'euskara i l'ús de la llengua de la llengua d'adopció, si es tracta de practicar el pràctic i usar-lo.

Tampoc es van acceptar les esmenes possibilistes, i van guanyar les que volien assentar per sempre la llengua dominant. Així caminem, tal com caminem. Per als qui volem canviar el nostre estatus polític-lingüístic, és interessant tenir un ull a la transició espanyola, a l'acte-reforma del franquisme, perquè d'aquí venen molts impediments.

 

 

1Carme Moliner & Pere Ysàs: La qüestió catalana. Crítica. Barcelona. 251 págs. et seq.

Bidali zure iritzi artikuluak iritzia@argia.eus helbide elektronikora

ARGIAk ez du zertan bat etorri artikuluen edukiarekin. Idatzien gehienezko luzera 4.500 karakterekoa da (espazioak barne). Idazkera aldetik gutxieneko zuzentasun bat beharrezkoa da: batetik, ARGIAk ezin du hartu zuzenketa sakona egiteko lanik; bestetik, egitekotan edukia nahi gabe aldatzeko arriskua dago. ARGIAk azaleko zuzenketak edo moldaketak egingo dizkie artikuluei, behar izanez gero.


T'interessa pel canal: Iritzia
Som molts, veuen amb nosaltres a l'escola pública basca

Ha arribat el moment de matricular-se en els centres educatius per al curs 2025-26 en la CAB, i en moltes llars el més petit farà un nou pas al setembre, és a dir, escolaritzar. Des d'Euskal Eskola Publikoa Harro Topagunea apostem fermament per l'escola pública i volem... [+]


Quotes en les ikastoles

Des de l'aprovació de la nova Llei d'Educació per a Àlaba, Bizkaia i Guipúscoa, estem escoltant i llegint una vegada i una altra que l'educació serà gratuïta. Hem escoltat els diferents agents, també al Departament d'Educació, i en les entrevistes que oferim als mitjans de... [+]


2025-02-20 | Manex Gurrutxaga
Sobre el congrés intern d'EH Bildu: el camí cap a la integració definitiva

A principis de mes, EH Bildu va dur a terme el seu III. Congrés a Pamplona. Es tracta, segons ha dit, d'un "congrés ordinari" que serveix per a treure "conclusions extraordinàries" o almenys així ho han recollit en la ponència Zutun, aprovada per unanimitat per la militància... [+]


Teknologia
Hezkuntza sistemaren ahots bateratua

Boterea eskuratzeko modu asko dago; denak ez dira politak. Bada boterea eta horrek berarekin dakarren erantzukizuna banatu nahi duenik, agintea bilatzen duenik. Beste batzuek errespetu lar diote eta pauso bakoitza hainbeste neurtuta ez dira gai erabakirik hartzeko. Boterea zer... [+]


2025-02-19 | Ula Iruretagoiena
Territori i arquitectura
Arquitecte actor

S'acaba de celebrar a Madrid un congrés per a arquitectes que debatrà sobre la crisi de la professió d'arquitecte. Han diferenciat la forma tradicional de ser arquitectes de l'actual. En què es troba el tradicional? El de l'arquitecte èpic que apareix en la pel·lícula The... [+]


I aquí estem de nou, la religió a l'escola

El 3 de febrer ha començat el període de prematrícula dels nostres nens i joves a les escoles, i com tots els anys volem recordar-vos per què no ens sembla bona idea matricular en religió. L'any passat acabàvem l'article dient que “a molts aquest escrit us resultarà... [+]


Reflexions sobre l'ús de les pantalles

Des de l'Associació de Pares i Mares de l'Institut Arratia Tranbia Txiki volem impulsar una reflexió en la comunitat educativa sobre l'ús de les pantalles.

Últimament existeix una gran preocupació per la influència de les pantalles en nens i adolescents. Aquesta... [+]


El que té nom ja té nom

Sí, sí, així. No m'atreveixo a anar més enllà. Que és un pleonasme? Potser una tautologia? És possible, però en aquesta època que anomenen postveritat, els fets bàsics són necessaris. Mireu, si no, al poderós lema “Ez dona ez!”. Ja sabíem abans que això era... [+]


2025-02-19 | Castillo Suárez
Porcelana Irabia

Baneukan lagun bat Porcelana Irabian lan egin zuena itxi zuten arte, eta jatetxe edo taberna batera joaten ginen aldiro kikara eta plateraren ipurdia begiratzen zituena pieza non egina zegoen jakiteko. Gauza bera egiten dut nik gauza zaharren azoketara joaten naizenetan:... [+]


Què comprar?

Últimament cada vegada escoltem més que molts joves no tenim poder per a comprar un habitatge. A vegades sembla que no hi ha més temes, és cert que és un tema seriós. A mi, malgrat estar prop del 31, encara em falta una mica per a aconseguir l'habitatge que serà meva... [+]


2025-02-19 | Sonia González
'Shop like a billionaire'

Fa temps que un anunci em salta en el mòbil. Em promet que acolorirà el meu món. Amb aquesta aplicació podré comprar-la com un milionari. Productes barats, molt barats, fins i tot gratuïts. Han tocat en la diana del màrqueting que exigeix el moment històric sociològic... [+]


Nazioartekotzearen iruzurra

Badira kontzeptuak bolada batzuetan edonon agertzen direnak, mantra ere bilakatzen direnak. Berez positibo eta beharrezko moduan agertzen zaizkigu, eztabaida gehiegirik gabe eta haiei buruz ia pentsatu gabe. Iruditzen zait mantra horietako bat nazioartekotzea dela, jatorria... [+]


Guggenheim Urdaibai: qui escolta i per a què?

En 2021 comencem a escoltar les primeres notícies sobre el projecte Guggenheim Urdaibai… El diputat general, Unai Rementeria, ens va dir que sí o sí. Per a reforçar les seves paraules, va deixar “blindats” 40 milions d'euros quan es construïen els museus. Doncs bé! Es... [+]


En defensa de Labraza
"L'objectiu del ple d'Oyón és clar, legitimar legalment els megaprojectes energètics amb irregularitats substancials en la tramitació"

Dimecres passat vam viure un dia dur i desagradable, no sols per a Labraza, sinó per a tots aquells pobles que estem amenaçats per una... [+]


Eguneraketa berriak daude