Idiomes en el Treball
Languages Lan acaba d'organitzar a Bilbao el primer congrés internacional sobre gestió lingüística. En el congrés s'ha parlat molt de política lingüística, gestió i eines. I les emocions. I a partir de les emocions, com han saltat a la gestió de les llengües moltes cooperatives, empreses i organitzacions del nostre entorn, des dels anys 70 del passat segle.
Una de les principals idees compartides per molts ponents va ser l'absència de solucions uniformes per a tots. Cada empresa necessita una política i estratègia lingüística coherents, formalitzada o no, que reflecteixi la cultura i els valors de l'empresa. La política lingüística d'una empresa és el conjunt de decisions, mesures o criteris que l'organització estableix sobre l'ús de les llengües en les seves activitats internes i externes i en les seves comunicacions. La política és fonamental amb les persones i clients dins de l'empresa, amb els socis i amb altres grups d'interès (proveïdors, organismes públics, etc.) per a garantir una comunicació eficaç i coherent. Les empreses del País Basc necessiten criteris per a organitzar i regular l'ús del basc i de les altres llengües, una visió clara i ben reflexionada, i les empreses han de determinar per què és important o no utilitzar aquestes llengües. Cada tasca ha d'especificar la funció de cada idioma. Les empreses són importants gestors lingüístics, tant a nivell intern com extern, que emeten senyals importants als habitants d'aquest territori en el qual estan situades. És a dir, les empreses regulen l'ús de la llengua en relació amb els seus grups d'interès i, a través d'ella, influeixen en la societat.
Es necessiten criteris per a organitzar i regular l'ús del basc i de les altres llengües en les empreses del País Basc, una visió clara i reflexiva
Els primers passos que es van donar en la dècada de 1970 han donat lloc a un fructífer camí per a les empreses del nostre entorn. En molts casos, el Govern Basc ha col·laborat i, amb el pas del temps, altres administracions s'han unit a la promoció del basc en l'àmbit socioeconòmic. I, per descomptat, no oblidem l'èxit dels processos i plans que s'han posat en marxa des de la iniciativa social, que després han estat motor i palanca dels plans públics. Tots mereixen reconeixement.
Hem fet un recorregut fructífer, sí. No obstant això, necessitem un canvi de paradigma. Estem davant un repte social i per a respondre adequadament és necessari estructurar adequadament el sistema d'inserció laboral del basc i facilitar el camí a les empreses de tot Euskal Herria. Les empreses són part d'aquest sistema, però no l'única, i hem vist que influeixen en l'ús de les llengües que es fa en altres àmbits. Per això, hem d'articular un sistema que articuli bé a tots els actors que formen part del món laboral. Les empreses han d'actuar amb responsabilitat i responsabilitat per a respondre adequadament a les exigències de tots els grups d'interès. Les administracions, juntament amb la promoció del basc, han de regular perquè les normatives afecten el funcionament i gestió de les empreses. I han de ser ferms exigint a les empreses que rebin licitacions, contractes, patrocinis o algun benefici dels mateixos que actuïn diligentment amb els idiomes. Els sindicats, els treballadors i els consumidors també han d'influir en què les empreses i les administracions adquireixin compromisos i augmentin les possibilitats de treballar i viure en basca de manera còmoda. Espero que guanyem el repte.
Rober Gutiérrez, ex director de Bai Euskarari
Bidali zure iritzi artikuluak iritzia@argia.eus helbide elektronikora
ARGIAk ez du zertan bat etorri artikuluen edukiarekin. Idatzien gehienezko luzera 4.500 karakterekoa da (espazioak barne). Idazkera aldetik gutxieneko zuzentasun bat beharrezkoa da: batetik, ARGIAk ezin du hartu zuzenketa sakona egiteko lanik; bestetik, egitekotan edukia nahi gabe aldatzeko arriskua dago. ARGIAk azaleko zuzenketak edo moldaketak egingo dizkie artikuluei, behar izanez gero.
Aurten "Israel Premier Tech" txirrindularitza talde israeldarra ez da Lizarraldeko Miguel Indurain Sari Nagusia lasterketara etorriko. Berri ona da hori Palestinaren askapenaren alde gaudenontzat eta munstro sionistarekin harreman oro etetea nahi dugunontzat, izan... [+]
Intsumituek denbora luzez egindako borroka gogorra eta mingarria izan zen, baina irabazi zuten, eta garaipen hura behin betikoa izango zela uste genuen, atzera bueltarik gabea. Baina badirudi, politikari batzuen ahotik aterata, eskalada militaristari gorazarre egin eta berriz... [+]
Punto Bobo liburuaren irakurketan murgilduta, Itxaso Martin Zapirain egilearen Eromena, Azpimemoria eta Isiltasunak Idazten ikerketa lanean sentitu nuen egiazkotasun eta maila etikoarekin egin dut berriz ere topo. Eta hortaz, hara bueltatu. “Oihu izateko jaio zen isiltasun... [+]
Dirudienez, Euskal Herrian migrazioa arazo bilakatu da azken bi hamarkadetan. Atzerritarrez josi omen dira gure lurrak. Gure kultura arriskuan omen dago fenomeno “berri” horren ondorio. Lapurretak, bortxaketak, liskarrak… Bizikidetza arazo horiek guztiak... [+]
Azken hamarkadetan euskararen biziberritzeak duen erronka handienetakoa, euskararen ezagutzaren unibertsalizazioarekin batera, erabilerarena da. Askotan, gazteen euskararen erabileran jarri ohi dugu fokua, baita euskararen erabilerak izan duen eta izan dezakeen bilakaeraren... [+]
Goizean jaiki orduko hasten dira desegokitasunak. Beharbada lotarako erabili duzun lastaira ere ez zen egokiena. Baina, ezin ba idatzi desegoki sentiarazten nauten guztiez. Horregatik, udaberriko ekinozioa –egunaren eta gauaren arteko oreka– dela eta, oraindik ere,... [+]
Ez da gauza berria politikari profesionalak gizarteko arazoak estaltzeko ahaleginetan ibiltzea. Azkenaldian Denis Itxaso -EAEko Etxebizitza sailburua- entzun dugu etxegabetzeei garrantzia kenduz eta aditzera emanez gurean bazterreko fenomenoa direla; eta Begoña Alfaro... [+]
Antropozentrismoaren aldaera traketsena eurozentrismoa izan zen. Europako mendebaldea, geografikoki, Kontinente Euroasiarraren penintsula txiki bat besterik ez da, baina lau mende luzez gertaera demografiko, teknologiko eta ideologiko batzuk zirela medio, bazter horretako... [+]
Badakizuenok badakizue, beste gauza asko bezala, euskararen aldeko borrokan ere politikoek, eragile batzuek eta hedabideek beraien antzezlana saldu nahi digutela, benetakoa balitz bezala.
Lehen urtean pozik jaso nuen, "Euskaraldi" hau. Zer edo zer zen, ezer ez zegoela... [+]
Euskarak, mendez mende, zapalkuntza sistematikoa jasan du, eta oraindik ere borrokan dabil egunerokoan bere leku duina aldarrikatzeko. Hizkuntza baten desagerpena ez da inoiz berez gertatzen; planifikazio politiko eta sozialak eragiten du zuzenean. Euskaldunoi ukatu egin izan... [+]
Horra Libération egunkariak berriki argitaratu duen idazkia:
“Bayonne” bukatu da, Libérationek “Baiona” idatziko du
Hiri baten izenaren erabilpena ohiturazkoa delarik, egunkari batean izen horren erabilpena aldatzea zaila da. Alta, irakurleen... [+]
Eusko Jaurlaritzak eta Arabako Foru Aldundiak Datu Zentroen instalazioei ateak irekitzen dizkiete horiek arautzeko legedia sortu aurretik. Bilbao-Arasur Dantu Zentroarekin, bere lehen fasea gauzatuta, eta instalatzea amesten duen Solariaren Datu Zentroarekin, 110.000 m2... [+]
Otero jauna, garai honetan artzain honek ez du tarte handirik izaten ezertarako, justuan ibiltzen naiz, baina gaurkoan ezin utzi erantzun gabe zure azken kolaborazioa. Izan ere, sortu didan egonezinak pisua du. Haserrea ere astuna egiten zait. Ez pentsatu, ordea, dela zenbait... [+]
Duela gutxi, asteburu berean, Ertzaintzak bi salaketa jaso ditu: lehenengoa, emakume kolonbiar batena; lekukoen arabera, ertzainak kolpeka jarraitu zuen lurrera bota ondoren eta konorterik gabe zegoela; ospitalean garuneko edema eta paralisi partziala diagnostikatu zizkioten... [+]
Frantziskok "Franciscomanía" zeinuarekin hasi zuen bere Aitasantutza. Fenomeno soziologiko horri esker, Vatikanoko boterearen zirrikituak aldez aurretik ezagutzen ez zituen gaztetasunaren ikono eta Elizako aldaketa-haizeen intsuflatzaile bihurtu zen.
Era berean,... [+]