Amb tan sols un any per a Euskaraldia, Euskalgintza ha traslladat el seu missatge a les institucions des de la plaça que acaba d'acabar la Korrika: "Valoreu l'impuls de la ciutadania i facin passos ferms en favor de la normalització i la revitalització del basc i, per tant, de la igualtat lingüística, la justícia social, la cohesió social i la convivència". La necessitat d'aquestes valentes polítiques lingüístiques a favor del basc és enorme, més encara al País Basc Nord sense oficialitat i en la part sud de Nafarroa Garaia. A l'hora de prendre la paraula, l'activitat cultural basca ha volgut recordar que el basc és "una llengua minoritzada", per la qual cosa els bascos som "una comunitat minoritzada de parlants".
Inicien la compareixença dient que la demanda per la normalització i la revitalització del basc és secundada per l'ampli " consens social". Idurre Eskisabel, secretària general del Consell d'Euskalgintza, Ane Elordi, coordinadora d'AEK i Irati Iziar, presidenta d'Euskaltzaleen Topagunea, han llegit la declaració conjunta a l'empara d'AEK, Euskaltzaleen Topagunea, Euskal Konfederazioa, Euskal Herriko Ikastoles, Euskal Hedabideak, Euskaltzaleak, Euskaltzaleak, Euskara berri, Bai, Euskaltzaleak, Euskara, Euskaraz bai, Euskaltzaleak.
Subratllant l'orgull reflectit en la Korrika, han llançat l'objectiu de l'hegemonia: "Sigui o no vascoparlante, hem orgullós de construir un ecosistema al voltant del basc: la comunitat basca, la comunitat centrada en el basc".
Com fins ara, els agents de la indústria basca tenen una clara intenció de continuar treballant pel coneixement, ús i foment del basc, i han reafirmat el seu compromís de continuar influint en les polítiques lingüístiques en aquest camí: "Tenim com a objectiu incidir en l'ús i promoció del basc, i perquè estem orgullosos del que som i el que fem, continuarem junts i col·laborant en la construcció d'una Euskal Herria orgullosa que ens uneix el basc".
Podran col·laborar, per tant, en l'Euskararen Aldia del 15 al 25 de maig de 2025: "L'acció més radical que la comunitat de parlants pot fer a favor del basc és l'ús del basc; enfront d'inèrcies i resistències, contra corrent, actuar en basca. L'impuls més ferm a les polítiques a favor del basc, sense esperar a ningú, és viure en basc al màxim. En la fase de basca, milers de germanes i oïdes canviarem els nostres costums lingüístics, trencant les seves inèrcies i movent-nos per les zones de confort". La roda de premsa ha finalitzat subratllant la importància d'aquestes iniciatives massives a nivell nacional.
Araba, Bizkaia eta Gipuzkoan, Hezkuntza Legean edo Administraziorako Euskararen Legean eragin nahi du Kontseiluak; Nafarroan, ofizialtasunaren aldarrikapena ardatzean jarri; eta Lapurdi, Baxe Nafarroan eta Zuberoan, berriz, ikasleek azterketak euskaraz egiteko eskubidea... [+]