Has tingut aquesta entrevista, ha estat bonica, però després, quan t'has allunyat d'ella, no saps què recordaràs, què et va cridar l'atenció, però t'has adonat que, després d'un temps, ell també era basc. I vostè s'ha adonat que ha perdut una altra oportunitat per a parlar el seu idioma, i que ha estat la seva culpa, perquè vostè ha començat a parlar, començant en castellà.

No és res, per a un altre, ja saps. No és important, només la sensació desagradable d'un vent fred. Endavant, doncs.

***

Avui t'has despertat animadament, avui sí, avui ho intentaràs i ho diràs a la botiga:

- Hola! En basc, sí?

- Ez.

Dolor petit com un arç.

***

Has d'anar a la universitat, a un edifici on s'investiguen les llengües. T'acostes sens dubte a la secretaria:

- Hola! Ja saps on està...

I no pots acabar la frase perquè la dona que estava escoltant t'ha tallat amb la cara sorpresa:

- Zer? Nola? Què dius?

Com quan et donen una bufetada.

***

El nen està malalt, és petit, encara parla maldestra, només sap basca. I el metge no sap basc, i vostè haurà de fer d'intèrpret. Se sent cansat i ho repeteix:

- Perdona, no t'entenguin bé.

I una vegada que ha sortit de la seva boca la petició de perdó, ha sentit dolor.

Dolor com si l'abella hagués clavat l'agulló.

***

Ha buscat expressament una classe de gimnàstica en basca en el centre social. Estàs satisfet. No obstant això, d'aquí a uns dies ha vingut un substitut que no sap basc. Ningú ha dit res, no hi ha hagut queixes, ni la seva tampoc. Què li diràs? és un jove, potser és el seu primer treball... No, no és això. Estàs cansat i no tens ganes de lluitar. El curs serà en castellà.

A què opino? He sentit un dolor com si hagués caigut pels extrems.

***

És de nit, diguem, dijous de setmana dura. Ha cridat des de la cuina perquè el seu fill escolti: "Si us plau, ajuda'ns a parar taula! ". Li respon de manera remota: "Ja vaig! ". Merda.

Vostè pensava que la casa anava a ser un centre de resistència, però no, clar, el problema s'ha ficat fins a la cuina.

Ja vaig! i t'has sentit com el dolor que et fa venir ganes de plorar.

***

Vitòria està molt lluny de ser un centre respiratori i la possibilitat real de substitució lingüística es veu a vegades crua. Per descomptat, hi ha racons íntims, moments bonics, i la nostra gent, però alguns dies arribes a casa escalonada, com si fos un lluitador covard de primera línia de la batalla.