Benvinguts al món del basc. Les jornades es denominaran jornades d'acolliment i tindran com a objectiu posar vímets per a dissenyar els protocols d'acolliment lingüístic adequats a fi que els nous ciutadans bascos siguin aliats en la normalització i la revitalització del basc. Les jornades seran gratuïtes, però és necessari inscriure's abans del 9 d'octubre.
Aquestes jornades se centraran en compartir l'anàlisi, la reflexió i les pràctiques posades en marxa fins al moment per a arribar a un bon acolliment lingüístic. Per a això, a més de conèixer l'experiència que els nous ciutadans bascos han tingut amb el basc, es coneixeran els treballs que s'estan duent a terme en diferents punts de la geografia basca per a acostar-los al basc. D'altra banda, s'analitzarà la contribució de les experiències d'immigració del passat a la revitalització del basc, convençuts que existeixen aportacions útils per al present. Així mateix, es recollirà la veu d'experts que han investigat l'encreuament de la migració i els processos de recuperació de les llengües minoritzades des de la sociolingüística, l'antropologia, la psicologia social… des de diferents disciplines. Tot això amb l'objectiu de posar vímets per a dissenyar protocols i polítiques públiques d'acolliment lingüístic.
Experiències passades i actuals
El primer dia, 10 d'octubre, a les 09.30 hores, Aitor Aldasoro Iturbe, Viceconsejero de Política Lingüística del Govern Basc, i IDURRE ESKISABEL LARRAÑAGA, secretària general del Consell Basc d'Euskalgintza, donaran principi a les jornades. A continuació, s'analitzarà la ubicació de la migració de la mà dels professors de la UPV Arkaitz Fullaondo i Eguzki Urteaga, respectivament. Després, després d'un breu descans, s'escoltaran les vivències i reflexions de les persones que han vingut a viure a Euskal Herria de la mà de Laura Penagos, Celeste Agüero i altres, i s'analitzarà la conveniència del basc com a refugi per als migrants. A partir d'aquí, en una taula rodona es debatran els recursos i estratègies necessàries per a un adequat acolliment lingüístic, entre elles, la defensora de la diversitat lingüística d'Euskaltzaleen Topagunea Onintza Olaizola, la directora de Basca de l'Ajuntament de Bilbao Marijo Arrieta i la tècnica de Cultura Democràtica de la Diputació Foral de Guipúscoa Itziar Eizagirre.
Per a acabar la jornada, el professor jubilat de la UPV Xabier Aierdi i la investigadora del Clúster de Sociolingüística Belen Uranga analitzaran la influència que van tenir en la revitalització del basc les migracions de diversos territoris de l'Estat espanyol entre els anys 1950 i 1970. De fet, molts d'ells han estat elements indispensables per al procés de revitalització del basc en les últimes dècades. Portar la memòria d'aquestes experiències passades és el camí per a poder fer el que avui dia és possible.
En la segona jornada, l'11 d'octubre, es presentaran diferents treballs que s'estan duent a terme a partir de diferents vèrtexs, per a recollir els treballs ben realitzats, identificar les dificultats i obstacles trobats i reflexionar sobre els camins a seguir. A les 09.00 hores, Beñat Zamalloa, tècnic de basc i joventut de l'Ajuntament d'Urretxu, presentarà el projecte d'acolliment d'Urretxu.
A continuació, s'analitzaran els reptes de l'acolliment a través d'una llengua minoritzada amb la investigadora predoctoral de la UPV/EHU Leire Amenabar, i per a finalitzar, els representants dels euskaltegis del sector presentaran els recursos, les didàctiques, els reptes… que tenen al seu abast, conscients que l'euskaldunización i l'alfabetització d'adults és estratègica. Finalment, a les 14.00 hores se'ls donarà per finalitzat el resum de les aportacions dels dos dies.
Espais de col·laboració
El Consell i la Viceconsejería de Política Lingüística del Govern Basc han subratllat que les jornades oferiran una oportunitat immillorable per a crear espais de col·laboració entre el basc i la migració i oferir noves perspectives sobre el procés d'euskaldunización. Així mateix, han expressat la seva intenció de continuar aprofundint en la col·laboració entre les dues institucions.
Euskalgintzaren Kontseiluak antolatutako "Ongi etorri Euskararen Mundura" jardunaldiak izan dira Gasteizen ostegunean eta ostiralean. Egun bi bete-beteak, eta mahai gainean Euskararen normalizazio prozesuan euskal herritar berriak integratzeari buruzko praktikak... [+]
Entre moltes caigudes també hi ha assoliments. Una mare jove d'uns 35 anys em preguntava l'altre dia com aconseguien a la seva escola que els companys que no havien rebut el basc a casa aprenguin i parlin tan bé com els nens i nenes que eren euskaldunes de casa. A l'escola hi... [+]
– Com estàs, tio?
– Malament, malament. Subjecte a màquina.
– Li donaràs la volta perquè tu ets dur.
– No sé. Ara no ho sé.
Aquesta va ser l'última entrevista amb el seu oncle americà. Va ser pastor a Nevada, on va fundar la seva família, la seva nova vida. Han... [+]
UEMA, la Mancomunitat de Municipis Euskaldunes, va presentar el mes passat davant els mitjans de comunicació una campanya sota el lema Egin nirekin euskaraz. Han aparegut famílies que no tenen el seu origen a Euskal Herria, juntament amb representants d'UEMA. Diuen que sovint... [+]
Vam aprendre en publicar els resultats de l'última enquesta sociolingüística d'Euskal Herria a Navarra: Des de 2011 en la Comunitat Foral s'ha reforçat l'actitud contrària a la promoció de l'ús del basc i s'ha afeblit la més favorable. En Euskal Txio, veient a la gent no és... [+]