Traduït automàticament del basc, la traducció pot contenir errors. Més informació. Elhuyarren itzultzaile automatikoaren logoa

“Langune vol reivindicar el pes econòmic i estratègic de les llengües minoritzades”

  • Els dies 26 i 27 de novembre, organitzat per Langune, l'Associació d'Indústries de la Llengua del País Basc i FUEN Federal Union of European Nationalities, se celebrarà la jornada ‘El guany de les llengües. El congrés ‘Benefits of language industry in the economy’ tindrà lloc al Kursaal de Donostia. Allí es reuniran més de 30 ponents de tota Europa, entre ells els d'Euskal Herria, i entre altres, es podrà conèixer la situació i la realitat de disset llengües minoritàries.


22 de novembre de 2024 - 11:44
Última actualització: 16:27

La directora de Langune, Lohitzune Txarola, considera que “és necessari posar en valor la llengua i les llengües. Han de ser vistes fora del mer component cultural i de sentiment”. Txarola va començar a treballar en institucions europees, després de cursar el Màster en Dret Europeu i el Màster en Drets Humans Internacionals a Brussel·les. De tornada al País Basc, va ser nomenat president de les Juntes Generals de Guipúscoa (legislatura 2011-2015), i després d'una nova legislatura en política, es va incorporar a la direcció de l'associació Langune, en la qual treballa des de llavors.

Hem llegit que el Congrés vol posar de manifest la contribució de les llengües minoritzades com el basc a l'economia local. Quina és aquesta aportació econòmica?

Els idiomes, en la mesura en què generen activitat de negoci (traducció, desenvolupament tecnològic, formació...), afecten l'economia. És a dir, perquè es produeixi la convivència entre les llengües, necessitem traductors, tecnologies de traducció, transcripció o formació. Tot això mobilitza a tot un sector econòmic. Segons les últimes dades, les empreses dels quatre segments que componen la Indústria de les Llengües de la CAB facturen al voltant de 211,3 milions d'euros i generen al voltant de 4.600 ocupacions, considerant únicament les activitats relacionades amb la indústria de les llengües. Hi ha alguna cosa.

Tanmateix, per a això és important la necessitat de gestionar el multilingüisme... En realitat, fins a on senten les institucions aquesta necessitat?

Bé, per part de l'administració pública existeix una obligació legal, és a dir, en la CAPV per exemple, és imprescindible publicar tot el contingut en basc i en castellà. Una altra cosa és com es gestionen les coses a nivell intern. En canvi, la realitat de les empreses és diferent, el sector privat no se sent coaccionat, però cada vegada està més assumit que la gestió de les llengües és un factor de competitivitat. És a dir, crec que les empreses entenen cada vegada més que parlar al client en el seu idioma té avantatges per al seu negoci, cosa que significa que les llengües no hegemòniques també han de ser part d'aquesta gestió, per exemple, el basc.

La postura de la Unió Europea també és favorable a la diversitat lingüística, si bé per a ella les decisions sobre les llengües són competència dels Estats membres. Amb l'explosió de la intel·ligència artificial, la Unió Europea entén que l'anglès s'està convertint en una llengua hegemònica i que, per tant, cal apostar per la diversitat.

Aquesta posició de la Unió Europea és bona per a una llengua minoritària com el basc, no?

Sí, el basc no és oficial a Europa, en anglès té estatus d'additional languages (‘llengües addicionals’), és una espècie d'oficialitat mitjana. Però només això significa que la legislació ha de traduir-se també a aquestes llengües. No obstant això, està bé que Europa entengui que la diversitat és important. A més, a Europa hi ha moltes llengües minoritàries, nosaltres portarem als congressos 17 realitats d'aquestes, amb situacions i condicions molt diferents. El recorregut que ha hagut de fer el nostre poble a favor del basc també pot servir per a uns altres.

Llavors podem ser un exemple per a les llengües minoritàries a Europa?

No sé com a model, però podem exportar molts dels nostres estudis: la nostra experiència en plans de llengua i basca, recerca i desenvolupament de la tecnologia per a la promoció del basc... Afortunadament, Euskal Herria, si té particularitat, és plurilingüe, tenim dues llengües hegemòniques i una llengua minoritària en les nostres pròpies llengües, a més d'altres llengües derivades dels fluxos migratoris. La lluita per la supervivència i el desenvolupament del basc i la necessitat de gestionar les diferents llengües alhora en un nivell equilibrat han creat una important indústria de les llengües al País Basc, on hem hagut de construir un ecosistema per a fer front a tota mena de necessitats: perquè la nostra llengua no es quedi enrere en les noves tecnologies, perquè la nostra llengua tingui presència en àmbits especialitzats per a desenvolupar la terminologia, per a adequar l'ensenyament de qualitat als nous temps... El nostre territori pot mostrar a altres llengües els avanços que ha realitzat en el seu procés de supervivència i desenvolupament.

Suposem que per a una petita associació com Langune ha estat un gran esforç organitzar un congrés d'aquest tipus. Què és el que li ha portat a això?

Sí, ha estat un gran esforç i crec que se'ns ha escapat de les mans. Amb molt pocs recursos al final crec que ha sortit un gran programa. A veure si una vegada passat fem una bona valoració. Per què ho hem organitzat? Perquè veiem que en la majoria de les ocasions la llengua i especialment el basc s'associen a la cultura i Langune vol reivindicar el pes econòmic i estratègic de les llengües i en concret de les llengües minoritzades. Segons les últimes dades, l'ocupació generada pels sectors del basc en la CAB és el 7% del total de l'economia i el pes del basc sobre el Producte Interior Brut de la CAB és del 4,5%. En definitiva, la necessitat de supervivència i desenvolupament de les llengües minoritzades ajuda a crear una indústria forta relacionada amb la llengua que, a més de generar riquesa cultural, reforça econòmicament el territori.


T'interessa pel canal: Hizkuntza gutxituak
El bretó ha perdut la meitat dels seus parlants en sis anys, segons l'últim estudi
A Bretanya, la població que parla molt bé o bastant bé el bretó és del 2,7%, tres punts menys que en 2018. En l'actualitat són 107.000. Els parlants són més joves. El nombre de gals parlants també ha descendit, encara que no tant com el bretó.

Alex Pancho Robles, llengua activista guaraní
"Guarania ha estat patronada, empresonada, esclavitzada"
Organitzat per Garabide, Alex Pancho Robles (Camiri, Bolívia, 1995) va estar entre nosaltres el mes d'octubre passat dins del Programa de Formació per a la Revitalització d'Idiomes. És guaraní i parla guaraní. Prop de 8 milions de parlants al llarg de Bolívia, el Brasil,... [+]

Infermeres indígenes reivindiquen un servei de salut equitatiu per als pobles oprimits
Garbiñe Elizegi, de Baztan, és infermera. Al desembre ha participat en la reunió de Recerca sobre Infermeria Indígena per a l'Equitat en la Salut que s'ha celebrat a Nova Zelanda. Presenta la seva tesi: Repassant les experiències de les dones basques i dels gèneres no... [+]

2024-12-19 | Leire Ibar
Denuncien el "linguicidio" que s'està duent a terme a França contra les llengües minoritàries
Diputats de París han realitzat una roda de premsa en la qual han denunciat l'actitud de França davant les llengües minoritàries. Els últims atacs contra les llengües minoritàries franceses han provocat protestes a Còrsega, Catalunya i Martinica. El moviment ... [+]

La justícia francesa prohibeix l'ús del català als ajuntaments de Catalunya del Nord
La sentència ha estat dictada pel Jutjat d'Apel·lació de Tolosa d'Occitània, que ha dictaminat que no es podrà utilitzar el català com a primera llengua als ajuntaments, i que si ho fa en francès, podrà ser traduït al català.

Samira Belyouaou, parlant de l'Amazigera
"Jo, filla de la diàspora, vivia lluitant contra mi mateix a Alemanya"
Samira Belyouaou (Heidelberg, Alemanya, 1994) és filla de la diàspora. Els seus pares, nascuts en Rif (el Marroc), la seva filla Samira a Alemanya i quatre fills més, van tenir la llengua materna en l'Amazig. Cursada la carrera de traducció, treballa en una empresa de... [+]

2024-11-27 | ARGIA
Korsikako Asanblean frantsesa inposatzen jarraitzen dute, korsikera debekatuta

Korsikako legebiltzarkideek ezin dute Korsikako Asanblean korsikeraz hitz egin, Bastiako Auzitegiaren 2023ko epai baten arabera. Ebazpen horri helegitea jarri zion Asanbleak, baina debekua berretsi du orain auzitegi berak. Epaiak tokiko beste hizkuntzei eragiten diela ohartarazi... [+]


2024-11-20 | Langune | FUEN
Alexandru Jerpelea, Pioner en la Traducció Automàtica per a la Cura de l'Arrumano
"Aquest projecte en si mateix no salvarà '' la llengua, però espero que hagi fet un pas en la direcció correcta"
Alexandru Jerpelea, estudiant de 17 anys de batxillerat a Bucarest (Romania), ha creat el primer sistema neuronal de traducció automàtica per a la rumanía. Es tracta d'una llengua romànica minoritzada que parlen als Balcans prop de 200.000 persones. La seva innovadora eina,... [+]

2024-11-18 | Leire Ibar
El congrés que se celebrarà en Donostia-Sant Sebastià tractarà sobre la presència de les llengües minoritàries en l'entorn digital
El guanyador de les llengües serà un congrés els dies 26 i 27 de novembre en Donostia-Sant Sebastià. En un moment en el qual l'ús de l'anglès s'està palpant en l'àmbit digital, el congrés vol posar de manifest la contribució de les llengües minoritàries com el basc a... [+]

El MICE representarà la gran final d'Euskal Herria, el festival de llengües minoritàries 'Eurovisió', el dissabte
L'organització del festival Suns Europe és una ràdio local en friulano que realitza el seguiment en directe. Mirin Narbaiza Mice representarà a Euskal Herria.

Foc fogós

Uwa, kamsá, tukuná, uitoto, tikun, embera, nasa-yuwe, nuka, sikuani, siano, macuna, yuruti, kichwa, achagua, bora, truncar. Aquests són alguns dels idiomes que es parlen a Colòmbia. Desgraciadament, quan vivia a Colòmbia, en Cundinamarca, jo no vaig tenir l'oportunitat... [+]


Viscuts en un congrés de llengües minoritzades de Wikipedia
La setmana passada vaig tenir uns dies de vacances. Eren unes vacances, però van ser dedicades a una afició que dedico unes hores, invertides en un congrés: jornades en una sala d'un mateix hotel i adormida a l'hotel al matí i a la tarda. Quedaven unes poques hores per a... [+]

Enterrament de Mister Spanish

Marfa (els EUA), 1954. A l'escola primària Blackwell d'aquesta localitat del desert de Texas, els nens van ser forçats a participar en una peculiar cerimònia. El professorat els va repartir trossos de paper i els va demanar que escrivissin: “No parlaré espanyol, ni a l'escola... [+]


Eguneraketa berriak daude