En el document es destaca que el 45% dels ciutadans de l'Estat espanyol viu en territoris amb llengua pròpia: “Milions de ciutadans i ciutadanes volem viure amb normalitat, amb llibertat, en les mateixes condicions que qualsevol ciutadà i ciutadana pot viure en castellà. I, avui dia, això és impossible”, han subratllat els diferents agents que han signat el document (Acció Cultural del País Valenciá, Iniciativa pol Asturianu, Plataforma per la llengua, Òmnium Cultural, A taula pola Normalització Lingüística, Nogara, Kontseilua i Ciemen).

Per a aconseguir aquest objectiu, el document considera imprescindible el compliment dels acords i tractats ratificats per l'Estat espanyol, com la Carta Europea de les Llengües Regionals o Minoritàries, la Declaració Universal dels Drets Lingüístics i el Protocol per a la Garantia dels Drets Lingüístics.

Però l'objectiu principal d'aquesta declaració conjunta, publicada pels agents, és impulsar polítiques actives i dirigir el seu missatge als partits polítics perquè assumeixin els principis d'igualtat lingüística com a garantia d'una societat “justa, plural i democràtica”.

Segons la declaració, haurien de complir sis punts: que les llengües pròpies no castellanes donin els mateixos drets i deures que el castellà; que l'Estat i els seus organismes dependents reconeguin el seu caràcter plurilingüe seguint el model de Bèlgica, Suïssa o el Canadà; que impulsin reformes per a l'oficialització de llengües pròpies no oficials encara; la paritat entre llengües pròpies i el castellà en els llocs de l'administració pública, fins i tot en l'àmbit internacional; i no limitar les divisions administratives.

“Reivindiquem un veritable respecte dels drets i deures i una actuació compromesa de tots els poders de l'Estat. Amb això guanyarà la convivència, guanyarà la nostra societat, guanyarà la persona, guanyarà la democràcia i guanyarà la igualtat”, han conclòs.