Onintza Legorburu, membre d'Emun: El basc “polititzat” de la mà del moviment feminista i els joves socialistes

Legorburu es va comprometre sota el títol Discursos més enllà de l'etnicitat. En els últims deu anys va triar i va repassar diversos discursos que s'han anat perfeccionant i perfeccionant a favor del basc. Va conrear els que van més enllà de l'etnicitat, és a dir, els que “superen els dos nacionalismes”.

Primer va parlar del discurs que avui dia està en la direcció del “basc per a tots”. Ha remarcat i recordat el discurs que més força ha tingut: el discurs que centrava la identitat nacional. Legorburu explica que es tracta d'un discurs amb mancances i que en l'àmbit de la cultura basca es percep el desig de canvi de discurs. Es proposa una identitat més àmplia: el basc és de tots, es vol despolititzar el basc (almenys sortir de l'esquema de partits polítics), es vol difondre el basc. S'han posat en la base elements com la convivència, la diversitat, la justícia. Legorburu ha donat per esgotat el discurs basat en la identitat nacional, però ha precisat que els ciutadans continuen basant-nos en aquest discurs, és a dir, si preguntem a molts ciutadans per què ho fa en basc, la resposta és “perquè soc euskaldun”.

En segon lloc, encara que no es va centrar en el basc, va tenir en compte els moviments socials que en els últims anys han mirat molt al basc. Va esmentar dos: el moviment feminista i el moviment de joves socialistes.

Legorburu va explicar que el moviment feminista ha fet una aportació inversa a la proposta de la cultura basca, és a dir, diu que cal repolititzar la llengua, centrant-se en la interseccionalitat, que la llengua també té el seu lloc en la xarxa de relacions de poder. El moviment feminista situa el discurs a favor del basc en els paràmetres de justícia social, és a dir, qualsevol persona que creï en la justícia social ha d'assumir la qüestió lingüística.

Quant al moviment socialista, va comentar que tenen dos monogràfics centrats en el basc. Aquest moviment juvenil ha portat classe a les lectures, la classe és una categoria d'anàlisi. Deia Legorburu que col·loquen el basc com a element d'oposició, en contra de la norma. En relació amb la classe, va afegir que hi ha una cosa investigada i pensat.

Finalment, va voler mirar a l'àmbit socioeconòmic. Legorburu pregunta quina han aportat els plans de basc al concepte de “competitivitat” que s'utilitza en l'àmbit empresarial i econòmic, i què poden aportar els plans de basc a partir d'ara. Afegeix que sobre la taula no hi ha discurs, que estan experimentant, però que l'objectiu és continuar reflexionant sobre quin més poden aportar els plans de basc.

Xan Aire, membre de Plazara: autodesignar-se perquè no ho facin els altres

Xan Aire va comptar el recollit en les jornades organitzades entre Garide i la UPV al juliol de 2023. En ella es van reunir membres de comunitats lingüístiques internacionals, entre elles els euskaldunes. Entre els participants es va acordar la necessitat de redefinir el subjecte, “ara ens defineixen els altres”, va dir Aire. Va recordar que en el “millor dels casos” ens diuen llengües minoritàries, que en altres ocasions utilitzen la llengua “minoritzada”. Els participants de les comunitats lingüístiques americanes van reflexionar: “Potser hem de definir-nos d'una altra manera, aquí i en el món”, i Aire va afegir: “No és optimista o pessimista, sinó com la comunitat lingüística es defineix a si mateixa, quina ambició té, què té”. I així van acordar una autodefinició: “Comunitats lingüístiques del món que vivim”. Sense oblidar la precarietat de diverses llengües, “estem dient que estem movent, situant les llengües en el món, conquistant espais amb la revitalització”, deia Air. I va afegir: “Nosaltres creiem que estem revivint, nosaltres creurem als nostres joves i el món ens haurà de creure que estem revivint”.

Mikel Peruena, periodista de Berria: Privilegis, imposició, i altres

El del Perú va partir de les decisions que últimament s'han pres en els tribunals contra el basc. Preocupen perquè en la CAB, a Navarra i al País Basc Nord les actituds i els discursos contra el basc ja són més evidents. En la CAPV són escassos. El del Perú va centrar el seu focus en els últims esdeveniments i en els nous discursos (o elements que poden servir per a nous discursos), i no tan nous.

Va suscitar sobre la taula sorpreses que se situen sota els discursos, que després contribueixen a la composició d'aquests, als quals va començar a tirar. Per exemple, “no pot estar en contra del basc”, va citar la sorpresa. A més, “el basc és un patrimoni”, “és difícil”, “rar”, “estudiar car”, “aprendre bé és impossible”, “per a viure aquí no fa falta”, “pots estar a favor del basc sense saber basc”.

Un altre concepte que va comentar és el de “protegir el basc”. Així ho diu el Perú: “Què significa aquest concepte? Fins a on cal protegir-se i a partir d'on és la imposició? Si hi ha una adhesió passiva al basc, es tracta de posar en perill la comoditat personal. Per això ara diuen que igual els estem demanant massa, que prefereixen recórrer que aprendre basc”. Deia el del Perú que veurem quin és el camí que segueixen aquestes actituds, perquè aquests discursos poden tenir una difusió, i més que una quantitat, el risc és l'altaveu.

I va abordar el concepte de “imposició” que ja havia esmentat. Va aclarir que no és un terme nou. Va recordar la manifestació de Pamplona de 2018. En aquella ocasió es van reunir prop de 15.000 manifestants que van manifestar que no estaven en contra del basc, sinó en contra de la imposició del basc i de les polítiques lingüístiques que s'estaven duent a terme. Els manifestants pamploneses deien que respecten el basc, però també se'ls està “injectant” el basc. I apareixen altres conceptes associats a aquestes expressions: l'exclusió, la llibertat d'elecció de llengua... Així ho deia el Perú: “Quan l'administració comença a gestionar la llengua, la dreta ha tret la imposició a la llengua”. Un altre extrem, per la tendència que ha percebut entre diversos alumnes i joves, és la creença que el basc s'està imposant, és a dir, que entre els bascos també creiem que s'està obligant a l'altre quan ho fem en basc.

Un altre element és la “realitat sociolingüística”, que bàsicament ve a dir que si el basc no s'usa tant, no es demani tant. No demanar més del que cal demanar. I en relació amb aquest sentiment excessivament demandat, va parlar de “privilegi” i “exclusió”. Va utilitzar com a exemple els fets ocorreguts als ajuntaments de la Vall d'Egüés i Orkoien: si s'ofereixen serveis en basc, els castellanoparlants queden sense servei. És a dir, suposa el risc que el que es fa en basc sigui considerat excloent. I un altre terme és la “segregació”, és a dir, l'esforç per vincular als bascos amb l'elit. Una altra tendència és que en els centres es demani que els bascos es reuneixin amb els bascos.

Discursos emergents en llengua minoritzada a Catalunya

Avel-li Flors, professor i investigador de la Universitat de Barcelona, va parlar de diversos discursos en favor del català. Va avançar que no estan consolidats, que no sap a on arribaran i quina protecció tindran.

En primer lloc, Flors va desenvolupar la proposta del sector de l'opinió que parla de la renacionalització: el procés sobiranista català no ha tingut èxit, i per a construir la nació, les polítiques lingüístiques han de basar-se en el llenguatge. Amb això, de manera visible o encoberta, s'està dient que el nacionalisme català no està ara en condicions d'arribar al conjunt de la societat i cal protegir la comunitat lingüística, cal posar en el centre la comunitat lingüística. En aquesta comunitat també estarien els catalans que no tenen la primera llengua. Segons aquest corrent d'opinió, existeixen diverses comunitats lingüístiques. En l'educació han començat a parlar de l'organització de dues xarxes, és a dir, de la distribució per models lingüístics, una línia completament en català. Flors va comentar que ara estan orientats al sistema de models lingüístics que tenim en la CAB. En la seva intervenció va comptar fins aquí Flors, però un oïdor li va preguntar qui són els impulsors d'aquesta idea i així va respondre: “És molt nou. Està relacionat amb l'independentisme, són sobretot conservadors, és masculí. Per exemple, la CUP no ha defensat això, no està a favor que hi hagi dues línies en els centres. Està implicat Clara Ponsatí [la primera Junta] que està creant un nou partit polític. La seva proposta és crear dues xarxes de centres. Potser és un esquer llançat a l'aire, però el tira. Les juntes no han dit molt”.

En segon lloc, va esmentar la proposta que des del feminisme estan treballant diverses dones. Va esmentar el llibre Màtria o barbàrie: trenta veus del feminisme català (Editorial Angle). Treballen la interseccionalitat, la nació, la classe social, el gènere, la raça, l'idioma, etc. El llibre està coordinat per Júlia Ojeda, Anna Punsoda i Marta Roqueta. ARGIA va entrevistar al febrer a Júlia Ojeda, membre de Matriotes, i va abordar aquest tema: "Ens falten discursos per a afrontar els grans atacs de la globalització". L'investigador català va indicar que està pendent de veure a on arribarà aquesta proposta, que de moment no ha tingut gran acolliment.

En tercer lloc, Sergi Morales i el seu discurs acadèmic. Aquest investigador utilitza el concepte de “justícia lingüística” per a legitimar les polítiques lingüístiques. És a dir, cal fer justícia lingüística i les polítiques lingüístiques han d'encaminar-se a aconseguir-ho. Les societats monolingües estableixen les seves preferències lingüístiques i els parlants d'altres llengües no poden utilitzar les seves.