La ciutadania de l'enclavament ha denunciat que el divendres, a punt d'arribar a Treviño, se'ls vulneren els drets lingüístics "una vegada i una altra". A pesar que el basc és la «llengua pròpia» de Treviño, l'Administració de Castella i Lleó diu que tracta als bascos com a estrangers: «amb les seves accions ens recorden una vegada i una altra que no entrem en les seves lleis».
De fet, recentment, els ajuntaments de Treviño i La Pobla d'Arganzón han estat condemnats a anul·lar els seus plans de basc a través dels tribunals. Segons les sentències, malgrat l'ús social que el basc pot tenir en l'Enclavament, «no hi ha base legal per a designar-lo com a llengua oficial a Castella i Lleó». Per tant, no existeix en Treviño la possibilitat de normalitzar el basc, tal com recull la llei.
Així mateix, en la sentència es determina que no es pot estudiar basca en el centre públic dependent del Sistema Educatiu de Castella i Lleó. Per contra, la plataforma ha subratllat que no existeix cap obstacle legal per a l'aprenentatge de l'anglès. «Tots els dies, els nens i adolescents de l'enclavament han d'acudir a centres de Vitòria-Gasteiz i d'altres municipis d'Àlaba si volen aprendre basc», han explicat.
Els membres de la plataforma Trebiñu Llaurava Dona han celebrat que, malgrat les traves, el procés de recuperació del basc en l'enclavament és “imparable” i que per sobre de la imposició aconseguiran integrar administrativament a Treviño a Àlaba.