La ciutadania de l'enclavament ha denunciat que el divendres, a punt d'arribar a Treviño, se'ls vulneren els drets lingüístics "una vegada i una altra". A pesar que el basc és la «llengua pròpia» de Treviño, l'Administració de Castella i Lleó diu que tracta als bascos com a estrangers: «amb les seves accions ens recorden una vegada i una altra que no entrem en les seves lleis».
De fet, recentment, els ajuntaments de Treviño i La Pobla d'Arganzón han estat condemnats a anul·lar els seus plans de basc a través dels tribunals. Segons les sentències, malgrat l'ús social que el basc pot tenir en l'Enclavament, «no hi ha base legal per a designar-lo com a llengua oficial a Castella i Lleó». Per tant, no existeix en Treviño la possibilitat de normalitzar el basc, tal com recull la llei.
Així mateix, en la sentència es determina que no es pot estudiar basca en el centre públic dependent del Sistema Educatiu de Castella i Lleó. Per contra, la plataforma ha subratllat que no existeix cap obstacle legal per a l'aprenentatge de l'anglès. «Tots els dies, els nens i adolescents de l'enclavament han d'acudir a centres de Vitòria-Gasteiz i d'altres municipis d'Àlaba si volen aprendre basc», han explicat.
Els membres de la plataforma Trebiñu Llaurava Dona han celebrat que, malgrat les traves, el procés de recuperació del basc en l'enclavament és “imparable” i que per sobre de la imposició aconseguiran integrar administrativament a Treviño a Àlaba.
No surtis amb soroll, no et confrontis, no et victimitzis... i obeeixis. Com a subjectes oprimits, en aquest cas com a bascos, parlem, en quantes ocasions hem hagut d'escoltar? Irònicament, fa dos anys, en la Trobada Euskaltzale Independentiston Topaketak, Amets Arzallus va dir:... [+]
Euskal Herrian Euskarazek manifestazioa deitu du apirilaren 6rako, 11n EHEko bi kide epaituko dituztelako. Hiriburuetatik autobusak antolatzen ari dira. Bi helburu bete nahi dituzte, batetik, epaituak izango diren bi kideei babesa erakustea, eta bestetik, euskararentzat justizia... [+]
ELA sindikatuak azaldu duenez, azken Lan Eskaintza Publikoaren oinarrien arabera, Ertzaintzarako eskainitako lanpostuen %20ak eta Udaltzaingoaren %30ak ez daukate euskara-eskakizunik. Gasteizen, adibidez, udaltzain-lanpostuen erdietan, 24tan, ez dago euskara-eskakizunik.
Ba al dakizue frantses batzuk harritu egiten direla mugaren alde honetan ere euskaldunak bagaudela jakitean? Ba bai, harrigarria bada ere, behin, Donostian, frantses batzuei entzun nien sinetsi ezinik beren buruari galdetzen: “Saint-Sébastien est au Pays... [+]
"No entiendo, en castellano por favor" eta gisakoak ohikoak dira eskolako guraso Whatsapp taldeetan, baina Irungo Txingudi ikastola publikoan euskara hutsean aritzeko modu erraz eta eraginkorra dute, behar duenarentzat itzulpen sistema berehalakoa ahalbidetuta.
Gabonetako argiak pizteko ekitaldia espainolez egin izanak, Irungo euskaldunak haserretzeaz harago, Aski Da! mugimendua abiatu zuen: herriko 40 elkarteren indarrak batuta, Irungo udal gobernuarekin bildu dira orain, alkatea eta Euskara zinegotzia tarteko, herriko eragileak... [+]
Eskola segregatua izan da Gasteizko Judimendi ikastetxe publikoa, hiri guztiko ikasleak hartu ditu, jatorri atzerritarreko familien seme-alabak. Baina A hizkuntza eredutik D eredura igarotzeaz gain, auzoak eskola bere sentitzeko eta auzoko familiak erakartzeko egindako... [+]