És utopia exigir que es garanteixin els drets lingüístics per a tots els navarresos?

Sabem que el tema té moltes dificultats i és complicat, ja que la gestió de les llengües sempre és un tema polític d'arrel.

Coincidim amb Eusko Ikaskuntza en això: la gestió del basc es converteix en un problema, entre altres coses, perquè sota hi ha un conflicte entre les identitats nacionals dels navarresos.

Hi ha alguna manera de portar aquest conflicte a una via democràtica?

Espanya no és més que una democràcia fictícia. En el franquisme té arrels sòlides en totes les seves infraestructures, que romanen intenses. Això és molt evident a Navarra.

Una democràcia sana no reprimeix els drets més elementals dels seus pobles. Per contra, la “democràcia” espanyola les oprimeix sistemàticament a la recerca de la uniformitat lingüística d'Espanya.

Aquí no hi ha conflicte entre dos grups de societats que no s'entenen: També a Navarra, els agents espanyols porten endavant una iniciativa planificada per a eliminar definitivament el basc d'aquest país, per a destruir el cos dels bascos.

El vascoparlante navarrès no té cap problema a la comarca de Pamplona ni en les institucions i serveis públics de la Muntanya de Navarra pel seu idioma. Els navarresos euskaldunes, per part seva, s'enfronten a moltes dificultats si es comet en basca. L'administració central de Navarra està a Pamplona, i atès que tots els navarresos han de dirigir-se a aquesta administració, hauria de respectar i garantir els drets lingüístics de tots els navarresos. Es necessiten mesures polític-lingüístiques per a revertir aquesta discriminació evident.

L'article Euskara i la confiança a Navarra abordava la labor dels agents euskarafobos amb una mirada “neutral”, limitant l'exclusió dels bascos a l'àmbit de les percepcions (un grup d'indignats…) i sense fer cap esment al procés planificat de substitució del basc, i molt menys als impulsors d'aquest procés.

Sabem que és un tema de gran dificultat. Perquè coneixem bé la situació de Navarra per zones. Però, en un altre àmbit, si dos terços de la societat són masclistes i racistes, cal rebutjar l'aspiració d'una societat feminista i no racista?

En una democràcia forta, els números estan per sobre dels drets humans?

Per això vam llegir amb gran preocupació l'article d'Eusko Ikaskuntza. "Les coses estan així, i això és el que hem de gestionar", es diu sense proposar mesures per a canviar aquesta situació, injusta i injusta. Aquesta actitud ens porta inexorablement a perpetuar l'statu quo actual i, posant la realitat actual com a norma, il·luminador i sostre, a ignorar totes les injustícies i opressions, en nom del consens... El consens com a eix per a perpetuar la trista situació actual?

També en la resposta que recentment ha publicat Eusko Ikaskuntza, es torna a citar als “indignats” i se'ns explica que no tots els bascos tenen aquesta percepció que “els indignats”… Gràcies, però nosaltres també ho sabem. És una cosa que ocorre en tots els grups marginats. Sempre existirà un grup més gran o més petit que no sigui conscient de la seva situació o que la consideri normal, però això no vol dir que no tinguem legitimitat per a lluitar els qui tenim consciència de la situació. En qualsevol cas, sense indignació, ens agradaria tenir una Eusko Ikaskuntza al nostre costat, en defensa de la ciutadania euskaldun.