Sense paraules
Soc dels quals miren a un animal i sempre pensen que està trist, perquè no altera l'expressió, com les màscares expressives. Clar, no estic bé.
La paraula, el cos i la imatge són els tres pilars del teatre. El teatre Kulunka ha tornat a sacrificar a un d'ells i els juro: no es troba a faltar. I és que els altres dos es reforcen i mira on sorgeix la màgia.
El treball dels actors és excel·lent. Fer la cara que no és la seva i comptar al públic que això és natural no és gens fàcil. L'expressió facial està fixada en una sola, però són onze les que s'observen. Tot el que compte i transmet Forever és impressionant.
La màgia de l'escenari porta a l'espectador al món imaginari, on les emocions desborden. Les màscares, paradoxalment, aporten vida i fan que qualsevol persona se senti part de la història. El guió d'aquesta obra està molt elaborat, encara que no té diàleg. Per exemple, conten la història d'una família i, quan el seu fill acaba de néixer, només mostren una cadira de rodes per a comptar la seva discapacitat. Tots ho hem entès. A més de com comptar, és significativa la imatge que genera la pròpia escenografia. Perquè l'escenari es mou, és rotatiu i distingeix tres espais. Les transicions són mundials, gairebé cinematogràfiques, perquè veiem al mateix personatge desaparèixer i aparèixer a l'altre costat.
Aquest drama de culte té molt de pena, però també d'humor i tendresa. I sobretot des de l'amor. La il·lusió i l'emoció d'una parella enamorada desperten un desig interminable. En néixer el fill, l'amor es converteix sobretot en el seu, incondicional però condicionat. A aquest sentiment se sumaran el cansament, la culpa, la responsabilitat, la preocupació, etc. que ho faran més interessant i se situaran en un in crescendo . El desenvolupament dels personatges és espectacular i també dramàtic.
Aquesta companyia, nascuda en Hernani, viatja a nivell internacional i ha traslladat les seves obres a 30 països. Amb aquesta obra han rebut diversos premis, com els Premis Max. És un equip multicol·laborador que es nota en els detalls. En aquest teatre, les històries no tenen paraules i deixen al públic sense paraules.
A través de les xarxes es va anunciar el misteriós teatre Axut! persones de la companyia fa pocs mesos. Unes poques dates, un munt d'actors, coneguts i no tan coneguts, i que només anava a estar en el Palau Latsaga d'Izura. Quan ens vam adonar arribem a la data i allí estàvem... [+]
Quin lloc té el teatre en un aparador com el llibre i la fira basca de Ziburu? O dit d'una altra manera, quant té el teatre de la literatura? Aquesta pregunta ha estat el punt de partida de Daniel Landart i Arantxa Hirioien en la taula rodona Zubiburu de l'acte d'obertura de la... [+]
Els somnis es poden classificar en el conjunt de fenòmens que no entenem. Encara que no els entenem, són tan vius, tan penetrants, tan reals. I com podem imaginar els somnis? Al matí següent moltes vegades no recordem les vivències del somni, i quan ens despertem agitats,... [+]
Maite Aizpurua i Intza Alkain ens reben com si no hi hagués res més important a la porta del bar Taba. Pals que marquen davanteres o no deixen passar d'un costat a un altre a un costat i tu pel centre, com si estiguessis en la catifa vermella. L'important és tot allò que ho... [+]
En el col·loqui posterior a una actuació, el públic comparteix les seves opinions i reflexions sobre el vist i escoltat, i, d'alguna manera, l'espectacle segueix en funcionament durant el temps que duri aquesta trobada. Les sensacions que d'alguna manera es converteixen en... [+]
