El dia 8 de març es va celebrar el Dia de la Dona a tot el món, amb gran brunzit reivindicatiu per la igualtat, a través de milers de manifestacions de carrer. L'eslògan més repetitiu en la cadència repetitiva: "El patriarcat caurà i guanyarà el feminisme".

És cert que l'àmbit de decisió de molts temes bàsics continua estant en mans dels homes, com la supervivència i la seguretat material, la formació i la seguretat en el treball, així com el dret a ocupar-se del dret, el control, la protecció, la promoció, etc. Però també és cert que la solució no és invertir en posicions de poder i de govern. I molt menys tractar de fer-ho mantenint les mateixes intencions, actituds i estratègies de domini, persuasió o adoctrinament, com sempre hem utilitzat els homes, especialment en els àmbits doctrinal, polític, empresarial, laboral i familiar.

En els actes commemoratius del Dia de la Dona, apareixen també dos fets que històricament els homes organitzem per a la reivindicació popular: una manifestació massiva, cridant i, sobretot, una consigna com el mantra o la lletania contra algú, i després una frase triomfalista a favor de qui promou la manifestació... Això és la igualtat?

Els qui dominen les agendes mundials i les manegen sobre la base d'ideologies de control mental coneixen molt bé el poder de les paraules que milers de veus criden simultàniament amb un eslògan determinat, especialment, i fins avui, el poder dels credos religiosos que existeixen en els seus centres de cant i oració. Substitueixen als telpredicadores de la política com a religions i als telepredicadores de la ciència com a dogmes... per al mateix.

Parlar és crear, i el parlat es respira. Tots intenten deixar paraules i paraules i més paraules com a àtoms potencialment generadors suspesos sobre l'atmosfera que en respirar poden convertir-se en accions. La paraula, reflexionada o no, sorgeix d'un pensament i, en el cas que ens ocupa, d'una conspiració mental.

Si analitzem els esdeveniments quotidians del món, del país, de la comunitat, de les famílies i de tots, és una lluita rural, una batalla, fins i tot en la ment i en la ment de les persones. És important saber com i per què hem arribat a això, i és més important saber per a què ens han portat a això els qui utilitzen aquestes consignes globals.

Tots volem viure i fer la pau en el món... gairebé tots. No obstant això, la humanitat no coneix el diagnòstic de la principal causa oculta que ho impedeix i, en conseqüència, no som capaces de despertar en nosaltres mateixos aquesta voluntat. Unint la pau interior de totes les persones neix el poble de la pau, i així es multiplicarien més pobles de la pau fins que s'imposa la pau en tot el planeta, però la clau és que comença per un mateix, respirar per nosaltres mateixos i despertar-se en un mateix.

Ha passat el Dia de la Dona. També seria desitjable celebrar el Dia de la Pau amb el Món, basant-se en el propi i en el seu món individual, per a sortir a l'exterior i sembrar amb la veu, com a paraules que poden respirar per a tots. Suma de voluntats que semblarien de la pau en el món; el "miracle" tan esperat i el que falta de l'humà.

No hi ha miracles. Despertar la consciència de ser i descobrir la raó de la nostra existència (qui soc? d'on vinc? on vaig?) és el major miracle que es pot donar avui dia en un ésser humà. La clau: corregir comportaments.

Només dues premisses sobre la pau mundial a partir de l'endemà del Dia de la Pau pel Món: que aquest dia els adults no parlin ni una sola paraula, i que els nens, però sobretot les nenes de tot el món, cantin constantment, reguin innocentment l'atmosfera respiratòria. Original i real... el miracle del canvi de successos a través de la llum recollida en paraules.

Res és per res i no hi ha conseqüències sense causa. La pau o l'absència de pau que guarda la llum d'aquestes paraules és la mateixa que va entrar amb el menjar per aquesta boca. Així, com és important saber què fer per a sembrar la pau amb les nostres paraules, és més important saber què cal deixar de fer...

Iulen Lizaso Aldalur