El mes de juny passat, sota el nostre nom, Eusko Ikaskuntza Diversitat i convivència a Navarra. Va publicar un llibre titulat El basc i les identitats nacionals (es pot descarregar en la seva pàgina web). En aquesta recerca es defensa l'existència a Navarra d'una forta competència nacional subjacent entre els nacionalismes bascos i espanyols, que es manifesta especialment entorn del basc. I com es podia preveure, la major part de les reaccions produïdes pel nostre treball s'han centrat en aquest tema conflictiu, però en direccions absolutament contradictòries. Ens agradaria fer algunes puntualitzacions.

La recerca que hem elaborat durant quatre anys es basa fonamentalment en les opinions i actituds que hem recollit a Navarra en diversos sectors de molt diferents característiques (geogràfiques, intergeneracionals, polítiques i ideològiques). En la mesura que sigui possible, el nostre treball ha consistit a recopilar i analitzar el sentiment de la ciutadania navarresa, la qual cosa hem tractat de contrastar en tot moment amb experts del món associatiu i acadèmic de Navarra. En total, més de dues-centes persones han participat en el nostre procés. Donem especial importància a això, ja que considerem que la mostra ha estat completa. Gran part del que es diu és simplement l'opinió de molts homes i dones de Navarra, a vegades quantificada amb dades estadístiques.

Aquestes opinions reflecteixen perfectament la inquietud de la ciutadania navarresa en general davant un entorn polític tan hostil i polaritzat. De la mateixa manera, i paradoxalment, en més d'una ocasió són aquestes persones les que neguen que poden estar dolgudes a l'altra part. L'anàlisi i implicacions d'aquest malestar han guiat el nostre estudi, centrant-se en dos aspectes: ideològic i polític.

Des del punt de vista ideològic, volem destacar l'extensió de la negació recíproca de la veritable navarridad. El nacionalisme espanyol considera que les posicions nacionalistes responen únicament a l'impuls intern d'Euskal Herria, mentre que el nacionalisme basc considera que el navarrismo regionalista o constitucionalista respon únicament a l'impuls espanyol. És a dir, una part creu que l'altra és basca en l'essència, mentre que l'altra és espanyola en l'essència. Es deslegitimen mútuament. On està la navarresa?

Com diem, no sembla que es pugui parlar d'una sola identitat a Navarra. Hi ha un fort sentiment navarrès, això sí –la gent se sent orgullosa de ser navarrès–, però gairebé sempre vinculat a Espanya i al País Basc. Els obstacles a la convivència democràtica són clars: totes dues ideologies i sentiments són legítims en democràcia, però com discutir sobre Navarra si creiem que l'altra part no és realment navarresa?

En el polític, ara, la falta d'interès dels partits polítics per sortir del seu àmbit relatiu de comoditat i qüestionar l'adhesió dels seus seguidors també té les seves pròpies implicacions, convertint al basc en un dels principals instruments de confrontació social i política de Navarra. El nacionalisme basc defensa el basc perquè està en l'essència de la seva ideologia, i creu que la difusió del basc suposarà un benefici lògic electoral. El nacionalisme espanyol, en canvi, tracta de limitar la protecció que dona al basc, perquè no és essencial en la seva ideologia (és castellà), i pensa que amb el basc augmentarà el vot abertzale. En el nostre estudi hem intentat demostrar que no existeix una relació causal entre el basc i el vot polític, i creiem que la clarificació d'aquest punt pot relativitzar d'alguna manera el debat polític entorn del basc. Sens dubte, la seva consecució seria beneficiosa tant per al basc com per a la construcció d'un ambient social de respecte més adequat.

No hem volgut assumir el paper de jutges, ni creiem que la labor d'Eusko Ikaskuntza sigui aquesta. La nostra labor ha consistit, d'una banda, a recollir les opinions de la ciutadania navarresa i, d'altra banda, a cridar l'atenció sobre les implicacions o conseqüències que determinades propostes o actituds poden tenir tant en la política com en l'administració. No ens correspon establir les polítiques a seguir, evidentment, però hem d'explicar que en democràcia és imprescindible vincular la cerca de la igualtat amb el respecte a la diversitat. A partir d'aquí, podem advertir, per exemple, de les incongruències existents entorn de l'oficialitat del basc, des del criteri d'igualtat, o que la transcendència que els nacionalismes espanyols i bascos atorguen a la llengua ens porta a un camí cec, o que, com dic, l'augment del coneixement del basc no porta aparellada l'expansió del nacionalisme basc.

Es necessita una reflexió racional i menys visceral. Ens sembla necessari que totes aquestes idees es puguin enfrontar en un ambient més tranquil, i només això pot aconseguir-se amb un mínim de confiança, tant en les relacions entre els ciutadans com entre els ciutadans i l'Administració. I així ho creiem perquè la majoria dels navarresos que hem sentit ens ho han dit. En definitiva, aquest estudi d'Eusko Ikaskuntza pretén ser un intent de contribuir a l'enfortiment de la cultura democràtica en la societat navarresa.

Txoli Mateos, Amaia Nausia i Julen Zabalo

Membres del Grup Promotor del projecte "Gestió democràtica de la diversitat a Navarra: convivència" d'Eusko Ikaskuntza