Traduït automàticament del basc, la traducció pot contenir errors. Més informació. Elhuyarren itzultzaile automatikoaren logoa

Historiadors en la cuina


20 de desembre de 2023 - 11:08
Sukaldaritza eszena bat XIV. mendeko "Tacuina sanitatis" liburuan. (Argazkia: Wikimedia Commons)
Zarata mediatikoz beteriko garai nahasiotan, merkatu logiketatik urrun eta irakurleengandik gertu dagoen kazetaritza beharrezkoa dela uste baduzu, ARGIA bultzatzera animatu nahi zaitugu. Geroz eta gehiago gara, jarrai dezagun txikitik eragiten.

He tingut problemes per a decidir el tema d'aquesta setmana. Podia escriure sobre genocidis, Palestina i la banalitat del mal. Però en el número especial de LARRUN no podia afegir res millor al ja dit. També podia escriure sobre el debat historiogràfic que s'ha produït a Navarra entorn del carlisme, però Hedoi Etxarte es va avançar en Berria. Enfront de les massacres no hauríem de quedar-nos embriagats, però no tindré fetge per a escriure amb aquest material cru. He decidit de moment tractar temes més innocents i innocents: en aquest cas, fonts i metodologia històric-científica.

Les fonts per als historiadors són imprescindibles perquè ens acosten al passat. Poden ser de diversos tipus. Els més habituals i utilitzats són els documents públics i privats (polítics, econòmics, jurídics, cartes, censos…), les publicacions d'hemeroteca (periòdics, revistes), les memòries i diaris personals, les fonts literàries i un llarg etcètera. Entre les fonts iconogràfiques i audiovisuals es classifiquen les arts plàstiques (pintura, escultura, cartells, propaganda, …), la música, el cinema, els vídeos de tota mena, la cartografia o les fotografies. L'arqueologia, per contra, s'ocupa de les fonts materials, analitzant els edificis, els objectes o el paisatge en el seu context. També són importants les fonts orals recollides a través de les entrevistes.

Perquè totes aquestes fonts històriques són els nostres components. Però, clar, aquestes fonts no les podem utilitzar en cru. No podem creure aquesta informació en absolut, aquí radica la capacitat culinària de l'historiador. Primer hem de definir i delimitar quin és el nostre objecte de recerca i plantejar preguntes i hipòtesis sobre aquest tema. A continuació busquem i seleccionem les fonts més adequades per a respondre a aquestes preguntes o hipòtesis (si és possible, conformar-nos amb el que hi ha d'una altra manera). A continuació, i aquesta és la clau, hem d'analitzar críticament la credibilitat de les fonts. Podem assegurar que les fonts són originals i d'aquella època? Quin és l'emissor? Quin és el destinatari? Per què sorgeix aquesta font? Perquè cal no oblidar que les fonts no són neutres i objectives, sinó que darrere d'elles poden existir interessos polítics i socials en funció del seu context social i cultural. Una vegada extrets les dades de les fonts, cal contrastar tota aquesta informació, és a dir, si és compatible o contradictori amb el que diuen altres fonts. Per a acabar, emplatem i servim el preparat. És a dir, cal escriure-ho en funció de les dades obtingudes, perquè la història al cap i a la fi adopta una forma narrativa. El text ha de reflectir les nostres idees i arguments i, d'acord amb la informació obtinguda, donar resposta a les preguntes inicials i plantejar una interpretació dels fets històrics.

En definitiva, triar les fonts, jutjar rigorosament el seu contingut i context, contrastar les dades obtingudes i finalment publicar-los. En això consisteix el mètode històric-científic, que és la nostra recepta.

 


T'interessa pel canal: Historia
Bego Ariznabarreta Orbea Sense guerra
"Encara tenim els traumes i els símptomes de la guerra dels nostres majors"
Assassinats els seus pares, els fills es van posar a desallotjar la golfa. Entre altres coses, un munt de quaderns i papers, fotografies i tota classe de documents. Bego Ariznabarreta Orbea va llegir en blanc les sorprenents memòries de la guerra del seu difunt pare, i es va... [+]

Cartografia històrica del País Basc
El deixant dels mapes en la història d'un poble
Se sap que la cartografia representa molt més que les característiques d'un poble o territori. Mapes en mà han conquistat continents i s'han construït imperis al llarg de la història, i s'han definit identitats culturals i polítiques amb esquadres i cartabons. Pobles “sense... [+]

Troben restes d'un circ romà per a 5.000 persones en Iruña-Veleia
Al costat del jaciment arqueològic alabès s'amaga una estructura de 280 metres de longitud i 72 metres d'amplària sota els camps de cultiu. L'empresa Arkikus ha realitzat la troballa utilitzant tècniques especials de cartografia amb drons, que han estat realitzades per... [+]

Males pràctiques o política arqueològica?

La ciutat romana de Santakriz és un impressionant jaciment arqueològic situat en Eslava, prop de Sangüesa. Pel que sembla, allí va estar un poble fortificat de l'Edat de Ferro, i després es van instal·lar els romans en el mateix lloc. Juan Castrillo, propi sacerdot d'Eslava,... [+]


Lliuren a la família les restes del diputat republicà Manuel Azcona, assassinat en 1936
María Jesús Fuertes, neta d'Azcona, ha estat l'encarregada de recollir les restes mortals en un acte celebrat aquest dissabte en la Diputació. En l'acte es recorda que entre 1936 i 1945 es van executar a 376 persones, de les quals 299 van ser executades sense judici.

Dissenyen un vestit roncalés per a dones alcaldesses per a participar en l'Impost de les Tres Vacas
Aquest dissabte se celebra la tradició de més de 600 anys entorn de la Pedra de Sant Martí i enguany s'han preparat vestits roncaleses per a dones alcaldesses, que fins ara només estaven disponibles per a homes.

La cera: entre la vida i la mort

París 1845. L'economista i polític labortano Frédéric Bastiat (1801-1850) va escriure la sàtira Pétition donis fabricants de chandelles (La petició de les veleres). Opositor fervent al proteccionisme, va declarar amb ironia que els velers sol·licitaven protecció davant... [+]


Reivindicació de la dignitat de les bruixes

Per una qüestió de treball he hagut de rellegir aquest meravellós llibre. Un llibre curt que conjumina teoria, genealogia i història feminista, i que segurament tindrà moltes crítiques mirant en la xarxa i, sorpresa! He trobat una, la que va escriure Irati Majuelo en... [+]


La làpida de Germán Rodríguez es vesteix de clavells vermells
En Pamplona/Iruña s'ha homenatjat a Germán Rodríguez i Joseba Barandiaran, i s'ha felicitat pel seu treball a favor del moviment obrer. També han mostrat la seva solidaritat amb Palestina, en la cita anual dels santfermins en Pamplona/Iruña.

Cementiri dels nens petits d'Auxerre

Aquest hivern els arqueòlegs de l'INRAP (Institut Nacional de Recerques Arqueològiques Preventives) han trobat una necròpoli especial en el centre històric d'Auxerre (Estat francès), un cementiri d'època romana per a bebès nounats o nens nascuts morts. -Ah, bé! La... [+]


Novena i última

Naixement 7 de maig de 1824. Ludwig Van Beethoven (1770-1827) 9. Estrena de la Simfonia. Va ser l'última simfonia que va escriure el compositor alemany, però quant a la intenció, es pot dir que va ser la primera. Beethoven va escriure la Simfonia n.º1 en els anys 1799 i 1800,... [+]


Que el foc ens escalfa i no cremi

La religió cristiana va acabar amb el coneixement, la saviesa i l'autogestió de les bruixes, imposant un pensament i, per tant, una vida determinada. Van ser torturats, violats i assassinats. Amb la intenció de traslladar aquestes conviccions religioses a tots els racons... [+]


Exposició en Ablitas d'un dels mosaics romans més importants trobats a Euskal Herria
El gran mosaic romà descobert en 2017 en el jaciment del Villar ha estat restaurat i exposat a la casa de cultura d'Ablitas. La vila o granja del segle IV ocupa una superfície de 40.000 metres quadrats i es creu que està íntegrament, encara que només s'ha excavat un petit... [+]

Aurresku, bertsos i actuacions musicals en homenatge a Germán Rodríguez
Un any més, el dilluns 8 de juliol serà recordat al costat del monòlit dedicat a Germán Rodríguez. Serà a les 13.00 hores: l'aurresku, primer, els bertsos de Mikel Lasarte i després les actuacions de La Fúria i Fermin Balentzia. En fosquejar, les Penyes, en silenci i amb... [+]

És Euskal Herria una colònia?
Fa uns mesos es va produir un intens debat en les xarxes socials. Dos bàndols enfrontats: És Euskal Herria una colònia? En la meva humil opinió, el moll de la controvèrsia es trobava en la definició de les paraules colonialisme i imperialisme, que s'usaven de manera molt... [+]

Eguneraketa berriak daude