Història clínica en basca Això sí, diu el metge del servei que escriu en castellà notes clíniques sobre pacients euskaldunes. Sí, gràcies al traductor neuronal Itzulbide. Encara no hem après: per a escriure la història clínica en basca només fan falta dues coses: ser mèdic i saber basc. No necessitem un traductor automàtic per a això.

El traductor automàtic és només per a tapar les seves vergonyes i pal·liar les seves pors, ja que està concebut per a rebre el reconeixement dels qui tenen poder. El traductor automàtic significa que necessita el permís dels castellanoparlants per a treballar en basc.

Tots dos s'equivoquen. Perquè per a treballar en basc en la sanitat són necessàries cinc coses, cinc pilars, d'alguna manera.

En primer lloc, com treballem amb ordinadors, hem de tenir les aplicacions informàtiques en basca. Els que escrivíem la Història Clínica en basca ho demanem en 2012. Ara, Osabide, la nostra eina de treball, està disponible en basc. En segon lloc, necessitem que els resultats i informes de les proves diagnòstiques que demanem siguin en basca. Fa molts anys demanem en Arrasate que els resultats de les anàlisis de sang i orina es rebin en basca, i en l'actualitat estan disponibles en basca.

Els informes de les proves d'imatge s'han sol·licitat en diverses ocasions en basca per a tots, ja que continuen apareixent en castellà. I això és una opció perduda, absolutament important, per a nosaltres, fins a tenir un altre pilar. D'una banda, perquè permet que el basc sigui llengua de servei i llengua de treball juntament amb altres columnes. D'altra banda, perquè acostuma als treballadors castellanoparlants a veure el basc amb naturalitat. Perquè els ensenyarà.

L'altra columna seria la formada pel codi ètic i el protocol d'acolliment. És a dir, que la nostra organització reconegui el dret a treballar en basc, que les persones que treballem en basca siguin respectades i que per això es garanteixi que no rebem assetjament. El que avui, desgraciadament, no passa.

Però tenir tot això a mà no serà suficient perquè els castellanoparlants tenen 31 mans. Evidentment, el tema del basc ha d'integrar-se en la formació contínua, per a conscienciar als treballadors, entre altres coses. En això estem treballant en els últims anys, a través de cursos, postgraus i publicacions d'estiu. Algun dia algun plagiador aprofitarà el treball d'uns altres per a assumir aquesta responsabilitat.

Però això tampoc serà suficient, ni tan sols el traductor automàtic, tret que s'estableixin circuits protocol·litzats en basc específics. En cas contrari, l'atenció en basca serà aleatòria i, per tant, estarà en joc la seguretat dels pacients i treballadors vascohablantes. Sense circuit el traductor no té ni la cama ni el cap.

Mentrestant, alguns estan protegint el traductor automàtic per a justificar-se. Al traductor sí, però als quals treballem en basc no ens donen cap suport. En Aramaio treballem en basc, tant en les relacions orals com escrites, i les agressions no s'interrompen. Tant per part dels treballadors castellanoparlants com dels euskaldunes. Sense el suport de la Direcció. Amb el silenci còmplice dels seus companys. El colom al carrer, els qui diuen estar a favor del basc, són llops a casa.

El nostre menyspreu a tots ells. Nosaltres continuarem escrivint en basc sense esperar al traductor automàtic. Mentrestant, diversos metges euskaldunes hauran d'explicar als seus amics, familiars, per què no escriuen la Història Clínica en basca. Vindran a fotografiar-se alguna vegada, penjant les seves medalles. Sí, amics, la història clínica és possible en basca. Comencin d'una vegada.

Aitor Montes Lasarte, metge de família d'Aramaio

Adrian Zelaia, traumatòleg