Perquè la història no s'acabi
“Un fantasma recorre Europa: el fantasma del comunisme”. Així comença el Manifest Comunista que va escriure fa 174 anys. Marx i Engels van començar a explorar el camí del socialisme científic. Al març de 1871 va tenir lloc la revolta que va sembrar amb el primer programa de treballadors. Viu la Commune! Darrere de la tornada s'ocultava el clam d'una nova societat i, més enllà d'aquest clam, la idea s'havia transformat. Es va posar damunt de la taula una de les primeres experiències que van articular el poder dels treballadors quan van canviar per l'estat comú de la burgesia. La classe obrera va florir formes de programa i estructura que defensessin els seus interessos.
El capitalisme ja havia arribat a la seva fase més alta, la fase imperialista, i així va arribar la Primera Guerra Mundial, la guerra interburgesa entre les grans potències del món. Quan el capitalisme està en auge, la guerra és l'única oportunitat que té de sortir de la crisi.
"La història del socialisme és una història que està per construir, per construir. Les experiències viscudes ens demostren que la societat pot organitzar-se d'altres maneres"
Mentrestant, dins de la socialdemocràcia es van intensificar els debats. Factors com el parlamentarisme europeu, la irresponsabilitat davant les massacres colonials o l'auge del nacionalisme van obrir la porta al reformisme en la majoria dels partits europeus. Debats teòrics i pràctics; eficaços i tràgics. Milions de treballadors van perdre la vida en la Gran Guerra per deixar la classe obrera en mans de la burgesia nacional, encara que es van posar les bases per a la revolució de 1917, i de la guerra de classes es va emportar la consigna a la pràctica.
De fet, el segle XX va ser el segle de les revolucions socialistes a Europa. Després de la Revolució Soviètica, en la primera meitat del segle, els intents revolucionaris es van multiplicar en la majoria dels països europeus. Van ser les dècades del cooperativisme, del concatenismo i dels intents revolucionaris, però també de la reacció cap a ells. L'auge del feixisme i la traïció del reformisme van tornar a posar en marxa la guerra en els anys 30 d'Europa i va caldre fer front a una sagnant batalla contra feixismes diversos. Però la resistència va ser gran: brigades internacionals, maquis, partisans, exèrcit vermell... I en la victòria del 9 de maig de 1945 es va materialitzar l'èpica revolucionària, que va donar pas a les repúbliques populars de l'est. Va accelerar els processos de descolonització i va ser un impuls per als processos d'alliberament nacional. Aquesta experiència va permetre experimentar en nombrosos àmbits, tant culturals com econòmics, així com en les relacions interpersonals.
La crisi del petroli, la idea There is no alternative de Margaret Thatcher, la caiguda de la Unió Soviètica i la construcció de la Unió Europea van donar inici a la fase històrica actual. A conseqüència de tot això, l'ofensiva capitalista econòmica, política, militar i cultural va colpejar amb més força que mai a la classe obrera i va ser destruïda per l'organització obrera. És la fi de la història?
Però la realitat manifesta una vegada i una altra el que els poderosos volen ocultar: en el sistema de dominació capitalista, la vida no està assegurada de cap manera. Guerres, pandèmies, fam, desastre ecològic... Són les conseqüències d'aquest sistema. Per tant, és imprescindible construir un sistema que superi al capitalisme si volem sobreviure com a espècie; i encara queda per construir la història del socialisme. Les experiències hagudes ens demostren que la societat pot organitzar-se d'altres maneres i ens permeten corregir els errors haguts anteriorment.
Per tant, avui dia, ens correspon a nosaltres aprendre del fracàs i sumar-nos a la construcció històrica del socialisme. Fer possible un model de societat que, igual que les generacions anteriors, rebaixi la burgesia als interessos dels treballadors sota la bandera vermella. Des d'Euskal Herria, fins que es materialitzi el projecte dels treballadors i treballadores al costat d'altres nacions oprimides. Perquè la història no acabi, continuem lluitant.
Xabier Lasa Arrizabalaga és membre d'Askapena
Bidali zure iritzi artikuluak iritzia@argia.eus helbide elektronikora
ARGIAk ez du zertan bat etorri artikuluen edukiarekin. Idatzien gehienezko luzera 4.500 karakterekoa da (espazioak barne). Idazkera aldetik gutxieneko zuzentasun bat beharrezkoa da: batetik, ARGIAk ezin du hartu zuzenketa sakona egiteko lanik; bestetik, egitekotan edukia nahi gabe aldatzeko arriskua dago. ARGIAk azaleko zuzenketak edo moldaketak egingo dizkie artikuluei, behar izanez gero.
Vivim en un context en el qual els discursos d'odi antifeministes i racistes a nivell mundial estan augmentant greument. Les narratives d'extrema dreta s'insereixen a tot el món tant per les
xarxes socials com per les agendes polítiques. El racisme i l'antifeminisme s'han... [+]
Moltes vegades, després de mirar les boires des de la meva casa, m'ha ocorregut no agafar paraigua, encara que sàpiga que acabaré de xopar. Per què serà? Tal vegada no li ve de gust agafar el paraigua? Potser amb l'esperança que no em mulli? Malgrat tot, la conclusió ha... [+]
Record que amb 16 anys, l'Ertzaintza em va identificar per primera vegada en una concentració a favor del basc davant els jutjats de Bergara. Crèiem que a Euskal Herria era legítim el clam per l'euskaldunización dels tribunals, però també llavors faltaria algun permís,... [+]
El desastre provocat per la gota freda a València ens ha deixat imatges dramàtiques, tant per les conseqüències immediates que ha tingut, com perquè ens ha avançat el futur que ens espera: que aquest tipus de fenòmens climàtics extrems seran cada vegada més nombrosos i... [+]
L'actualització del Pla Energètic de Navarra passa desapercebuda. El Govern de Navarra el va fer públic i, finalitzat el termini de presentació d'al·legacions, cap responsable del Govern ens ha explicat en què consisteixen les seves propostes a la ciutadania.
En la lectura... [+]
Des de la desaparició de la Unió Soviètica, la russofòbia ha anat creixent. El concepte de seguretat del Consell de Seguretat de l'ONU de 2002 és molt clar i indica que la seguretat i estabilitat del planeta han de dependre dels Estats que no tenen intenció de desafiar als... [+]
Andoni Urrestarazu Landazabal va néixer en la localitat d'Araia el 16 de juliol de 1902 i va morir a Vitòria el 21 de novembre de 1993. Ja s'han complert 31 anys i crec que és el moment de reconèixer el seu nom i ser, ja que no es coneix bé el llegat que va deixar. Umandi va... [+]
L'escriptura d'autobiografia és, segons diuen, l'eina més eficaç per al desenvolupament personal, la més alliberadora. Tirar de les coses del passat i recordar-les, sembla que ajuda a deslligar els nusos del present. Sí, ajuda a entendre el present i a dibuixar un futur que... [+]
He fet un repàs des de l'anunci de la pandèmia fins a la tragèdia de València i he conclòs que la nefasta gestió institucional que té la mentida i el forupe com a tallafocs és constant de la classe governant.
No tenim un governant substitut vàlid mentre aquest sistema... [+]
El 19 de novembre és el dia mundial del bany. Encara avui, en el segle XXI, molts treballadors i treballadores, aquí, al País Basc, no tenen dret a usar el bany en les seves jornades laborals. Exemple d'això són molts els treballadors del transport.
Els lavabos són la clau... [+]
El problema de l'habitatge és un problema estructural que ve des de lluny. El que hauria de ser un dret humà no és més que un dret subjectiu. Dic que és un frau perquè, encara que totes les institucions i tots els partits polítics diguin unes paraules boniques, no s'agarren... [+]
Per a què l'ensenyament concertat?
La nova Llei d'Educació aprovada en la CAB contra la majoria dels agents de l'escola pública té com a objectiu garantir la gratuïtat de l'ensenyament concertat a través del finançament dels poders públics. En l'Estat espanyol també s'ha... [+]
El 15 de novembre celebrarem a Errenteria-Orereta les tres jornades organitzades pels diferents agents que conformem Euskal Herria Digitala. Es tracta d'un taller d'autodefensa digital feminista i una xerrada sobre la digitalització democràtica.
Els membres de DonesTech... [+]
Portem unes setmanes escoltant en tots els mitjans i xarxes socials les opinions d'Iñigo Errejón sobre les acusacions de violència masclista. Al costat d'això, estan sorgint moltes controvèrsies: com hem de denunciar les dones, com han de ser les nostres relacions sexuals, el... [+]
Hi ha qui diu que les eleccions no serveixen més que per a donar caràcter legal a les decisions polítiques. I no són pocs els que pensen així. Val, però amb això es diuen moltes coses, entre altres coses, que el veritable poder, el poder, està fora d'aquest joc.
Però,... [+]