Qui accedeixi a la pàgina web d'Hiruka o rebi el setmanari en paper, llegirà un missatge cridaner en lloc de les fotos de les notícies: “Una foto havia de ser aquí, però a causa de la situació d'Hiruka, no podem complir correctament el nostre treball”. Per a aconseguir noves adhesions a la campanya, s'ha posat en marxa la campanya Zu zara giltza, amb l'objectiu d'aconseguir 333 triples abans de cap d'any, una xifra simbòlica però molt important per a seguir endavant.

Les previsions econòmiques del projecte de comunicació basc d'Uribe Kosta no s'estan complint enguany: s'ha reduït en el sector de la publicitat i no s'ha aconseguit el suport esperat per part de la ciutadania. A més, les subvencions públiques també han tingut "molts alts i baixos", segons ha explicat el membre d'Hiruka, Unai Brea, en declaracions a Reuters. “La durada del projecte està molt de debò”, ha advertit el periodista, que, si bé encara no tenen res decidit, segurament hauran de fer un altre pla menys exigent per al mitjà.

Hiruka es va constituir com a cooperativa al gener de 2015, en plena crisi, després que la revista UK es fusionés amb la publicació digital Ukberri.net. Però les subvencions públiques no es van adaptar a aquesta grandària i això és una de les raons de la situació actual. Segons han explicat, també estan en contacte amb l'administració a la recerca d'una solució.

En les escumes d'Euskaraldia, aigua fins als turmells

Hiruka elabora un setmanari de 16 pàgines que aprofundeix en els continguts i difon 8.000 exemplars a la comarca a través de 450 punts de distribució. A més, en la web es publiquen notícies relacionades amb el dia a dia i s'ofereixen produccions multimèdia: “Treballem la informació de proximitat, donant la paraula als protagonistes més pròxims. Però a la comarca viu molta gent, i quan passen personatges importants del País Basc o de l'estranger també els coneixem”, explica Brea.

Al voltant de 160.000 habitants, la meitat d'ells Getxo, concentra Uribe Kosta, en aquest sentit, després de les capitals, Hiruka és el mitjà local que pot arribar a la majoria de la població: S'estima que podria haver-hi 102.000 vascohablantes receptors. Però el membre d'Hiruka ens ha recordat que la comarca és molt castellanoparlant, existeix una gran barrera entre el coneixement i l'ús del basc: “Per a les persones que volen viure aquí en basca no hi ha una comunitat compacta, és un terreny que cal barallar. I en aquest sentit, Hiruka és un espai d'alè, donant informació en basca”.

Hiruka va néixer amb vocació de ser un projecte de tres potes, ja que una de les seves intencions de futur era reprendre la ràdio de la comarca. Ara està per veure si en deu municipis i onze barris de la ciutat es podrà sintonitzar en basca per a rebre informació sobre la situació dels veïns.

Estem en l'escuma d'Euskaraldia, però una vegada més un mitjà basc té aigua fins als turmells.