Per tercera vegada, l'opció de convertir Usansolo en municipi s'imposa en la consulta popular
- El diumenge s'ha celebrat una consulta popular en la qual s'ha imposat la postura d'Usansolo a favor de la desanexión. El 81,54% dels votants s'ha mostrat a favor que Usansolo es desvinculi de Galdakao i es converteixi en un municipi.
Per tercer any consecutiu, els veïns d'Usansolo s'han mostrat a favor de la seva conversió en municipi. Així ho indiquen els resultats de la consulta popular celebrada el diumenge: El 81,54% dels veïns d'Usansolo s'han mostrat a favor de la desanexión de Galdakao i la seva conversió en municipi. Estaven cridades a votar 3.771 persones, de les quals un 63,12% van participar en la consulta.
Els veïns d'Usansolo mantenen la mateixa opinió que en els anys 1987 i 2014. Durant aquests anys també es van realitzar consultes, imposant-se a la desanexión d'Usansolo. No obstant això, les institucions no els van reconèixer la legitimitat. La consulta del diumenge tampoc és vinculant en si mateixa, però té una diferència significativa respecte a les anteriors: és l'última consulta oficial, tal com ha organitzat l'Ajuntament de Galdakao. En aquest sentit, Monika Mena, portaveu de la plataforma Usansolo Herria, es va mostrar satisfeta en les declaracions realitzades a Berria: "Sentim alegria perquè almenys quaranta anys després hem aconseguit que l'Ajuntament de Galdakao ens pregunti de manera oficial si volem ser un municipi independent", ha afegit.
Mena ha explicat els següents passos. Ara correspon a l'Ajuntament de Galdakao remetre el resultat i la memòria de la consulta a la Diputació Foral de Bizkaia, que elaborarà un informe jurídic no vinculant, sent l'última paraula la de l'Assemblea General de Bizkaia.
Des de la plataforma Usansolo Herria esperen que es respecti la seva voluntat: "En la memòria queda clar que Usansolo compleix amb les condicions econòmiques, jurídiques, sociològiques, de viabilitat, de serveis, etc. Per tant, el que esperem de les Juntes Generals és que es respecti i s'aprovi la nostra voluntat i decisió, res més". En aquest cas, la durada del procediment no haurà de ser superior a dos anys.
Bizkaiko 113. herria izan nahi du Usansolok, hala erabaki zuten 2014. urtean egindako kontsultan eta 2017an egin zuten sinadura bilketan. Deskonexiorako bide orria adostu zuten alderdi eta instituzioekin, orain ordea EAJk prozesua blokeatu izana salatu du UHk.
Usansolo Herria (UH) taldeak prentsaurrekoa eman du, Usansolo Galdakaotik bereizteko 2016an martxan jarritako prozedura Galdakaoko EAJren eta batik bat Ibon Uribe alkatearen jarreragatik geldotzen ari dela salatzeko. Usansoloren mugak zeintzuk diren berresteko bertoko... [+]
Usansolo Herria (UH) elkarteak agerraldia egin du Galdakaoko Udaletxearen aurrean. Usansoloren desanexio prozesuan Galdakaoko alkateak izandako jarrera salatu du bertan, hala nola Batzorde Parekidearen eraketa.
Usansoloko desanexio prozesuaren barnean, Galdakaoko alkateak ohiz kanpoko Bozeramaile Batzordea antolatu duela salatu du Usansolo Herria (UH) elkarteak. Aukeraketa hori modu pribatuan egin izana leporatu dio.
Bizkaiko Foru Aldundiak men egin dio Batzar Nagusiek otsailaren 3an onartutakoari, eta 2012tik indarrean dagoen foru araua aldatzea onartu du. Arau horrek Bizkaian udal gehiago sortzea debekatzen du.
Udal berrien sorrera debekatzen duen araua aldatzeko proposamen bat egin dezan eskatuko diote Bizkaiko Batzar Nagusiek Aldundiari, EH Bilduren mozio bat onartu ondoren. Hala, apur bat hurbilago du Usansolok Galdakaotik bereizteko aukera.
Udalbatzak PSE-EEren mozioa onartu du. Sozialistek ez eze, Usansolo Herria, Bildu eta Galdakao Bizirik taldeek alde bozkatu dute. PPk ezezkoa eman du eta EAJ abstenitu egin da.
3.000 herritarrek zuten boto eskubidea Usansolo udalerri bihurtzeari buruzko galdeketan eta %73k bozkatu dute, horietatik %90ek desanexioaren alde. Galdeketa Usansolo Herria plataformak antolatu du eta ez du balio juridikorik.
