Tres traductors neuronals per al basc en el termini d'un any
- Aquesta setmana el Govern Basc ha presentat al seu traductor neuronal (notícia en el nostre entorn, prova aquí). Es tracta del tercer lliurament en dotze mesos, després de la seva presentació al novembre de l'any passat Modela.eus i enguany Batua.eus després d'aparèixer en la xarxa (també comentat en Sustatun). Són tres branques desenvolupades d'un mateix origen. Una discussió possible és si la multiplicitat és bona o dolenta.
Pel que sembla, aquestes tres aplicacions tenen el seu origen en un projecte comú de recerca. Quan es va presentar Modela.eus, la SPRI va anunciar que diverses entitats han col·laborat en l'elaboració de tecnologia bàsica: "ISEA, Ametzagaiña, Vicomtech, Elhuyar Fundazioa i el grup IXA de la UPV/EHU. El projecte ha estat finançat pel Departament de Desenvolupament Econòmic i Empresa del Govern Basc a través del Programa Elkartek del Grup SPRI."
El primer fill d'aquell projecte, Modela.eus, apareix en la xarxa com a desenvolupament d'Elhuyar i Mondragon Lingua, i compta amb una oferta comercial.
Batua.eus està en la xarxa des de juny d'enguany amb el segell del Centre d'Estudis Vicomtech, encara que aparentment no ha tingut cap presentació pública. Aquest projecte compta amb el patrocini d'Euskaltel i de Mondragon Lingua, i en ell participa també EITB, tal com anunciem en Sustatu.
Sobre aquesta abundància de projectes paral·lels, Josu Walio, de la fundació PuntuEus, va escriure un article en el qual deia:
"No tenim un traductor automàtic per al basc, ni dos, tenim més: D'una banda, el desenvolupat per Elhuyar Modela.eus i per un altre en Vicomtech Batua.eus. Tots dos es basen en el mateix projecte de recerca finançat pel Govern Basc, encara que cadascun d'ells ha seguit el seu propi desenvolupament. Mentrestant, el Govern Basc per la seva part ha gastat una nova quantitat de diners a desenvolupar el seu traductor automàtic amb l'empresa alemanya Lucy Software".
Superar el que va fer Lucy (reemplaçar-ho?) Sembla que el que fa el nou instrument del Govern Basc que es va presentar aquesta setmana és precisament el que s'ha fet. Waliño va exposar més exemples de desenvolupaments tecnològics recurrents en l'article i finalment va concloure:
"Els mercats que combinen la cooperació i la competència són els més innovadors, però en el nostre cas ens falta un factor: la massa crítica. El mercat del basc no té la grandària suficient perquè la tecnologia sigui viable. Seria millor dedicar els recursos tecnològics i econòmics a fer realitat la sobirania tecnològica del basc a través de la cooperació. Això sí que seria una novetat.
Al fil d'aquest tema, l'informàtic Mikel Artetxe va fer un altre interessant comentari en Twitter (un expert en traducció neuronal):
"Estic d'acord que es fomenti l'ocupació, però també pot ser sa deixar lloc als actors i als productes. La clau està a exigir la lliure realització del treball finançat amb diners públics (codi + dades). Aquesta és la veritable "repetició" i la manera d'evitar les dependències futures.
He viscut dues experiències lingüístiques molt diferents en dos pobles del Sud en les últimes setmanes. Una en una conferència organitzada per una institució pública d'un poble basc i una altra en una assemblea d'una escola. Si vam estar en la conferència més de 80... [+]
Ekain honetan hamar urte bete ditu Pasazaite argitaletxeak. Nazioarteko literatura euskarara ekartzen espezializatu den proiektuak urteurren hori baliatu du ateak itxiko dituela iragartzeko.
Moltes editorials van rebutjar el llibre "La campana de cristall", per entendre que era un cholín i una mica lleuger. Va ser publicada per primera vegada en 1963 amb el sobrenom Victoria Lucas. La campana de cristall podria ser una novel·la, però en tractar-se d'un relat molt... [+]