Traduït automàticament del basc, la traducció pot contenir errors. Més informació. Elhuyarren itzultzaile automatikoaren logoa

Tres pactes difícils per a ser president de la Generalitat de Catalunya

  • La pèrdua de la majoria independentista del Parlament català i el gir de l'hemicicle cap a la dreta i l'espanyolisme dificulten la governabilitat. El Ple del Congrés dels Diputats d'Espanya del 30 de maig, encarregat de votar la Llei d'Amnistia, i les eleccions europees del 9 de juny, obligaran a retardar les negociacions en setmanes.

13 de maig de 2024 - 10:38
Zarata mediatikoz beteriko garai nahasiotan, merkatu logiketatik urrun eta irakurleengandik gertu dagoen kazetaritza beharrezkoa dela uste baduzu, ARGIA bultzatzera animatu nahi zaitugu. Geroz eta gehiago gara, jarrai dezagun txikitik eragiten.

Els escenaris que fa pocs anys semblaven impossibles es van convertir ahir a la nit en reals a conseqüència de les eleccions al Parlament català. Pèrdua de la majoria independentista: la suma de Junts, ERC i CUP passa de 74 a 59 diputats. Descens d'esquerres: la suma d'ERC, CUP i Comunen passa de 50 a 30 diputats. Gran augment de l'espanyolisme ultra: la suma del PP i Vox passa de 14 a 26 diputats. I finalment, per primera vegada s'incorpora a l'hemicicle -dos escons per a l'Aliança Catalana- un partit independentista amb postulats clarament xenòfobs.

El 12 de maig ha deixat un clar guanyador, Salvador Illa (PSC), amb 42 escons. Però la minuciosa aritmètica electoral i la gestió dels resultats que poden fer els partits polítics dibuixen un futur ple de dubtes. A curt termini no es preveu un acord, ja que en deu dies s'iniciarà la campanya electoral europea, i per al pròxim 30 de maig s'ha convocat el ple del Congrés espanyol que haurà de votar l'aprovació definitiva de la Llei d'Amnistia. Totes les aliances possibles tenen hàndicaps difícils de superar.

"La pèrdua de la majoria independentista; la caiguda de les esquerres; i el fort augment de l'espanyolisme ultra

Les paraules del president Pere Aragones, després d'afirmar els "molt mals resultats" dels republicans (guardant només 20 dels 33 diputats), fan pensar que Salvador no donarà suport a la presidència d'Illa i Carles Puigdemonte: "Des d'ERC acceptarem la voluntat dels ciutadans, treballarem per a seguir amb el nostre projecte polític i farem des de l'oposició". Des del municipi d'Argelers, a Catalunya Nord, Carles Puigdemont (Junts) va deixar clar que les seves 35 butaques no serviran per a pactar amb el PSC, va llançar la pilota a la teulada de l'ERC i no va descartar noves eleccions: "Som a temps de construir un govern fort amb obediència exclusivament catalana. Som a temps d'evitar la repetició electoral que seria una mala notícia per als ciutadans catalans". I no va perdre l'oportunitat de destacar una idea que es pot plasmar en els pròxims dies: la distància entre Junts i PSC no és major que la que separa al PP i al PSOE en el Congrés espanyol. Està plantejant Puigdemont exigir al PSOE que aprovi un govern de les Juntes en la Generalitat a canvi de garantir l'estabilitat de Pedro Sánchez a Madrid?

Pot governar l'espanyolisme

Però encara hi ha més opcions sobre la taula, que semblen absolutament absurdes però que no són aritmèticament impossibles. En Telemadrid, en un gràfic, apareixia un govern de la Generalitat presidit per Illa, però amb el suport parlamentari del PP (15) i Vox (11). La suma de parlamentaris dels tres partits és de 68 diputats, un per sobre de la majoria absoluta. Però en la lògica estatal, és possible? Si analitzem als titulars dels portals de la denominada façana, Salvador Illa ha guanyat, però ha quedat en mans de l'independentisme. D'acord amb aquesta lògica, la dreta i l'extrem dret no semblen voler facilitar l'accés al palau de la Generalitat.

Les esquerres han quedat en general molt afeblides (si se sumen 30 diputats, 20 republicans, 4 de la CUP i Comunen 6)

Les esquerres, a més, han quedat en general molt afeblides (si se sumen a 30 diputats totals, 20 republicans, 4 de la CUP i Comunen 6), i quant a la composició del govern, sempre dependran dels partits més dretans de l'eix social: amb claredat, l'antiga socialització [sentit sorgit de la fusió de Convergència i Unió i PSC]. Laia Estrada, cap de llista de la CUP, la va valorar com "Gràcies a les milers de persones que ens heu votat. No hem tingut bons resultats i el panorama que queda és preocupant, amb un parlament més dretà i espanyolista que mai. Per part nostra, continuarem lluitant pels drets socials i nacionals del nostre poble". Jéssica Albiach, des de Comuneta, va mantenir l'esperança i va veure possible un govern d'esquerres dirigit per Illa: "Davant l'auge de la dreta i la punta de la dreta, els progressistes d'aquest país esperen que ens asseguem immediatament i puguem posar-nos d'acord".

Intercanvi entre ulters

Des de Ripoll, la ultradretana Silvia Orriols (Aliança Catalana) va reconèixer que no tindrà poder en l'aritmètica generada en les eleccions, però va afirmar que “ara tenim l'altaveu que volíem i necessitàvem gràcies als 118.000 vots que hem obtingut”. El que sigui també alcalde de Ripoll, incomplint les normes internes del partit, tal com el va publicar Critico, duplicarà els seus càrrecs i tindrà acta de diputat. El mateix farà el cap de llista de Lleida. En el districte de Barcelona no van aconseguir superar el límit mínim per a aconseguir un seient: van obtenir la protecció marginal de Barcelones i Baix Llobregat, la qual cosa va compensar el bon resultat obtingut a Berguedà, Lluçanès, Bages i Osona. En el districte de Tarragona els resultats van ser modestos en totes les regions, però els fracassos en Tarragones, Baix Penedes i Terra Alta van impedir la consecució d'un diputat.

Ciutadans, partit que va aconseguir un milió de vots en 2017 i que va guanyar eleccions, es queda per darrere de PACMA amb 22.481 vots. En una roda de premsa surrealista, Carlos Carrizosa, Vox o el PP van anunciar que, juntament amb els pocs directius del partit que encara no han fitxat, es presentessin a les pròximes eleccions. No obstant això, l'actual direcció estatal del partit té a la seva mà el tancament de la paròdia i la finalització definitiva del partit després dels fracassos electorals a Galícia, Euskadi i Catalunya, però sobretot per la pèrdua de la protecció financera de l'IBEX-35.

Si en el Parlament català es bloquegen les negociacions i es reconvoquen les eleccions, és possible que la data sigui a mitjan octubre.


T'interessa pel canal: Katalunia
2024-07-17 | David Bou
Aprendre a acomiadar-se

Acomiadar-se d'alguna cosa o d'algú sol ser un acte relacionat amb l'abandó, el final i, en definitiva, el procés de dol. Segur que alguna vegada, o que escoltaries a algú, els diries la típica i tòpica frase de “no m'agraden les salutacions”. I no vull enganyar-vos, ni... [+]


El Suprem desoeix la Llei d'Amnistia i manté l'ordre d'arrest contra Puigdemont
El Tribunal Suprem ha rebutjat que s'apliqui la Llei d'Amnistia als condemnats per malversació de fons públics en la causa judicial del 1-O en relació al referèndum de 2017. A més de Puigdemont, la sentència del Suprem també afecta a Junqeras, Romeva, Bassa i Turull.

2024-06-12 | David Bou
Erbeste debekatua

Tren geltoki bateko nasa, bi lagun eta besarkada bat. Besarkada hori izoztuta geratuko da hurrengoan elkartu arte. Ni etxera itzuliko naiz, bera hor geratuko da. Han geratuko da aske izanda ere injustiziak harrapatu nahi gaituelako sentimendu mingarria ere. Jesús... [+]


Som Connexió qualifica la llei d'obligatorietat del control parenteral en els mòbils com una mesura “necessària però insuficient”
La nova llei del Govern espanyol regula l'obligatorietat que les companyies telefòniques incloguin el control parental de sèrie. La cooperativa ha qualificat la llei com un avanç, però subratllant que no servirà de res si els joves no reben una educació digital adequada.

2024-05-29 | Karmelo Landa
Assetjo

Els bascos i els catalans vivim en un estat de setge a Espanya, i a més no tenim una consciència clara d'això, crec. A Catalunya això ha estat molt evident en les últimes eleccions i en la situació posterior.

El que ha succeït és realment analitzable: La intervenció... [+]


ERC: Creuer fins a novembre
L'ERC ha perdut tretze parlamentaris en les eleccions del passat diumenge i la crisi interna està a la porta. La presidenta en funcions de la Generalitat, Pere Aragonés, ja ha presentat la seva dimissió i ha anunciat la seva retirada de la primera línia.

2024-05-16 | Patxi Azparren
Gairebé un milió d'independentistes a casa

Com molts altres amics, en els últims anys Catalunya segueix amb molta atenció. El que allí va ocórrer des que ens van avançar amb el referèndum de 2017 ens afecta. Per això també he estat desitjant conèixer els resultats electorals.

Pensant en una opció més... [+]


Materialisme histèric
En silenci

A Catalunya també hi ha hagut eleccions. El diari Público va titular “Emocions, pragmatisme i xenofòbia: claus de les eleccions catalanes”. L'esquerra també està en el pragmàtic i gestor, i les emocions es van esmentar en relació amb Junts. Però el discurs contra els... [+]


Aragó presenta la seva dimissió després dels mals resultats de l'ERC
Tot apunta al fet que Salvador Illa, del PSC, serà el pròxim president de la Generalitat en cas de ser algú. Si no, és possible repetir les eleccions. L'actual president Pere Aragonés i l'ERC han sofert un fort descens. L'abstenció ha estat del 41%.

Debats sobre macroprojectes silenciats en campanya electoral
Aquest diumenge se celebraran les eleccions a Catalunya el 12 de maig. Alguns temes han estat coberts per les seqüeles del Procésa i per la possible volta de Carles Puigdemonte. Però hi ha dos projectes gegants i significatius, tots dos estretament lligats al turisme: la... [+]

A Catalunya només dos de cada deu homes es mostren en les associacions de pares i mares de l'escola
Les dades de Catalunya reflecteixen una realitat que també és evident al nostre país: en les associacions de pares i mares, en les reunions i tasques escolars, en els tallers dirigits a pares i mares… són majoria les dones. “La funció d'educar als nens és assumida per... [+]

El periodista Jesús Rodríguez viatja a l'exili davant la persecució de l'Audiència Nacional
El passat 6 de novembre el jutge de l'Audiència Nacional d'Espanya, Manuel García-Castelló, va demandar a dotze persones per l'assumpte Tsunami Democratico. Aquest dijous es va conèixer la fugida de tres persones a l'estranger, entre elles el periodista de Jesús Rodríguez La... [+]

El Congrés aprova la proposta de la Llei d'Amnistia, que inclou les eleccions catalanes
Ara la llei va cap al Senat, on el PP el retardarà en la mesura que sigui possible –uns dos mesos– i després tornarà al Congrés espanyol per a la seva aprovació final.

avançament electoral a Catalunya
Junts diu que Puigdemont serà el seu candidat en les eleccions del 12 de maig
El president de la Generalitat, Pere Aragonès, ha avançat aquest dimecres les eleccions autonòmiques catalanes després del fracàs dels pressupostos de 2024 que anava a treure amb En Comú. Junts anuncia que el seu candidat serà Carles Puigdemont, qui diu que “això és... [+]

Un poble català recicla les aigües grises dels seus habitatges en els últims 20 anys
Tots els ajuntaments interessats a aprovar ordenances d'estalvi d'aigua, entre ells Barcelona, van a Sant Cugat del Vallès. Aquest municipi va aprovar la seva primera normativa d'estalvi d'aigua en 2002 i la va actualitzar en 2008 i 2018 perquè fos més restrictiva.

Eguneraketa berriak daude