Al març de 1987, en una de les reunions celebrades en l'edifici del sindicat CCOO, l'Assemblea de Joves d'Arrasate va decidir ocupar l'antic cinema Gurea. "Demanem a l'Ajuntament l'antic escorxador –situat al costat de l'actual seu de la Mancomunitat– perquè fos un gaztetxe i la seva resposta va ser la demolició", explica Alberto Encinas, membre d'AGA. Després d'adonar-se que no anaven a avançar per aquest camí, i "farts", finalment, després d'una manifestació, van ocupar Gurea, el 3 d'abril. A pesar que l'endemà els ertzaines van desallotjar l'edifici, AGA el va tornar a ocupar, i durant gairebé dos anys el van utilitzar com gaztetxe Gurea, fins a principis de 1989.

Diversos membres d'AAD, després de la decisió d'ocupar Gurea al març de 1987.

Alzines recorda que van ser anys "bonics". "A Euskal Herria hi havia moltíssims moviments i van sorgir nous moviments socials. Resumiria amb una metàfora: molts joves sortim de l'armari amb ganes de fer coses. La rebel·lia va ser una explosió", diu. Però, al mateix temps, l'heroïna havia colpejat amb força en aquella època i molts subjectaven el gaztetxe amb l'heroïna. "La societat no estava preparada per a donar solució a aquest problema, i menys encara el gaztetxe. L'aposta d'alguns va ser la més fàcil: denunciar i senyalitzar el gaztetxe. Però la nostra aposta va ser ser creatiu i rebel, perquè teníem moltes ganes de canviar moltes coses".

Alberto Encinas, en Radi Sorgina.

Això va ser així, ja que en aquell gaztetxe es feien tot tipus d'activitats. Per exemple, van crear Sorgina Irratia, una emissora que aglutinava a la majoria de les associacions del poble, que reflectia tot el moviment del carrer, i van crear el grup de teatre Bergants del Nord. "Els nostres treballs eren un compromís amb el moviment antimilitarista, l'Okupa, contra la passivitat i la sensibilització davant la SIDA, a més de participar en altres històries i en les quals col·laborem amb la iniciativa HIES, liderada per Jon Salaberri", ha afegit.

Va ser un concert de La Polla Rècords, però va ser el començament del final de Gurea, quan dues persones de l'esquerra abertzale van tallar la llum en la meitat de l'actuació. "A pesar que l'Ajuntament estava disposat a tornar a il·luminar el nostre, els lliurem les claus, estàvem cansats que la diana fos fàcil per a ells", ha destacat Alzines.

Discontinuïtat i creació d'AGAKO

Això va ser a principis de 1989, i després va haver-hi una pausa de dos anys, sense assemblees ni gaztetxe. Durant aquest temps els joves es reunien en el claustre de l'edifici contigu. Aquest edifici, que en l'actualitat és Kulturate, ja havia estat un hospital de tuberculosos, i per això se'l coneix com a antic hospital, segons ha explicat Iker Barandiaran. -També va ser una guarderia quan érem petits. Però en aquells moments, l'edifici estava tancat", ha afegit. Precisament, Barandiaran va ser un dels promotors de convertir l'antic hospital en gaztetxe. "En 1990 i en 1991 es va celebrar la quinzena artística, per a això es van derrocar també algunes parets. Nosaltres caminàvem per allí i a vegades entràvem, simplement a jugar al ping pong, a tocar la guitarra o a estar. Una vegada entrem més, allí comencem a reunir-nos i d'aquí va sortir la idea de crear el gaztetxe. Així, uns pocs que estaven actius en Gurea i altres que vam conèixer a Gurea creguem el gaztetxe".

La barra de l'antic hospital en la dècada de 1990.

Tenien "molt clar" que Gurea i AGA havien estat la llavor i no volien que es trenqués, però van decidir posar-li un altre nom. "El nou nom va sorgir d'una espècie de concurs: Confraria Organitzada de Joves Alternatius d'Arrasate (AGA)". D'aquesta manera, a l'abril de 1991, l'antic hospital va començar la seva marxa, gestionat per AGAKO. Allí també es van dur a terme diverses activitats: "Fonamentalment concerts, com els del seu ta gar, Soziedad Alkoholika o Etsaiak. I també de grups de diferents parts del món. D'altra banda, es va crear l'assemblea contra el TAV, es van dur a terme diverses campanyes amb l'Ajuntament en matèria de drogodependències, iniciatives sobre la sida, sexualitat, volta del 8 de març, tallers diversos, col·laboració amb AED i Txatxilipurdi, etc. També era època d'insubmissió i, en col·laboració amb el grup insubmís, organitzem durant anys el Dia de la Insubmissió".

Entrada a l'antic hospital.

No obstant això, l'Ajuntament els va advertir des del principi que aquest gaztetxe no seria per sempre. A més, com Gurea, l'Ajuntament tampoc veia amb bons ulls l'antic hospital, segons Barandiaran. -Crec que tenien l'objecció de tancar el segon gaztetxe. Durant molt de temps negociem amb l'Ajuntament sobre el jove i el futur de l'antic hospital i, finalment, AGAKO va realitzar el disseny previ de la Uarkapekoa".

Així les coses, l'antic hospital es va mantenir fins a l'any 2002, després de l'aprovació del projecte de Kulturate per part del Govern municipal. "Encara així, en Altamira es va deixar als joves un petit local on poder guardar material i reunir-se fins que tinguessin un nou gaztetxe", ha explicat l'alcalde. A pesar que el d'Altamira és un simple local, el moviment va seguir endavant, i mostra d'això és, per exemple, el naixement del fanzine Gazta Ja en aquella època.

El salt a Uarkape Gaztedi

Al juny de 2003 es va inaugurar l'actual gaztetxe, construït per l'Ajuntament. Les assemblees dels primers anys del nou gaztetxe eren "molt massives", segons Ane Gorosabel, membre d'AGAKO en aquest moment. "Davant la necessitat d'un relleu en l'Assemblea, es va fer una crida a la joventut del poble per a revitalitzar el gaztetxe. Record que en la meva primera assemblea estàvem uns 100 joves. No sé d'on van treure tantes cadires! Aquest va ser el meu primer contacte amb el jove, a principis de 2004", ha explicat. "A pesar que comencem a entrar una nova generació, també van quedar alguns membres de la generació anterior, i això va ser fonamental per a avançar en aquesta direcció", ha afegit. Al principi, el gaztetxe estava "molt buit", fred. "No obstant això, amb el temps, s'ha anat omplint, i no sols amb els murals, el rocòdrom o la barra. L'experiència ha anat a vestir el gaztetxe, i ho hem fet entre tots".

En el vintè aniversari d'AGAKO, en 2011, diversos membres de l'assemblea, fora del gaztetxe d'Uarkape.

L'entrada al gaztetxe d'Uarkape, en els seus inicis.

En l'aniversari, "recuperat de les forces de l'Estat"

Coincidint amb el mes d'abril de 2021, AGA celebra el seu trentè aniversari en plena plaga. "Ha condicionat absolutament l'aniversari. Gràcies a la pandèmia o a la pandèmia, hem fet un documental, un llibre i un videoclip. Si la situació fos la primera, faríem un menjar popular gegant i uns macro-concerts; no entraríem en un exercici de memòria com aquest i el resultat ha estat molt bonic", ha explicat Inesa Ugalde, d'AGAKO.

La manifestació, que va partir en 2011 de la plaça Seber Altube, s'emmarca en el 20 aniversari de la protesta.

Segons ha subratllat, el 25 aniversari va ser un punt d'inflexió, perquè a nivell d'Euskal Herria, els gaztetxes també van marxar "cap a un nou model de militància". "Avui dia, veig una assemblea renovada, amb molts joves. El treball realitzat en els últims anys està donant els seus fruits i, mirant al futur, estem amb ganes, amb forces renovades, per a afrontar els reptes de cada moment".