Després de més de tres dècades lluny de casa, el gasteiztarra Emilio Martínez de Marigorta, l'assetjat Félix Manzanos i Iñaki Rodríguez són deportats polítics al País Basc. Els dos primers han estat a Cap Verd durant 33 anys, després de ser deportats des d'Algèria en 1989, quan les converses entre ETA i el Govern espanyol van fracassar.
Per part seva, Rodríguez ha complert 37 anys fora d'Euskal Herria, després de ser detingut i confinat en 1985, primer va ser traslladat a Cap Verd i després a Cuba.
Etxerat informa que els tres han tornat a Euskal Herria aquest estiu. L'Associació de Familiars i Amics de Presos i Refugiats Polítics Bascos recorda que encara queden cinc deportats polítics que no poden tornar a casa i 24 exiliats.
Les primeres deportacions polítiques van començar a la fi de la dècada de 1980 i van portar com a càstig a 70 persones almenys a altres llocs remots del món. A més, 12 d'ells han mort sense tornar a casa.
Etxerat explica que els danys de la deportació també els sofreixen els veïns: "Per exemple, els familiars dels deportats que durant molts anys estan obligats a recórrer milers de quilòmetres per a mantenir el vincle afectiu".
Eugenio Barrutiabengoa Arbe arrasatearra 1978an errefuxiatu zen Ipar Euskal Herrian. Komando Autonomo Antikapitalistetako militantea 1981ean atxilotu zuten lehenbizikoz, eta asignazioa apurtu ostean Baionan bigarrengoz, 1984an. Venezuelara deportatu zuten orduan, María... [+]
1984. eta 1989. urteen artean Frantziak, Espainiarekin adostuta, 70 euskal herritar deportatu zituen Afrikako eta Hego eta Erdialdeko Amerikako hamar herrialdeetara. Euskal Herrian 60ko hamarkadan loratu zen pizkunde eta borroka zikloari estatuek emandako erantzun... [+]
Juanjo Aristizabal Kortajarena trintxerpearrak eta José Miguel Arrugaeta San Emeterio bilbotarrak ondo ezagutzen dute deportazioa. 1984an deportatu zituzten biak: Panamara eta ondoren Kubara Arrugaeta; Panamara eta ondoren Venezuelara Aristizabal. 2014an itzuli zen Euskal... [+]
Ione Idigoras ez duzu deportatuen zerrendan aurkituko, baina 30 urtez sufritu du lehen pertsonan. Bere bizipen gordina beste askoren arteko bat dela dio, bereziki emakume eta seme-alaba askorena, eta ahaztutako errealitate horien aitortza aldarrikatzen du, minez bezain irmo.
Euskal Iheslari Politikoen Kolektiboak (EIPK) legeria arrunta eta “errealitate printzipioa” eskatu du iragan asteburuan, Irunen egindako IV. Foro Sozialaren karietara. Kolektibo honen iritziz, iheslari eta deportatu andana etxera liteke “salbuespenezko... [+]