Euskal Herria Bizirik ha anomenat "fartsa" a la llei que acaba d'aprovar el Parlament Basc, al·legant: "Aquesta llei pretén crear les condicions en les quals teòricament es pugui dur a terme el procés de descarbonització, almenys en boca dels partits polítics. Però si es llegeix amb atenció, és evident el que amaga aquesta llei: donar una expansió el més massiva possible de la indústria de les energies renovables per a donar així un fort impuls al creixement econòmic".

La socialització de l'energia

Euskal Herria Bizirik respon als principals arguments exposats pels partits polítics per a aprovar aquesta llei de la següent manera: "Conscients del desacord social a l'hora de dur a terme aquesta expansió de les renovables, parlen contínuament de la socialització de l'energia mitjançant la propaganda de la seva energia "neta" i "barata". Aquest hipotètic 20% per als ciutadans, els impostos sobre les instal·lacions de renovables i el preu del megabatio són la base d'aquesta propaganda. Però hem de tenir clar que en tractar-se d'una llei de creixement econòmic, els grans empresaris seran els principals beneficiaris d'aquesta llei. L'impacte de l'expansió massiva de les renovables serà l'únic que arribarà als ciutadans".

Cas Navarra

La xarxa Euskal Herria Bizirik ha destacat que aquesta llei està en marxa ja en altres territoris europeus. Posa com a exemple el de Navarra: "És pràcticament la mateixa llei que acaba d'aprovar en la CAPV. Les dades que la Fundació Sustrai Fundazioa ha fet públics són clars en els últims anys

el consum i l'emissió d'energia han augmentat en Nafarroa Garaia, si bé l'expansió de les renovables que s'ha donat en ella ha estat molt important, no ha suposat una descarbonització del territori, l'expansió industrial de les anti-renovables ha provocat un augment de les emissions".

"Prevalen el creixement econòmic"

Per a Euskal Herria Bizirik "és clar quina és l'aposta dels polítics institucionals per impulsar el creixement econòmic. Han obviat qüestions tan importants com l'actual emergència climàtica, la pèrdua de biodiversitat, l'acidificació de les mars, la contaminació de les terres, etc., qüestionant l'equilibri natural que hem conegut fins ara. Les mancances d'Euskal Herria en el camí cap a la sobirania alimentària són cada vegada més evidents, però en lloc de tractar de solucionar aquests problemes, els principals partits polítics bascos han prioritzat la participació activa en el creixement econòmic que Europa necessita".

Han finalitzat la seva compareixença davant el Parlament reivindicant la defensa de la terra.