Com alimentar una ciutat? Aquesta és la pregunta que ha fet Egonarria aquesta setmana. Podeu veure-ho complet en:

Audrey Hoc diu: "En primer lloc, haurien de posar-se a les ciutats: com fer comestibles els nostres espais públics, com alguns parcs, retorns, tanques, etc., propietat del poble. Per què no produir arbres fruiters i hortalisses directament a la població? ". Comenta que aquestes tendències estan començant, sobretot en el moviment “ciutats en transició”: "Hi ha una reflexió sobre aquest tema".

Per què no desasfaltar les zones de la ciutat? Comencen les classes

El primer dels problemes amb els quals es pretén crear aliments dins de la ciutat és que gairebé totes les zones estan asfaltades. "Per què no desasfaltar les zones?" & '97; pregunta Hoc &' 97; I redescobrir i plantar la terra! ". Explica que al País Basc Nord s'ha començat a desasfaltar zones de joc en els centres escolars: "En els pròxims cinc anys hi ha una campanya i programació per a desasfaltar, plantar arbres i per què no, fer-la comestible. Tinc alguns companys que estan treballant en això i ja tenen vint col·legis que estan només en Iparralde".

La presentadora Eli Pagola pregunta si als parcs de les ciutats es poden conrear hortalisses i fruiteres a més de flors ornamentals. La resposta d'Hoc ha estat immediata: "Clar! I a això hem d'anar! Tots aquests arbres embellidors podrien substituir-se per arbres que donen fruits com a nogueres, avellaners, castanyers, pereres, pomeres, jincos... i pensi's quants aliments es produirien a les ciutats per a després compartir-los entre la població, o organitzar-los en auzolan, desenvolupar la solidaritat entre la gent... L'arbre és una excusa per a inventar mil coses".

Plantació de tanques comestibles en Biriatun

La casa del poble de Biriatou té establert en el seu programa polític que treballarà la sobirania alimentària per als seus habitants. Audrey Hoc i Aimar Rodriguez treballen en aquesta labor i el primer pas ha estat donar un taller de vacunes d'arbres fruiters a la ciutadania: "Van tornar a casa amb els seus arbres empeltats com per a plantar". Per primera vegada s'ha realitzat la festa de l'arbre, punt de trobada de petits vivers.

Per a treballar la sobirania alimentària de Biriatou, s'ha realitzat un diagnòstic dels espais públics i s'ha consensuat amb la casa del poble el projecte: en l'entrada del poble hi ha avui tanques o tanques de plantes elaeagnus (l'eleagnusa és un arbust utilitzat en el reixat tradicional) al llarg de 400 metres. El projecte consisteix en la transformació d'aquests, de tal forma que els 400 metres de clos siguin comestibles. Com es fa? Hoc explica que volen formar una seqüència de cinc tipus diferents de barreres: “barrera tropical”, “barrera clàssica”, “barrera atípica”, “barrera cítrica” i “barrera de petits fruits”. En la barrera clàssica es plantaran pomeres, pereres, avellaners i flors comestibles sota, etc... En la barrera tropical es plantaran els plàtans de l'Himàlaia, que resisteixen bé el fred i proporcionen plàtans comestibles. També inclouran asimina (mango europeu), fruit passional, alvocat... Introduiran en la barrera atípica aquells que són desconeguts per a molts: el raig japonès, el cacau... Plantaran taronges, mandarines, llimones en la barrera dels cítrics... I fiquen en la barrera dels fruits petits nabius, mores i similars.

Es consensuarà entre la ciutadania la recollida dels fruits per a la seva distribució entre la ciutadania o la seva derivació al menjador. Audrey Hoc ofereix exemples de com les ciutats poden alimentar-se fora de la lògica de mercat tradicional.