El debat principal ha estat què suposa pensar en la ciutat en la cura a l'hora de pensar i fer. Encara que sembli estrany, és una visió molt innovadora mirar l'urbanisme des d'aquest lloc. Cura perquè es produeix en un entorn domèstic i privat, i en parlar de la ciutat parlem de cura col·lectiva, de l'espai físic i de les persones que es donen en ell. Per a això, hem de reflexionar sobre els espais físics i els vincles entre les persones.
Un prestigiós arquitecte arriba des de Londres a un petit poble gallec. Es tracta de David Chipperfield, un edifici amb oficines a Berlín, Milà i Xangai, i que compta amb un ampli equip d'edificis. Una arquitectura elegant, refinada, feta per un Sir. La història comença en... [+]
En les últimes setmanes no ha estat possible per als quals treballem en arquitectura que el fenomen climàtic de València no s'hagi traduït en el nostre discurs de treball. Perquè hem de pensar i dissenyar el recorregut de l'aigua en cobertes, clavegueres, places i parcs... [+]
Per a tenir un cotxe (privat) al Japó és obligatori disposar d'un aparcament (privat). La mesura ens sembla polèmica, ja que la normativa (els sistemes de valors aquí) permet l'ocupació d'espais on el dipòsit del cotxe és públic. És a dir, el problema es concep com a... [+]