És un carnívor de grandària mitjana, de la grandària d'un gat casolà. El seu cos és allargat i el seu pelatge marró gris, amb magnífics pintanos negres. Té potes curtes en comparació amb el gat, cap més petit i punta apuntada. Les oïdes són bastant grans i presenten en la part anterior dels ulls, sobre l'extrem, taques negres significatives. Cua molt llarga i gruixuda amb 8-10 anells negres i punta pelada.

És nocturna i solitària, molt silenciosa, amb capacitats semblants a les del gat: olfacte, vista i oïda no creients. Amb les arpes semi-retràctils recorre amb facilitat els arbres amb salts impressionants, utilitzant la cua per a mantenir l'equilibri. No és un pic molt fi i s'agarrarà a tot durant la caça, sobretot ratolins i altres rosegadors, però també als ocells. Els amfibis, rèptils i insectes formen part de la seva dieta i a la tardor no renunciarà als fruits del bosc. A això cal afegir el robat dels caserius, sobretot dels galliners.

És una espècie generalista i molt versàtil capaç de viure en hàbitats molt diferents. Zones de bosc i matoll, marges de rierols, penyes... tots ells són la llar de l'eixam, sempre que es trobi un dipòsit suficient. També s'acosta amb freqüència des del bosc a l'entorn del caseriu amb l'esperança d'obtenir petits tentempiés. El fred no li agrada res i no ho trobarem a les muntanyes més altes. Especialment afectuós és el bosc de ribera del riu i del riu, pel càlid microclima que es forma en ell i per la quantitat de menjar que troba.

No és casualitat que sigui un aficionat a la calor. Tampoc ser l'única espècie de la família dels Biberridos que habita a Europa. I tampoc haver trobat fòssils de l'animal en el nostre entorn. Les recerques genètiques indiquen que l'home el va introduir a Europa, portat des del nord d'Àfrica. Els àrabs afirmen que és una aportació quan van envair la península ibèrica en el segle VIII. Diuen que es domesticaven perquè eren enormes atrapant ratolins i rates. Hi ha una altra hipòtesi que diu que és portada uns segles abans pels romans, que també domesticaven. Hi ha qui diu que va ser portat abans pels fenicis. Encara que hi hagi diverses hipòtesis, la qual cosa és clar és que la gineta és “nouvingut”.

Actualment s'estén per Àfrica, la península Aràbiga i Europa. Es troba a Euskal Herria i en tota la península Ibèrica, i ja ha conquistat el sud-oest de França. La temperatura sembla ser el principal factor limitant de l'expansió per Europa. En el camí ascendent, fins a on arribarà la katajineta? Contribuirà el canvi climàtic a aquesta conquesta cap al nord? El temps ho dirà.

Ho portem per a agafar ratolins i rates i acabem robant gallines... no ha fet un mal negoci! Per això, per a alguns és només un assassí. Però malgrat ser un assassí, no es pot negar que sigui un bon animal!