L'historiador i periodista argentí Osvaldo Bayer escriu una meravellosa novel·la titulada Rainer i Minou, transoceànica i poc coneguda en aquesta part de l'oceà. Bastant clarificador sobre el tracte i el comportament dels jueus a conseqüència de la Segona Guerra Mundial i després, que recull els paràgrafs i frases soltes que l'il·lustren.
Viatjant des de l'Argentina a Alemanya en els anys setanta, el protagonista jueu Minou “va aprendre a ser jueu a Alemanya. (...) Aquí va començar a aprendre a ser jueu. Per a ell tots els alemanys eren enemics, tots ells assassins del seu Poble. I des del principi l'alemany va fer sentir als assassins. Fer-li sentir culpable”.
Compte un amic jueu de Minou: "Si vaig al cinema i les entrades estan esgotades, crit al venedor: 'Miri, clar, a mi no em vol vendre entrades perquè soc jueu, no?'. De seguida em diu el venedor i algú em ve i em deixa entrar i em col·loca en el millor seient. Perquè cal fer pagar als alemanys pel que van fer".
L'intel·lectual anarquista Osvaldo Bayer ens ofereix bons exemples del llavors context i ambient d'Alemanya, anècdotes de gran claredat perquè nosaltres també comprenguem millor el complex de culpa de l'Alemanya actual, el comportament d'Israel i de la presidenta de la Comissió Europea, Ursula Von der Leyen, conseqüència del complex que encara no han superat.
Un historiador jueu va crear el concepte de “normalitat de l'oblit” per a acusar els alemanys de la postguerra d'impedir la matança jueva i, no obstant això, de voler tornar a la normalitat
També s'explica com un historiador jueu va crear el concepte de “normalitat de l'oblit” per a acusar els alemanys de la postguerra d'impedir la matança jueva i, no obstant això, tornar a la normalitat, convertint als jueus en víctimes de primera categoria, ja que els gitanos, homosexuals, esquerres, etc., exterminats en aquesta escalonament no són considerats víctimes de primera categoria, ni tan sols vint milions de treballs gerviéticos.
Fins a on ens han ficat el cas jueu com a exemple de matança, que també en el propi Diccionari Elhuyar apareix en l'exemple de la matança “responsable dels terribles matances jueves”. Molt il·lustratiu, ja que un altre exemple més pròxim podia ser el de l'elea funerària: “Els assassinats de les dones considerades bruixotes van ser ordenats pels tribunals de Sant Ofici”, o bé “la matança de Béziers contra els herex, on tots, nens, agudes, massacrats, no van sortir cap, cap viu”, o, amb el pas del temps, els tres amics de la República de més enllà. Al meu entendre, són exemples molt més pròxims.
En què consisteixen els comptes, existeix el risc de considerar com a normal la matança d'Israel a Gaza, ja que en la mesura en què s'ha convertit en una massacre quotidiana és considerada com a normal pels sionistes i els seus agents sota l'excusa de l'autodefensa, i intenten imposar la “normalitat de la matança”.
El que no és normal és la impunitat dels sionistes i la tebiesa de la Comissió Europea, més ben entesa en conèixer aquest trauma dels alemanys insuperados que ve de fa temps.
Josu Jiménez Maia, escriptor
Bidali zure iritzi artikuluak iritzia@argia.eus helbide elektronikora
ARGIAk ez du zertan bat etorri artikuluen edukiarekin. Idatzien gehienezko luzera 4.500 karakterekoa da (espazioak barne). Idazkera aldetik gutxieneko zuzentasun bat beharrezkoa da: batetik, ARGIAk ezin du hartu zuzenketa sakona egiteko lanik; bestetik, egitekotan edukia nahi gabe aldatzeko arriskua dago. ARGIAk azaleko zuzenketak edo moldaketak egingo dizkie artikuluei, behar izanez gero.
La veritat és que no sé per què estic escrivint això. En l'ambient conflictiu d'avui dia no es prenen bé aquest tipus d'opinions. És possible que ARGIA no publiqui això, ja que no coincideix amb les opinions que han publicat fins ara (però si finalment han decidit... [+]
El 15 de gener el lobby tecno-empresarial Zeditzak va presentar el seu 6è informe, Euskadi i la Unió Europea, un destí compartit de prosperitat i competitivitat. El neoliberal Think tank , format per experts emergents del món de les finances, va presentar una recepta màgica... [+]
Els euskaltzales movem els nostres peus després del testimoni de la Korrika, per a reivindicar que volem continuar vivint com a poble basc, en favor de la nostra llengua.
Els primers passos els dona la persona migrant que surt del seu país d'origen a Àfrica, Amèrica del Sud... [+]
I un any més, els sindicats ens han organitzat vagues prefabricades. I nosaltres, individualment, decidirem si ens sumem o no a la vaga, sense necessitat de cap assemblea en el centre.
Pel que sembla, el model de vaga que em van ensenyar a mi ja no està de moda. En el meu... [+]
Avui, 21 de gener, és un dia per a recordar i reflexionar sobre una interessant efemèride de la nostra història recent. Es compleixen 50 anys del tancament de 47 treballadors de Potasses de Navarra. Aquest tancament, que va durar quinze dies, va provocar una vaga general a... [+]
Fa un parell de setmanes es van publicar diverses dades de Noruega. En aquest país d'Europa del Nord han predominat els cotxes elèctrics, sent la marca Tesla la la més venuda, amb un 90% d'energia reciclable que es consumeix allí. Per contra, les empreses públiques noruegues... [+]
Aquestes van ser les meves últimes paraules quan et vam anar, agafats de la mà en el teu profund somni respiratori. El teu cor es va quedar per sempre sense un dolor especial, senzill, digne. Com vostè vulgui i exigeixi. Com vulguem i respectem.
Ja un mes abans de l'arribada... [+]
Avui dia, les veus de les dones i dels nens i nenes romanen en el si d'una cultura que deslegitima les seves veus, silenciant les seves experiències, dins d'un sistema tendent a minimitzar o ignorar els seus drets i necessitats bàsiques. Un exemple mediàtic d'aquest problema és... [+]
El dimarts es va donar a conèixer la sentència contra cinc joves de Lapurdi, condemnats per pertinença a Segi. Quinze mesos de presó per reversió a dos joves, amb una multa de 500 euros cadascun; 140 hores de treball forçat i 500 euros de multa a altres dos joves; i,... [+]
L'altre dia, mentre repassava la famosa sèrie de televisió The Wire, va arribar una escena que em va recordar la desesperació. Allí, la direcció del diari The Baltimore Sun va reunir els treballadors i els va avisar dels canvis que s'aveïnen, és a dir, dels acomiadaments i... [+]
La cultura consumista que vivim, mana a tot usuari a un gaudi desmesurat. Com diu Slavoj Zize, Gaudeix del teu fetitxe, s'ha convertit en el rude mandat de la hiper-modernitat. El gaudi actual es duu a terme a través dels dispositius tecnològics existents per a ocupar el lloc... [+]
Un fantasma travessa les cuines: Els fantasmes de Carlos.
Karlos no s'ha presentat al Màster Xef Celebrity. Després d'analitzar el seu patrimoni culinari, té molt clar que no superarà la selecció dels seus contrincants. De fet, l'Acadèmia de la Gastronomia i els mitjans de... [+]
La consecució de la Selecció d'Euskadi ha estat, sens dubte, un assoliment històric. Però si es queda en això, per a molts bascos –jo també, perquè soc navarrès– serà el dia més fosc i trist. Després de gaudir de l'alegria i la calor dels primers dies, tornem a la... [+]
Els professors d'audició i llenguatge (PDI) i logopedes són professors especialistes que treballen tant a l'escola pública com en la concertada. Entre les seves funcions està l'atenció directa a l'alumnat amb dificultats de llenguatge i comunicació, però també l'establiment... [+]