Bonics mandales amb la sang de la menstruació, còmics plens d'humor i reivindicacions, fotografies de dones amb taques de menopausa, una novel·la sobre una dona menopausa... Els creadors feministes han treballat el tema de la menstruació de mil maneres; en l'exposició ‘Hilekoa gorria ote’ han convidat a conèixer aquests treballs i a reflexionar sobre els tabús que s'han construït a la volta de la menstruació.

La coordinadora de l'exposició és Ainhoa Aldazabal Gallastegi. El filòleg eibarrés és membre del programa Skolastika, dedicat a la dona, la cultura i la literatura, i porta cinc anys recopilant treballs de creació sobre la menstruació i impartint cursos sobre la literatura i la menstruació. L'exposició serà a la casa de cultura de la localitat biscaïna fins al 29 de març.

Nosaltres amb els cossos que són nostres

Com vivim la regla? Com ens ha fet viure la societat? “Hem pensat que els nostres cossos són lletjos, que només els necessitem per a donar a llum, que són incomprensibles. Bruts”. Tant si són mortals com si no, moltes persones tenen interioritzada aquesta lectura del patriarcat. Des del feminisme s'ha treballat en contra d'aquests mites i falses creences, i artistes i escriptors han fet moltes aportacions per a trencar tabús; tal com ha assenyalat Aldazabal en l'exposició “els cossos estigmatitzats necessitem eines pròpies per a parlar dels cossos que són nostres”.

En un panell de l'exposició han resumit el missatge que ens ha donat el patriarcat sobre la menstruació: “La regla és de 28 dies. Dura 4 dies. És molt normal que hi hagi dolors en els dies previs al mes. Compte amb els homes. Després del primer mes pot quedar-se embarassada. Per tant, després del primer mes ja ets dona”. La menopausa i les malalties, per exemple, han estat tabú en els tabús.

Segons ha explicat Ainhoa Aldazabal, Erika Irusta va assistir a un curs del pedagog de la menstruació, amb l'objectiu d'aprofundir en el tema. En l'exposició s'han deixat de costat els missatges del patriarcat i s'ha reivindicat l'atenció a les pròpies vivències, en línia amb el que Irusta divulga. En una zona de la sala es proposa observar els cicles de la menstruació, ja que els cossos de les dones poden aportar molta informació: “Alguns serem cíclics, i a més del vessament de sang, representarem en els diagrames el ball hormonal que és el nostre cos. Uns altres no”. A més, en un ordinador de l'exposició es pot llegir com diverses dones d'Elorrio recorden el seu primer mes. Aldazabal explica que inicia els seus tallers amb aquesta pregunta: “No he trobat a ningú que no es recordi de la primera vegada; tots ens han marcat d'alguna manera i, tanmateix, rares vegades ens pregunten sobre això”; senyal que és un tabú.

Mur d'escàndols

Per a posar de manifest que la menstruació és un tema que cal ocultar en la societat, l'exposició mostra algunes situacions que són tabús per mitjà de fotografies: un nedador amb un mes, un taverner -una dona que treballa en públic- amb una taca de sang en els pantalons, una masturbació amb un mes, una copa per a recollir sang en els banys de fora de casa... Aldazabal ha advertit que la mera visualització del tabú ens escandalitza, per això han anomenat a aquest espai expositiu “Muro de l'escàndol”.

Al fil d'aquestes imatges escandaloses de la societat, el membre de Skolastika ha recordat les paraules d'Erika Irusta: “En aquesta cultura el que fa mal és la menstruació, i no la menstruació mateixa”. També en l'entrevista d'Irusta a la Llum va dir: “(...) t'adones que el problema o el que està mal no són les teves hormones o el teu cos, sinó aquesta mirada misògina heretada. Per això és difícil tenir un mes en aquesta societat”.

Vores menstruals encara

Després d'una reflexió sobre els tabús, la mostra reuneix obres d'artistes i escriptors feministes, que han participat en l'exposició. Han rebut obres de tota mena: l'humor per a trencar tabús a través dels còmics (Lola Vendetta, Regina Dibina); performances cridaneres com l'obra de l'artista Casey Jenkins que va esbufegar durant 28 dies amb la llana de blat de moro; i pintures amb sang de la menstruació, com la “Minvant” realitzada per Zanele Mandmuholi a Sud-àfrica. Zanele Muholi és una artista lesbiana i activista que lluita per descobrir mons ocults i castigats a Sud-àfrica.

En les seves obres literàries, han recollit nombrosos passatges significatius i punts de vista de dones sense menopausa com Miren Agur Meabe, d'Ull Cristal·lí, i La intensa calor de la lluna, de Gioconda Belli; Sense fam, de Delphine De vigan, on una dona amb anorèxia relata la seva desaparició. En aquests textos es toquen diverses vores de la menstruació. Tal com ha explicat Aldazabal, depenent del context, el fet de baixar o no la menstruació pot donar alegria, tristesa, vergonya... No és el mateix per a qualsevol que vulgui quedar-se embarassada, que estigui malalta, que una jove que hagi estat violada.

En l'exposició també s'han habilitat espais per a llegir i veure vídeos: asseure's i gaudir de la tranquil·litat de veure novel·les, assajos, còmics, revistes, documentals, blogs de vídeo i reportatges. També s'ha elaborat un catàleg amb un gran contingut de materials, ja que hi ha creacions de diferents perspectives. I és que, com han subratllat, “ens han fet creure que només hi ha una manera de viure la regla. Però l'experiència del menstrual és variada, no absoluta, canviant i no eterna”. Ainhoa Aldazabal i amics de Skolastika tenen la intenció de traslladar l'exposició de poble en poble; volen continuar recollint material i traient tabús.