Un any després de la seva arribada al poder, la dreta i l'extrem dret de la Comunitat Valenciana han mostrat la seva fortalesa i rebuig al llegat "Botànic" amb mesures anti-lingüístiques. L'última ha estat la llei que regula la "llibertat educativa", presentada dijous passat 21 de març. Encara que el conseller d'Educació, José Antonio Rovira (PP), va suggerir tornar al sistema de models diferenciats en castellà i català, la proposició de llei aposta per un model lingüístic caracteritzat per la discriminació de la llengua pròpia. Els sindicats de docents, les organitzacions de suport lingüístic i les associacions de pares i mares han denunciat que suposarà "substituir" a la comunitat valenciana i han anunciat mobilitzacions per a considerar-la "una de les pitjors agressions" a la llengua i a l'educació.

La norma substituirà a l'actual llei de plurilingüisme, que estableix que el temps mínim per als continguts curriculars de cada llengua oficial serà del 25% i per a l'anglès del 15%. A partir d'aquí, en l'actualitat, els centres tenen plena llibertat per a ampliar el valencià o espanyol fins al 60% i l'anglès fins al 25%. Així utilitzen la difusió de la llengua minoritzada.

Per contra, a partir del curs 2025-2026, si es compleix la previsió, els pares o representants legals dels alumnes tindran dret a triar la llengua de comunicació en l'ensenyament dels seus fills, és a dir, no vindrà determinada legalment. Ells decidiran, d'una banda, establir a València percentatges d'ensenyament del castellà i anglès entre les zones valencianes parlants i castellanoparlants i en cada etapa escolar, i, per un altre, que si no s'aconsegueix el percentatge mínim de famílies que opten per una de les dues llengües oficials, no s'obriran files de català.

Més informació

A les regions dominades pel català, segons les preferències dels pares, existiran unitats amb llengua catalana bàsica i altres amb llengua castellana bàsica. En Educació Infantil i en els dos primers cursos d'Educació Primària, la llengua bàsica triada per les famílies serà el 65% del temps lectiu, la resta el 25% i l'estranger el 10%.

A partir del tercer curs d'Educació Primària i en Secundària i Batxillerat, el percentatge d'hores lectives en les dues llengües cooficials no podrà superar el 20% de diferència, mentre que la llengua estrangera estarà compresa entre el 15% i el 25% de les hores lectives.

Per tant, en el millor estat de normalització lingüística, els alumnes d'Educació Infantil impartiran el 65% de les classes en català i a partir del tercer curs d'Educació Primària el 52% com a màxim.

Argumentació dreta i extrem dret

"Per a tenir continuïtat en la llengua bàsica", com s'argumenta en el text, durant el procés d'admissió d'alumnes en Educació Infantil se seleccionarà la llengua a les zones valencianes parlants.

La norma canvia a les regions erdales. El PP i el Vox han imposat uns percentatges determinats, segons La Direct, en detriment del valencià, encara que en el paper es contempla la llibertat d'elecció.

Independentment del que triïn les famílies, els alumnes d'Educació Infantil només aprendran en valencià el 10% de les hores lectives, el 10% en anglès i el 80% en castellà. En Educació Primària, Secundària i Batxillerat s'estableix el castellà com a llengua vehicular i es concedeix a la llengua estrangera entre el 15% i el 25% del temps lectiu. No obstant això, el català s'integra en una sola assignatura, l'avaluació de la qual podrà no exigir-se tant en el centre com en la prova d'accés a la universitat.

El Govern preveu que en les zones en les quals predomina el castellà la demanda valenciana es doni un cas concret en el qual "adoptarà les mesures necessàries per a atendre la demanda".

També s'han organitzat mobilitzacions

A aquesta llei d'imposició " del castellà" en l'ensenyament cal afegir altres polítiques contràries a l'ensenyament públic i de qualitat, com la inadmissió de la tramitació de la Iniciativa Legislativa Popular presentada per STEPV per la disminució de ràtios, la reducció del Pla d'Edificació pel que fa a la reforma i construcció de nous centres públics o la implantació d'un únic districte. Per això, Nos! la plataforma avança que pròximament s'anunciaran les mobilitzacions.

STEPV ha anunciat que a partir del 9 d'abril convocarà assemblees amb tot el professorat i no exclou la convocatòria de vaga en l'educació pública no universitària per a "donar la volta a les polítiques educatives reaccionàries".

A més de les mobilitzacions, es preveu la possibilitat de travessar la nova norma. Alfons Esteve, llicenciat en Dret, explica que quan una part té 50 diputats o 50 senadors, pot interposar recursos d'inconstitucionalitat davant el Tribunal Constitucional per a intentar vetar una llei.