Vaig trucar a la porta i no va haver-hi resposta. Convidar a asseure's en la taula i no respondre. Els professors hem enviat centenars d'emails al Departament d'Educació. No van contestar. Ni a nosaltres ni als sindicats. Això és el que fa el Departament d'Educació quan li convé. Sí, quan li convingui, ja que no tenen cap problema a cridar als professors que estem en excedència o suspensió, perquè ens diguin que no podem tallar aquests permisos quan vulguem. Ara, quan volia ampliar l'excedència fins a setembre, per a poder fer l'adaptació dels seus fills. Crida ara, quan volies estar en suspensió fins a desembre i començar a treballar l'1 de gener per a fer els sis mesos mínims que es demanen en el període de pràctiques de les oposicions. La crida ara, per a estar amb el teu pare dependent en el puzle que tenies fet amb els teus germans i germanes quan volies gaudir de la reducció de jornada de setembre i octubre fins al mes de novembre.

A més, t'han anomenat el 20 d'agost, dient-te que has de contestar amb rapidesa. -Quan ha d'interrompre el seu consentiment? El 31 d'agost o el 31 de gener? Si a l'agost no tens molt temps, si no ara hem de saber-ho per a demà. Quan el croquis complicat de la conciliació familiar per al nou curs tenia forma, el pla t'ha posat potes enlaire la crida. Una crida en la qual li comuniquen que la seva parella no podrà quedar-se sense treball el 10 de setembre i que no podrà interrompre l'excedència fins al 31 de gener. Una crida en la qual t'adverteix que una necessitat econòmica naixerà a l'octubre i no tindràs la possibilitat de suspendre la reducció de jornada fins a les dues dates assenyalades. Sabran aquests que no cobrem en excedència?

Sabran que tampoc cobrem la part reduïda de la llicència de reducció de jornada? Semblen preguntes estúpides, però quan es posen mesures com aquestes, a vegades les posem en dubte, perquè en cas contrari no s'entén bé.

Ara només dos dies de suspensió de permisos, el 31 d'agost i el 31 de gener. Quan abans tenies 365 dies, ara només dos, 363 menys. I per què aquests 2 dies concrets? A saber, no ens preguntis per què, perquè no ens han donat cap explicació clara. Hem cridat la porta a demanar explicacions, parlem, no han obert, no volen obrir.

I així escoltarem en breu a la nostra consellera d'Educació i a la resta de la plantilla, tant en la televisió com en els periòdics, orgullosos d'explicar el nou protocol per a aquest curs, garantint una educació de qualitat de l'alumnat, dient que hi haurà reforços en el professorat, subratllant que l'educació és un dels aspectes més cures de la societat… bla bla eta bla. Amb una bona careta posada però per darrere, a poc a poc, per aquí i per allà, retallant un darrere l'altre. Estan agafant les tisores i donant la forma que volen, però nosaltres som una cantonada dura, una d'aquestes cantonades que no es tallen amb tisores normals. A més, les tisores se'ls estan començant a esmussar i per a continuar amb elles es necessiten unes tisores més grans que es descobriran.

El curs ha començat per als professors, aviat els nostres benvolguts alumnes són a les aules, també els nostres fills i filles, i encara que no han respost a la invitació de trucar a la porta i asseure's, continuarem lluitant. A més de la porta de l'educació ja hem començat a tocar unes altres, perquè no ens callarem, perquè ens escoltaran, perquè la conciliació de la nostra família val la pena, perquè els nostres fills i filles, els pares i mares, les persones més pròximes a la dependència... ho necessitem.