Des de la creació del Servei de Basc del Departament d'Educació, ha promogut i impulsat diversos programes i iniciatives per a millorar el nivell de basc del professorat, el coneixement del basc infantil i el coneixement del basc
"A més del capital humà, existeix una gran professionalitat i insustituibilidad en l'actualitat entorn dels programes IRALE i EGB, que hauria d'aprofitar-se i enfortir-se per a afrontar nous reptes"
per a incrementar i consolidar el seu ús, per a garantir la qualitat lingüística dels materials didàctics, per a canalitzar projectes de normalització lingüística en els centres educatius, per a acreditar el nivell de basc del professorat... No obstant això, dos d'aquests programes han estat qüestionats en els últims dies pel Departament d'Educació:
El programa IRALE neix per a assegurar la formació lingüística bàsica dels professors. Posteriorment, a més d'impartir formació per a enriquir aquesta formació lingüística, va començar a impartir formació didàctica per a l'ensenyament de la llengua i cultura per a abordar la dimensió basca del currículum. Centenars de professors i professores han pogut millorar la seva activitat professional gràcies a la formació rebuda en IRALE; i un altre punt, a l'espera d'aquesta imprescindible formació complementària.
En els Centres de Fiançament Idiomàtic (EGB) participen cada any al voltant de 3.000 nens i nenes. L'objectiu principal és oferir als nens i nenes que viuen en el medi rural basc la possibilitat de conèixer un entorn euskaldun ric i, fins i tot, viure en basc, perquè tinguin l'oportunitat de viure una experiència memorable; d'aquesta manera, poder donar un impuls eficaç al procés d'aprenentatge del basc i a la seva relació afectiva amb la llengua. El grup d'internats, format per 20 professors monitors, porta més de tres dècades aprofundint, experimentant, investigant i ampliant el coneixement. El grup professional més nombrós que ha existit en la història té com a tema l'oci i el basc; experts en pedagogia i psicologia, dinàmiques de grup, cooperació, món de les emocions; que està en constant renovació i assaig i que ha aportat valuosament a la comunitat educativa, que ho està fent i que pot fer de manera específica en aquesta situació.
A més del capital humà, existeix una gran i insubstituïble professionalitat en l'actualitat entorn dels programes IRALE i EGB, que hauria d'aprofitar-se i enfortir-se per a afrontar nous reptes.
De fet, des que la COVID-19 es va convertir en una pandèmia, l'alumnat de la Comunitat Autònoma Basca ha hagut d'aprendre de casa, i la majoria no tornarà a les aules fins a setembre.
Existeixen dos factors que incideixen directament en el nivell de competència lingüística de l'alumnat i, en conseqüència, en la resta de les matèries del currículum: la llengua familiar i l'entorn sociolingüístic.
No obstant això, per a molts alumnes, l'escola és l'única opció d'estar en contacte amb el basc, amb la seva llengua d'aprenentatge, ja que la seva llengua familiar és diferent del basc i viuen en entorns sociolingüístics castellanoparlants. Per tant, entorn de sis mesos a penes tindran contacte amb el basc, amb l'impacte que això tindrà en la seva capacitat de basca i, en conseqüència, en la resta de matèries del currículum, posant en perill l'exclusió d'alguns alumnes en el sistema educatiu.
"Et demanem que no tanquin els Centres de Fiançament Idiomàtic i mantinguem la plantilla d'IRALE, ja que el pròxim curs treballarem perquè el Sistema Educatiu segueixi euskaldunizando als nens i garantint la seva igualtat d'oportunitats"
La COVID-19 ha posat potes enlaire la nostra forma de vida, la de tota la societat, i sabem que això ens exigeix redefinir els objectius i prioritats del nostre treball i adaptar les nostres formes de treball. En conseqüència, hem reorganitzat i lloc en la mateixa direcció tots els programes del Servei de Basc: fer costat als centres que es troben en una situació més vulnerable quant al coneixement i ús del basc, perquè cada programa, en els seus respectius àmbits, no sofreixin menyscapte en el coneixement del basc. Tanmateix, això no és possible amb la reducció de recursos.
En el programa ULIBARRI per a la normalització lingüística s'han donat criteris per a la introducció de mesures especials per a reforçar el basc en els projectes. Durant el temps que ha durat Etxealdia, els assessors de normalització lingüística dels berritzegunes han prioritzat la capacitat de comunicació i l'ús de l'alumnat. Han creat materials específics i adaptat molts més. De cara al nou curs, la normalització lingüística tindrà una importància fonamental perquè es potenciï la capacitat comunicativa en basca dels alumnes.
En el programa IRALE, veient que el pròxim curs no es podran impartir els cursos ordinaris, hem presentat una proposta en col·laboració amb els centres en els quals el professorat d'IRALE es troba en pitjor situació, sobre la metodologia per a treballar l'oralitat i la comprensió lectora per a la formació i l'assessorament al professorat.
En el cas dels Centres de Fiançament Idiomàtic, hem presentat una sèrie de propostes en les quals hem mostrat la nostra disposició a acudir als centres educatius i a realitzar l'estada en l'internat en el propi centre, treballant el basc durant tota la setmana.
Per part del Departament d'Educació, només s'han rebut negatives, l'una després de l'altra. En conseqüència, el Departament ha decidit tancar els Centres de Fiançament Idiomàtic i acomiadar a un terç dels treballadors d'IRALE.
Així no aconseguirem un Sistema Educatiu centrat en el basc.
Per tant, et demanem que no tanquin els Centres de Fiançament Idiomàtic i que mantinguem la plantilla d'IRALE, ja que el pròxim curs haurem d'omplir els pantalons perquè el Sistema Educatiu segueixi euskaldunizando als nens i nenes i garantint la seva igualtat d'oportunitats.
*Personal del Servei de Basc del Departament d'Educació
SIGNANTS:
Servei de Basc del Departament d'Educació
IÑIGO BARRUSO LAZKANO, CAP DE SERVEI
MAITANE IZAGIRRE ZUBIMENDI
GARAZI URRA ERRASTI
BELEN PAYUETA LÓPEZ DE ROBLES
ITXASO FERRO MORENO
ALFREDO CASTRESANA HERRÁN
MIKEL OSORO URIGUEN
Rakel Olea González
BEGOTXU ERKIAGA GOJENOLA
Ibon Olaziregi Salaberria
CENTRES DE FIANÇAMENT IDIOMÀTIC
ALTUNA ERRASTI, MARIA DEL CARMEN
AMEZUA ENATARRIAGA IKER
VINANZA MENDILIBAR, ROSA MARI
DERTEANO ARRIZUBIETA, GAIZKA
DERTEANO ARRIZUBIETA, RAFAEL
BALZA KAREAGA, GAIZKA
ELORRIAGA LARAUDOGOITITA, IANIRE
FERNÁNDEZ FRANCESENA, MIRIN
IRIBAR MANZARRAGA, JANIRE
QUINTANA PEÑA, IÓ
LANDA AGIRRE, ENEKO
LARRINAGA ORTIZ DE LLUNA, ANE
LIZEAGA RICA, FCO. JAVIER
MENDIZABAL CAMIO, NATALIA
MUJIKA DORRONSORO, JOSE MANUEL
SOLANO GARCIA, NEKANE
TELLERIA ITURRIOZ, AMAIA
UGALDE VIGUERA, JOSE LEÓN
ZUBIZARRETA AGUIRRE, AMAIA
Programa IRALE
AURTENETXE LOPATEGI GAIZKA
EREÑO ARGIARRO, BEGOÑA
TXABARRI LOPATEGI, IMANOL
AGIRRE ETXEBARRIA, HODEI
BERGARA ARETXABALETA, AMAIA
ANGULO BARON, AMAIA
ARISTONDO BARRERES, IÑAKI
BERNAOLA ETXEBARRIA, MAITE
IRIBAR ARESKURRINAGA, JUAN JOSE
ITURRIOZ RUBIO, KEPA
DUOANDIKOETXEA ZUAZO, JOSEBA ANDONI
ATUTXA ORDEÑANA, IBAI
BARTRA SORRA, SELVA
MADARIAGA MALAXETXEBARRIA, SABÍ
MARTIN ARRIZABALAGA, LEIRE
ORTIZ DE PINEDO ROJAS, AITOR
ARISTONDO BARRERES, ITZIAR
ASTORKITZA IRURETAGOIENA, IÑAKI
SANTISTEBAN MENDIZABAL, LEIRE
AGOTE UGARTEMENDIA, KORO
ALKORTA ZEBERIO, ESTIBALITZ
ARANBURU MUJIKA, PELLO
ACKONA ARRIGAIN, ISABEL
ARRIETA ZUBILLAGA, LOREA
ARRIBALAGA GEREÑU, AITOR
ARTOLA AZKUE, AMAIA
AZPIROZ LASARTE, Mª DOLORES
DEL RIO ALDASORO, JESUS
DELGADO ROZAS, JOSU
EIZAGUIRRE LANDA, XABIER
ELORZA POMBAR, IDOIA
IBER URBIETA, IDOIA
ITURBE JAUREGUI, ANA
IZAGUIRRE OLAIZOLA, ELIXABETE
LASKURAIN IBARLUZEA, SORKUNDE
LUJANBIO RUIZ, ANE
ORBEGOZO IGARAN, MIREIA
OSINALDE VIDAL, ASIER
PARDO SANT GIL, JULIO MIGUEL
SERRANO LASA, ASIER
PORTELA SERRANO, GURENDA PAULIÑE
ARENAZA ALVAREZ, SABIN
ARRATIBEL ZEBERIO, IRATI
BERISTAIN IMAZ, MAITANE
BERRIZBEITIA GARRO, FERNANDO
BUENETXEA ITURRIOZ, AINARA
ERDOZIA LETURIA, OLATZ
LARRAZABAL BELAR, EIDER
OTXOA ALONSO, AITZIBER
SARASKETA GOIENOLA, ANE
OTXOA D'ALAIZA, OLATZ
Zengotitabengoa MURGOITIO, AITZIBER
KEREXETA ZULAIKA ROBERTO
ARTAZUGOICO
ARIZTIMUÑO GUTIÉRREZ, GOTZONE
ARMAOLEA CAMPOO, JOSU
CARRANZA UGARTE, RICARDO
ENZUNZA LANDA, JANIRE
EGUREN LETE, JOSE INAZIO
ELORRIAGA AYESTA, AMAIA
SOLATXI KORTABITARTE, NEREA
ESTEBAS LEÓN, SUSANA
IRIONDO ARISTONDO, AMAIA
ITUARTE ZARRAGOIKOETXEA, MARI ELI
BARANDIARAN, IÑAKI
LEGAZPI LEGARRETA, ASIER
MASCLE AGUILLO, GEMMA
MORCILLO TORRES, MONTSERRAT
OGANDO UBIRIA NAROA
OLANO GOTI, KARMELE
ORMAZABAL ORMAZABAL, MIKEL
GONZALEZ GOMEZ, OLAIA
RAMOS VILLANUEVA, GREGORIO
RUIZ D'EGINO BEGOÑA, MAITE
SARRIA ALVAREZ SANDOR
UNZUETA AJURIA, JOSU
GALARRAGA ZUAZO, AGEDA
ZARATE GOROSTIOLA GORKA
AGUIRRE ELGEA, MARIA
ERAUSKIN OLANGA, JOSUNE
MONT ETXEBERRIA BERNAR
ETXEBERRIA MENDIZABAL, EIDER
GARIKANO IRURETAGOIENA, ASUN
GOIKOETXEAUNDIA USANDIZAGA, ARANTZA
INSAUSTI LASSA, GABIÑE
LAKARRA ANDRINUA, ANDER
RUIZ D'AZUA ORMAZA, URTZI
SANCHEZ AGUIRRE, BEÑAT
SANTAMARIA MARTIN, SARA
Asesores de normalització lingüística dels Berritzegunes
JOSEBA IBARRETXE FERNANDEZ DE LARRINOA
OIER ZEARRA GARABIETA
ITZIAR LAFUENTE OSA
MARIA LUZ ARRANZ URIBARRENA
GARBIÑE ALTUNA VILLAR
OLATZ ZUAZO AZPEITIA
ANA GARCIA ARETXABALA
Isabel Casares de l'Església
PRUNA DE LA ZONA DE JASONE
ARENE RUIZ MANCERA
Ainara BILBAO ALCIBAR
PELLO BIDARTE PEREZ
JOSUNE OTXOTORENA SORONDO
IÑAKI BIAIN SALABERRI
MIRIN JOSUNE ALBERDI AGIRRE
PELLO AKIZU LIZARAZU
IRAITZ IRIGOYEN ARRICHABAL
JAVIER LARRAÑAGA ARRIOLA
UNITATS DE BASCA DE LES DELEGACIONS OLURRALDE
JOSEBA GASKO GARCÍA
Bidali zure iritzi artikuluak iritzia@argia.eus helbide elektronikora
ARGIAk ez du zertan bat etorri artikuluen edukiarekin. Idatzien gehienezko luzera 4.500 karakterekoa da (espazioak barne). Idazkera aldetik gutxieneko zuzentasun bat beharrezkoa da: batetik, ARGIAk ezin du hartu zuzenketa sakona egiteko lanik; bestetik, egitekotan edukia nahi gabe aldatzeko arriskua dago. ARGIAk azaleko zuzenketak edo moldaketak egingo dizkie artikuluei, behar izanez gero.
Hi ha els qui, sent un cervell brillant, amb definicions de "poc detall", són experts a transformar i transformar el mateix, dit d'una altra manera. Era seva i ha estat un projecte in eternum que s'ha repetit durant dècades. Aquesta era una de les principals raons per a deixar de... [+]
El 26 de desembre, durant un atac aeri, l'Exèrcit israelià va matar a cinc periodistes palestins que intentaven arribar a la ciutat. Amb ells van matar a 130 periodistes palestins. Aquesta notícia m'ha recordat un parell de coses, la primera, la persecució que sofreixen els... [+]
En els últims mesos m'ha tocat treballar en diversos instituts i, en algun moment, he hagut de parlar amb els alumnes de les possibilitats que ofereix el mercat laboral. La tipologia dels alumnes és variada i en una mateixa ciutat varia molt d'un barri a un altre, d'un institut a... [+]
La nena que apareix en el centre de la fotografia, que difícilment es pot considerar històrica, està escrivint una llista d'adjectius: jo, tu, ell, nosaltres, vosaltres, ells. Mirant cap avall, no vaig poder veure com era la seva mirada.
Insensible a la labor del fotògraf,... [+]
Quan treballes amb persones majors o amb persones amb diversitat física i neuronal, t'adones que la idea de la competència en la nostra societat ens limita molt com a espècie. És a dir, el nostre sistema et posa en valor per fer les coses de manera específica, i el que no ho... [+]
Volia escriure per les llums de Nadal i reivindicar que es converteixi en una tradició anual en aquesta època d'il·luminacions de carrers, un espai públic acollidor, alegre i gojós des del punt de vista de la classe. Però, per descomptat, també espais públics càlids on... [+]
Perdona a les rouredes, alzinars, oms, agrons, freixes, alisedas, castañares, bedolls, gorostidias, manzanales, pinedes i a totes les societats dels arbres, però avui la fageda té una cita amb motiu de les celebracions de la frontera hivernal.
Em resulta més fàcil unir les... [+]
Torna Euskaraldia. Pel que sembla, serà en la primavera de l'any que ve. Ja ho han presentat i la veritat és que m'ha sorprès; no el propi Euskaraldia, sinó el lema d'ell: Ho farem movent-nos.
La primera vegada que l'he llegit o escoltat, em ve al capdavant el títol de l'obra... [+]
Ildo beretik dator Eusko Jaurlaritza berriaren politika. Hitzak bai, baina ekintzak ez dira argi ikusten Pradalesen gobernuak aurkeztutako aurrekontuan.
Quan el sistema colonial capitalista heteropatriarcal es qüestiona i lluita, ataca sense pietat. Utilitzant totes les eines al seu abast per a enfortir, enfortir i consolidar el poder institucional, els mitjans, la justícia, la llengua, la cultura, la violència...
A Suïssa,... [+]
No sé si vostès també tenen la mateixa percepció –ho reconec: aquí he començat a escriure de manera acientífica–. Em refereixo a l'extensió natural de la paraula mandra. Cada vegada escolto més en els racons d'Hego Euskal Herria: basc, espanyol i, per descomptat,... [+]
Molts per Nadal sentim més mandra que il·lusió en pensar en els menjars i trobades familiars. Però us avancem que no és el menjar la que ens fa sentir-nos col·lectivament incòmodes, sinó la normativitat que defineix a la família tradicional. És més, ens atreviríem a... [+]
Sempre m'ha semblat més significatiu el mode que es diu en castellà als carruatges que es poden trobar aquí i allà: humilladero. No és un nom bastant light, blanc o no té cap connotació? Al cap i a la fi, tot el que passava per allí havia de ser humiliat. És sabut que... [+]