Després del remolí de la campanya electoral, i una vegada deixat el vot en l'urna, estem en condicions de fer la nostra lectura. Al cap i a la fi, sembla que governaran els mateixos que abans, del cap. Per tant, no sabem si hem de convidar a aquest nou govern a afrontar els nous reptes o exigir-li que es faci càrrec dels que no ho van fer. En qualsevol cas, si hem de fer front als reptes d'aquesta legislatura en matèria educativa, hem de mirar al passat i posar sobre la taula les tasques pendents: euskaldunización i lluita contra la segregació escolar. Perquè esperem que l'actuació d'aquest Govern no sigui renunciar al desastre educatiu que han fet fins ara.

No és per desconfiar, la veritat és que ha cridat l'atenció l'esforç que s'ha realitzat en la campanya per a evitar el tema de l'educació, quina és l'evidència més evident. A la vista del que s'ha dit en els debats electorals, algú podria pensar que l'educació pública no és un dels serveis públics que vertebren la nostra societat, o fins i tot no està privatitzada. No oblidem que en tota la Unió Europea només Bèlgica supera l'índex de privatització del País Basc.

Sembla que avui ningú assumeix la responsabilitat de l'acord educatiu que va obtenir un suport parlamentari del 90,6% i que va generar el germen de la nostra actual llei educativa. Sabem que no tots els partits polítics que van signar l'acord finalment van donar suport a la llei, però si avui no estiguessin d'acord, sembla sorprenent que no ho fessin en campanya. Potser s'avergonyeixen? Potser les raons de la llei no eren fruit del criteri polític, sinó d'un altre tipus d'interessos?

En part és comprensible, perquè no és fàcil defensar en campanya una proposta que equipés la xarxa pública amb la xarxa concertada. Us imagineu aquesta proposta en l'àmbit sanitari? Seria difícil negar l'esperit privatitzador de la llei educativa. Encara que algú hagués volgut defensar de veritat l'escola pública basca, podia argumentar que en aquesta legislatura el finançament de l'educació privada ha augmentat un 30%, per exemple, o que el ràtio per a poder pactar ha baixat a 13. I que el pacte s'estén a les aules de dos anys, per la qual cosa els centres concertats s'han finançat amb 16 milions d'euros més. Fer front a aquestes afirmacions seria difícil, perquè no té sentit ampliar el pacte quan estem davant una preocupant caiguda de la natalitat. També podia recordar que, a pesar que en el Consorci Haurreskolak s'ha impulsat la gratuïtat, no s'han posat recursos per a mantenir-la i s'ha reduït el servei. Si algun dels partits polítics realment cregués en la cohesió social, podia recordar que el 67% dels estudiants vulnerables es matriculen a l'escola pública, o que el 96% dels estudiants que estudien en Loiu estan en el centre privat i van amb autobús en detriment del medi ambient.

Desgraciadament tot això sembla haver desaparegut voluntàriament durant la campanya. Però a nosaltres no se'ns ha oblidat, perquè ens queda clar que aquest no és el sistema educatiu que mereixem, encara que el Parlament hagi fet les lleis a costa de manifestacions multitudinàries. Per tant, continuarem lluitant pels carrers, els centres educatius, les universitats i on sigui necessari fins que l'escola pública basca sigui l'eix vertebrador del nostre sistema. És l'únic que garanteix la inclusió i l'euskaldunización, que és comuna i per a tots.

Nagore Iturrioz López i Yolanda Porres García, membres del sindicat Steilas.