Per una educació pública, inclusiva i euskaldun: Reiniciar la Llei d'Educació
Transcorregut el temps des de la publicació del projecte de Llei d'Educació per a la Comunitat Autònoma del País Basc, i entrant ja en la fase de tramitació, ens agradaria compartir algunes reflexions sobre la llei. Som professors de les Facultats d'Educació de la Universitat del País Basc/Euskal Herriko Unibertsitatea (UPV/EHU), per la qual cosa el que la llei reguli afectarà directament a nosaltres i als nostres alumnes.
El debat que hi ha hagut durant mesos ens ha demostrat clarament que la llei no ha aconseguit el consens, ni en la comunitat educativa ni en la societat en general. Al contrari, ha suscitat crítiques i discrepàncies profundes, i no s'ha adoptat cap mesura per a tractar aquestes discrepàncies i elaborar una millor llei. Ara volem fixar-nos en les dues necessitats que té l'educació, perquè creem que són claus i inexpugnables, i perquè aquesta llei no els dona la resposta adequada: enfortir l'escola pública i aprofundir en el basc.
Com és sabut, en la CAPV existeix un sistema educatiu dual en el qual les escoles concertades tenen un pes molt inflat. Durant anys s'han aplicat polítiques contràries a les recomanacions de totes les organitzacions internacionals que treballen pel dret a l'educació. Per exemple, aquí està el que diuen els principis d'Abidján, és a dir, que el finançament públic de les institucions educatives privades ha de ser una mesura provisional durant l'exercici de les funcions que ha d'exercir l'escola pública. No és el cas de la CAPV. Gairebé el 50% de l'alumnat està matriculat en escoles de titularitat privada i és una anomalia que s'ha anat perpetuant i naturalitzant durant dècades. Som molt conscients que aquesta anomalia té el seu origen, almenys en part, en la impossibilitat d'accedir a l'educació pública en basca de fa dècades. El treball realitzat pel moviment de les ikastoles en l'euskaldunización és, sens dubte, elogi, però en l'actualitat no estem en les dècades de 1970 o 1980 i no podem continuar pensant en els marcs de llavors. D'altra banda, i sobretot, la tradició catòlica de l'ensenyament explica també aquesta anomalia, perquè la majoria de les escoles concertades continuen sent religioses. En la nostra opinió, el laïcisme de l'ensenyament hauria de ser una condició indispensable per a dotar de diners públics a qualsevol escola.
En les societats bilingües, si la llengua vehicular del sistema educatiu no és minoritzada, aquesta societat queda condemnada a la diglòssia. Per això, considerem imprescindible apostar per una escola centrada en el basc
Segons els estudis, com els de Javier Murillo, el sistema dual abans esmentat ha generat una segregació per origen i classe. En conseqüència, tenim un sistema absolutament desequilibrat: l'escola pública rep a molts més alumnes que viuen en una situació vulnerable, la qual cosa impedeix garantir una educació inclusiva. És el moment d'eliminar aquest desequilibri a favor de les escoles concertades i convertir a l'escola pública en el pilar fonamental del sistema per a garantir el dret a l'educació.
En segon lloc, però no per això menys important, és el tema de l'euskaldunización. Aquí també la llei és absolutament difusa, i les últimes notícies apunten al fet que es pretén mantenir els models lingüístics que es van plantejar fa 40 anys. Hem de tornar a dir el mateix, que actualment no estem en les dècades de 1970-1980, i que per a donar resposta als reptes del futur cal prendre noves i fermes mesures. Totes les evidències ens diuen que per a euskaldunizar als joves d'Euskal Herria és imprescindible tenir una escola euskaldun forta en la qual el basc sigui la llengua vehicular. Això no garantirà l'euskaldunización de la societat, però sí que és un element imprescindible. Fa temps que els sociolingüistes (a partir de la recerca de Fred Gennesse) van mostrar la idea bàsica que en les societats bilingües, si la llengua vehicular del sistema educatiu no és minoritzada, aquesta societat queda condemnada a la diglosis. Per això, considerem imprescindible apostar per una escola centrada en el basc que superi els models lingüístics fins ara existents i que generi un nou model propi del context del segle XXI.
Estem convençuts que la majoria de la societat i de la comunitat educativa coincideixen en tots dos punts. Per a tenir un futur més pròsper i igualitari hem d'impulsar una escola pública basca i inclusiva, i per això volem fer una crida sincera i urgent a tots els partits parlamentaris i a tota la societat basca per a reiniciar el procés i elaborar una nova llei.
*37 professors/as de la UPV/EHU signen:
Juan Abasolo
Elena Agirre Basurko
Uzuri Albizu Mallea
Iratxe Antonio Agirre
Txabi Arnal Gil
Nerea Arruti
Alexander Artzelus Muxika
Maitane Basasoro Ziganda
Mari Mar Boillos
Berta Echeberria
Ibon Egaña
Ainhoa Ezeiza Ramos
Karla Fernández de Gamboa Vázquez
Oihane Fernandez-Lasarte
Rakel Gamito
Mikel Gartziarena
Alex Gurrutxaga
Ane Izagirre
Mirin Koro Jauregi Elizondo
Programa LarrazaIrati Leon Hernández
Mar Madariaga
Jon Martín
Judit Martínez A baix
Igone Palacios Agundez
Alfredo Pérez de Sosoaga
Estitxu Ramos Díaz
Arantza Rico
Javier Ruiz d'Arcaute Graciano
Aitor Xabier Ruiz de Luzuriaga Urtiaga
Eider Sainz de la Maça
Egoitz Salsamendi Pagola
Beñat Sarasola
Amaia Serrano
Alaitz Tresserras Angulo
Jon Urraza Intxausti
Daniel Zuazagoitia Rei Baltar
Bidali zure iritzi artikuluak iritzia@argia.eus helbide elektronikora
ARGIAk ez du zertan bat etorri artikuluen edukiarekin. Idatzien gehienezko luzera 4.500 karakterekoa da (espazioak barne). Idazkera aldetik gutxieneko zuzentasun bat beharrezkoa da: batetik, ARGIAk ezin du hartu zuzenketa sakona egiteko lanik; bestetik, egitekotan edukia nahi gabe aldatzeko arriskua dago. ARGIAk azaleko zuzenketak edo moldaketak egingo dizkie artikuluei, behar izanez gero.
El soroll genera greus problemes de salut i qualitat de vida. Guernica-Lumo, malgrat la seva aparent bellesa i hospitalitat, té seriosos problemes en matèria de soroll.
A mode d'introducció, es mostrarà el fet anterior. A l'altura del carrer Iparragirre de Guernica es trobava... [+]
No puc contenir el foc que m'abrasa per dins, i només puc escriure aquestes estúpides paraules per a no deixar-me dominar per la desesperació.
Odi la hipocresia, avorreixo els blancs. El problema és que la blancor està a tot arreu, que tots som blancs.
És sabut que totes... [+]
Pel que sembla, l'incendi originat el passat 13 de juliol en l'habitatge d'Errenteria es va originar en la bateria d'un patinet elèctric. En aquesta ocasió, i afortunadament, només es van produir danys materials. No obstant això, no creguis que aquest accident és una cosa... [+]
Arriba l'estiu, la principal expressió de la turistificación, i, de nou, els problemes derivats de la sobreexplotació de la ciutat com a destinació turística són especialment visibles, com el soroll o la massificació dels carrers. No obstant això, ens preocupen més els... [+]
En 1977 es va posar en marxa l'Euskal Kopa de Lekeitio, era una època de transició. En l'època de la República, l'any 1931, les primeres Noces Basques va sortir del Batzoki. En 1964 també es va celebrar en Lekeitio el Campionat d'Euskadi de Bodas, en homenatge a Resurrecció... [+]
Fa uns anys que vaig passar un cap de setmana a Pamplona. Era el 12 d'octubre.
Em va sorprendre veure a desenes de llatinoamericans celebrant efemèrides, amb concerts, txosnas i tot. Havia celebrat la conquesta dels meus avantpassats? ! Vaig pensar que l'assimilació cultural... [+]
Les mentalitats conservadores tenen por al terme planejament, enllaçant-se amb els corrents polítics progressistes i fins i tot comunistes, com ho fan avui els nous autoritarismes (Milei, Meono, Orban, Aznar, entre altres). No obstant això, la idea de planificació segueix en... [+]
El tema de la cohesió és avui dia la primera responsabilitat de molts governs, institucions públiques i organitzacions no governamentals. De fet, les societats amb baixes desigualtats generen més fàcilment les condicions de desenvolupament econòmic, social i cultural,... [+]
A pesar que en les últimes dècades s'han produït avanços significatius en alguns àmbits i zones del procés d'euskaldunización, en les administracions públiques el basc s'enfronta a seriosos obstacles i amenaces. A més de l'ofensiva contra el basc que s'està desenvolupant en... [+]
La Federació Navarresa de Municipis i Consells neix amb l'objectiu de "protegir i promoure els seus interessos compartits i l'autonomia local". En breu se seleccionarà un responsable de comunicació que haurà de dominar el castellà i el basc.
Perquè el PSN-PSOE ho rebutja... [+]
Fi de curs. El professor en la seva solitud. Li imprimeix el ritme de la reflexió que el soroll fa en la tracció del tren: ha valgut la pena el treball realitzat enguany? Extenuat, pensatiu, recorda les paraules del seu amic: “Txo, els professors no teniu dret a queixar-vos... [+]
Arriba l'estiu i amb ell les festes populars de pobles, barris i ciutats. Les festes sempre han estat refugi de reivindicacions socials i polítiques, de relacions veïnals i d'eufòria popular. Prenen els nostres carrers i durant uns dies són un exemple d'autogestió, de... [+]
Qui ens ordena...?
El Govern Basc s'acaba de constituir i la consellera d'Educació serà Begoña Pedrosa. Sent viceconsejera en la legislatura anterior i sent una de les fundadores de la nova Llei d'Educació aprovada el mes de desembre passat, ens està permès plantejar... [+]