Els signants d'aquest article som, en general, uns quaranta pares i mares associats i ex gestors professionals que participem activament en les diferents estructures de la Federació d'Ikastoles en les ikastoles dels territoris d'Euskal Herria i continuem col·laborant amb les ikastoles. Les característiques històriques del model Ikastola, la defensa i transmissió del basc i de la cultura basca, i el desenvolupament de la dimensió social de les Ikastoles, són la nostra referència. Aquestes línies s'estan treballant en el treball veïnal en algunes ikastoles. Finalitzada la presentació, procedirem a l'anàlisi de l'Avantprojecte.

Quant al debat social de l'avantprojecte, ens ha preocupat enormement l'ambient violent que s'ha produït contra les Ikastoles per part d'un sector d'agents i col·lectivitats que aposten per l'Escola Pública Basca. No obstant això, no entrarem en polèmiques, aquí deixem el tema, perquè volem traslladar les nostres opinions i opcions en un to propositiu.

Donada l'amplitud de l'Avantprojecte, en aquesta ocasió volem centrar la reflexió en una sèrie de temes concordes amb la nostra naturalesa, l'autonomia dels centres i el paper dels Consells Municipals. Així mateix, analitzarem la Línia Popular (País Basc) des del punt de vista de la gestió.

? Autonomia dels centres.- Partim de la nostra experiència. Mantenint el caràcter ciutadà de les ikastoles, hem creat cooperatives d'utilitat pública de tots els pobles, pares i/o comunitat escolar, sense ànim de lucre, per a garantir el desenvolupament dels nostres Projectes Educatius (pedagogia, administració, inversions, temes laborals,...) i transparent (els nostres comptes auditats estan en el Registre de Cooperatives), i hem creat conjuntament Ikastoles del País Basc, EHI, Societat Cooperativa Europea. Gràcies a aquesta trajectòria som responsables dels nostres resultats pedagògics i econòmics.

Totes les ikastoles que s'agrupen en EHI en major o menor grau compleixen aquestes característiques. Segurament tenim molt a millorar, però l'aportació d'equip és aquí, el model de governança popular, comunitari.

Per contra, si atenem el sistema de governança que s'ha establert en la CAPV, es pot dir que és centralista. El vigent a Madrid es va traslladar a Vitòria i en 1993 es va convertir en Llei per a l'Escola Pública.

Un informe de la Comissió Europea de 2017 (1), que no és més que l'ull d'una llarga cadena, després d'una anàlisi comparada de les polítiques i pràctiques de governança en els sistemes escolars concloïa que: “Les reformes de les polítiques i pràctiques de govern i gestió són fonamentals per a afrontar els reptes associats a la qualitat global de l'educació escolar i, en particular, per a reduir la bretxa de resultats entre l'alumnat […]. La major autonomia de les escoles quant a la gestió del personal i la formació curricular repercuteix positivament en la qualitat, lligada a les mesures per a millorar la responsabilitat dels agents educatius de les escoles i el nivell de lideratge educatiu” Una altra constatació en aquest sentit és la nostra. El sistema de governança europeu com el nostre és una excepció, “una clara excepció ibèrica”

Tornant a l'avantprojecte, el seu contingut s'assembla excessivament al contingut de la Llei d'Escola Pública del 93. No és possible expressar i reconèixer la identitat específica dels centres en les àrees a les quals es refereix la Comissió Europea (adscripció i gestió de personal, formació i lideratge curricular)?

A través dels Contractes Programes que contempla el propi Acord Educatiu, experimentant i avaluant de la mà de diferents centres, es podrien fer passos significatius. La cogobernación del sistema també és una veritable oportunitat per al treball veïnal!

? Consells Escolars Municipals i Ajuntaments.- Fins ara, la seva contribució a la governança de l'escola ha estat molt modesta: coordinar l'execució dels calendaris escolars del municipi, cedir el manteniment de les Escoles Públiques o el sòl públic per a la construcció de centres escolars, … En general, les tasques administratives, molt lluny de l'important paper dels Ajuntaments a Europa.

Nosaltres veiem altres possibilitats, com a impulsors i impulsors de la col·laboració entre els diferents centres escolars de la localitat: l'euskaldunización (en les activitats extraescolars, en l'organització dels espais respiratoris juvenils), la coordinació de la tasca pedagògica contra la segregació (no sols l'assignació administrativa de l'alumnat), i/o l'execució dels currículums locals, ... Des dels ajuntaments també cal impulsar dinàmiques noves, innovadores i experimentacions en l'auzolan. Segurament, reconeixent la identitat de tots els centres, la forma més eficaç de col·laboració de tots els centres locals. La legislació actual limita el paper dels Ajuntaments, però no prohibeix la col·laboració amb altres institucions públiques i privades.

? La visió popular (Euskal Herria) a nivell de gestió, al nostre judici, es queda potes enlaire. Per exemple, caldria fer un major esforç en la transmissió del basc i de la cultura basca i en la intercooperació entre els centres escolars del País Basc. Per exemple, la Llei 3/2004 del Sistema Universitari Basc 2.artikulua (BOPB 12-03-2004 i BOE 19-11-2011) assenyala que “… Així mateix, es fomentarà la relació i la col·laboració dins del sistema per a impulsar l'ús del basc amb altres institucions universitàries situades en altres territoris que comparteixen la cultura del basc, mitjançant la coordinació de l'ensenyament, la recerca i les iniciatives culturals, així com el foment de l'ús del basc en l'àmbit universitari i les institucions europees. S'establiran relacions preferents amb la resta d'universitats radicades al País Basc ”. Una cosa així podria portar-se al contingut de la nova Llei d'Educació, fent una versió actualitzada i adaptada d'aquest text.

En conseqüència, pocs avanços en l'apartat de governança. Si volem arribar més lluny, cal intentar, atrevir-se, arriscar, experimentar i avaluar alhora, la col·laboració real. Creiem que l'opció més eficaç per a avançar cap al futur!

(1) Brussel·les, 30.5.2017 COM (2017) 248 final. Comunicació de la Comissió d'Educació