Traduït automàticament del basc, la traducció pot contenir errors. Més informació. Elhuyarren itzultzaile automatikoaren logoa

Les lleis educatives perjudiquen el basc


26 de setembre de 2022 - 09:06
Zarata mediatikoz beteriko garai nahasiotan, merkatu logiketatik urrun eta irakurleengandik gertu dagoen kazetaritza beharrezkoa dela uste baduzu, ARGIA bultzatzera animatu nahi zaitugu. Geroz eta gehiago gara, jarrai dezagun txikitik eragiten.

La Llei d'Educació considera que l'escola és suficient perquè els nostres joves sàpiguen basc. Evidentment, no és així, però la llei diu que a partir d'ara el model plurilingüe aconseguirà que els alumnes aconsegueixin el nivell B2 en basc en finalitzar l'ESO. Punt 3 de l'article 68: "El Departament competent en matèria d'educació i els centres docents establiran les mesures necessàries per a garantir la consecució dels nivells establerts, tenint en compte el punt de partida i les característiques sociolingüístiques de cada zona". L'escola és i serà imprescindible, però desgraciadament ella sola no pot i no pot, no és suficient.

La Llei, no obstant això, establirà que els alumnes de la Comunitat Autònoma sàpiguen més anglès, castellà i basc que ara quan acabin l'ESO.

Per a la consecució d'aquest objectiu s'adoptaran, de conformitat amb l'article 68 de la Llei, les següents mesures:

  • Perquè els nostres alumnes coneguin més anglès, l'anglès es convertirà en llengua d'ensenyament, és a dir, almenys una assignatura ordinària s'impartirà en anglès. En conseqüència, almenys es duplicaran les assignatures que rebin en anglès. A més, els professors hauran de demostrar un major coneixement d'anglès: a partir d'ara hauran d'acreditar el nivell C1.
  • Per a augmentar el coneixement del castellà per part dels nostres alumnes, el castellà es convertirà en llengua d'ensenyament, és a dir, almenys una assignatura ordinària s'impartirà en castellà. En conseqüència, almenys es duplicaran les assignatures que es rebin en castellà.
  • I perquè sàpiguen més basc? Perquè… perquè els nostres alumnes sàpiguen més basc, res. A l'entrada en vigor de la nova llei, els nostres alumnes del model D rebran menys hores de basca que ara. I els professors tampoc haurem d'acreditar un major nivell de llengua.

És a dir, perquè sàpiguen més castellà i anglès, tindran més castellà i anglès a l'escola. Perquè sàpiguen més basc, se'ls donarà menys basc a l'escola.

L'article 69 assenyala que: "les dues llengües oficials i almenys una llengua estrangera tindran la consideració de llengües d'aprenentatge".

Així, a partir d'ara hi haurà un únic model lingüístic en el qual l'anglès s'utilitzarà almenys en dues assignatures (l'anglès mateix més una altra assignatura) i el castellà en altres dues (el mateix castellà més una). Exactament el mateix model que va proposar Isabel Celaá com a Consellera d'Educació. Això és el que deia el procés d'experimentació del marc trilingüe d'Educació del conseller socialista. Document marc 2010-2011: "Que en Educació Primària hi hagi almenys el 20% de les hores lectives de currículum en cada idioma, el 60% del temps total. Cada centre pot decidir com utilitzar el 40% restant en funció de la seva realitat lingüística i social i del seu projecte lingüístic. L'idioma en el qual es treballaran la resta dels continguts serà, per tant, el que determini el centre. En l'Educació Secundària Obligatòria la distribució temporal de cada llengua és la mateixa en percentatge, respectant sempre el projecte lingüístic del centre".

En la majoria dels cursos, els alumnes actuals d'ESO tenen dotze assignatures. Amb la nova distribució, en el millor dels casos rebran en basc el 66% de les assignatures. Amb això se'ls acreditarà el nivell B2. Per exemple, en l'actual model D, deu d'aquestes dotze assignatures són en basca: 83%. Amb això se'ls acredita el nivell B1.

La distribució de les assignatures la realitzarà cada centre. L'apartat 2 de l'article 69 estableix el següent: "El projecte lingüístic del centre ha de planificar l'aprenentatge, ús i actitud positiva cap a les llengües de l'alumnat, tenint en compte l'entorn sociolingüístic i els perfils de l'alumnat i del professorat, perquè al final de cada etapa educativa l'alumnat adquireixi el nivell lingüístic i les competències necessàries". I serà el propi centre el que decideixi si els alumnes han aconseguit o no el nivell B2 en basc. Algú creu que els centres, sobretot els que cobren, diran el contrari? Reconeixeran que els seus alumnes no aconsegueixen el nivell suficient?

Com que la Llei d'Educació no preveu la realització d'auditories externes per a comprovar el funcionament dels projectes lingüístics dissenyats pels centres i, en cas que no funcionin, obligar els centres a prendre mesures per a fer canvis. Pel que sembla, el Departament d'Educació no utilitzarà cap estudi extern per a comprovar si els resultats dels centres són realment adequats o no. Encara que seria fàcil: L'Escola Navarresa d'Idiomes a Distància (EOIDNA, en les seves sigles en castellà) porta anys oferint als alumnes de secundària que vulguin acreditar els nivells lingüístics la possibilitat d'obtenir el títol lingüístic mitjançant exàmens adaptats a aquests. Allí és voluntari; aquí, almenys, hauria de ser una auditoria.

A partir d'ara, l'alumnat de la Comunitat Autònoma rebrà el nivell B2 en finalitzar l'ESO. Lògicament, això tindrà un efecte col·lateral: l'acreditació del perfil lingüístic 2 per a l'administració permetrà que els euskaltegis es vagin buidant de joves, a poc a poc. I no necessàriament perquè sàpiguen basc.

Curiosament, la llei no determina nivells de coneixement per al batxillerat, encara que el propi article 1 de la norma deixa clar que el batxillerat és també objecte d'aquesta llei. El punt 3 del mateix article diu: "Queden exclosos de l'àmbit d'aplicació de la present Llei el sistema universitari i la formació professional, regulades per normatives específiques". El Batxillerat és una educació secundària, per tant de l'àmbit " d'aplicació" d'aquesta llei. En aquest sentit, en finalitzar el batxillerat, què rebran els nostres alumnes, C1? O en el batxillerat no aprendran gens de #basc? Fins ara, en finalitzar l'ESO se'ls reconeix B1 als qui han estudiat en els models B i D, i B2, D en finalitzar el batxillerat. D'altra banda, què passa després de cursar el grau universitari? Tindran C2? Crearem C3 per als qui realitzin la seva tesi doctoral en basca? No seria d'estranyar, perquè en la Llei d'Educació el Govern ha inventat C1+, una titulació que no existeix, però que han volgut dissimular, perquè sembla que els ha fet vergonya demanar el mateix nivell de professorat en basc i anglès, en la nostra pròpia llengua i en la llengua estrangera. I sí, a mi també se'm fa vergonya. Com se m'avergonyeix també el punt 4 de l'article 68: "Els currículums dels ensenyaments de formació professional i dels ensenyaments de règim especial hauran de garantir que els alumnes adquireixin la competència lingüística tècnica pròpia del corresponent ensenyament i àrea professional". Només això? I en quin idioma adquiriran aquesta competència tècnica, en basca o en castellà?

Finalment, és pertorbador que l'oposició a la docència es pugui realitzar encara en castellà. Però és així: excepte en els idiomes (basc, francès, castellà i anglès i en la seva pròpia llengua), per a la resta d'assignatures és possible realitzar l'oposició íntegrament en castellà: tant en la prova escrita com en l'oral. També és rabiós, tenint en compte que les proves de l'última oposició per a ser periodista d'EiTB, de 2015, van haver de realitzar-se en basca i castellà, tant oral com escrita. I des de llavors cal acreditar el nivell C2 per a formar part de la borsa de treball de periodista en mitjans públics, no a través d'un títol, sinó a través d'un ús puntual. A partir de 2015 s'han realitzat diverses convocatòries d'oposició en educació pública, i en totes elles s'ha ofert la possibilitat de realitzar exàmens exclusivament en castellà.

Espero que els parlamentaris vascófilos, independentment de la seva part, votin en contra d'aquesta llei.

 

Mikel Basabe Kortabarria. Professor/a

Bidali zure iritzi artikuluak iritzia@argia.eus helbide elektronikora

ARGIAk ez du zertan bat etorri artikuluen edukiarekin. Idatzien gehienezko luzera 4.500 karakterekoa da (espazioak barne). Idazkera aldetik gutxieneko zuzentasun bat beharrezkoa da: batetik, ARGIAk ezin du hartu zuzenketa sakona egiteko lanik; bestetik, egitekotan edukia nahi gabe aldatzeko arriskua dago. ARGIAk azaleko zuzenketak edo moldaketak egingo dizkie artikuluei, behar izanez gero.


T'interessa pel canal: Iritzia
2025-03-11 | Joan Mari Beloki
Euskal Herria Europa berrian

Ukrainako gudaren amaierak ondorio sakonak ekarriko ditu Europa osora. Europako elite ekonomikoek beren indar guztia jarri dute guda-zelaian eta galdu egin dute. Galtzaileek, elite globalistek, beren egitasmo kuttuna galduko dute, Europako Batasuna, eta Bruselatik europar... [+]


Euskara bihotzean eta erdara ezpainean

Azterketak amaitzearekin batera ohikoak bihurtu dira ikasleriaren artean, urteko garai honetan merkeak diren hegaldiak hartu eta adiskideekin bidaiatzea. Horrela egin dut neuk ere eta Londresera joateko aukera izan dut. Ildo beretik, bertan “euskaldun” pilarekin egin... [+]


Hezkuntzaren merkantilizazioa eta noraezaren aurrean, HezkuntzArtea sortu da!

Ez dakit nondik hasi, egia esan. Ordezkoa naizen heinean –irakaskuntzan ikasturte gutxi batzuk daramatzat lanean– eskola ugari ezagutu ditut Nafarroa, Bizkai eta Araban zehar. Lankide izan ditudan irakasleekin euskal eskolak dituen gabezien inguruan hitz egiten... [+]


EAEko Osasun Saila mediku euskaldun bila

Alberto Martinez Eusko Jaurlaritzako Osasun sailburuak argi dio: ez ditu mediku euskaldunak aurkitzen, eta euskarazko osasun arreta ezin da bermatu mediku egoiliar (formazioan dauden espezialista) gehienak kanpotarrak direlako. Mediku euskaldunak bilatzea perretxikotan joatea... [+]


Zilbor-hestea

Gogo eta gorputzaren zilbor-hesteak: bi kate. Bi kate, biak ebaki beharrezkoak: bat gorputzaren bizitzeko, bestea gogoaren askatzeko”. Hala dio Mikel Laboaren kantak; hala izan da belaunaldiz belaunaldi, egun arte.

Gogoan dut nire gurasoak askotan joaten zirela... [+]


Iruña-Veleia: epaiketatik bost urtera

Otsailean bost urte bete dira Iruña-Veleiako epaiketatik, baina oraindik hainbat pasarte ezezagunak dira.

11 urteko gurutze-bidea. Arabako Foru Aldundiak (AFA) kereila jarri zuenetik epaiketa burutzera 11 urte luze pasa ziren. Luzatzen den justizia ez dela justizia, dio... [+]


Superwoman

MAITE: (biharko eguna antolatzen bere buruaren baitan) Jaiki, gosaldu, bazkaria prestatu, arropa garbitu, etxea garbitu, gizon hori jaiki, seme-alabak jaiki, hiru horien gosaria prestatu, haiek agurtu, erosketak egin, lanera joan, seme-alabak eskolatik jaso, merienda eman,... [+]


2025-03-07 | Laia Alduntzin
Hezkuntza gotorleku

Matxismoa normalizatzen ari da, eskuin muturreko alderdien nahiz sare sozialetako pertsonaien eskutik, ideia matxistak zabaltzen eta egonkortzen ari baitira gizarte osoan. Egoera larria da, eta are larriagoa izan daiteke, ideia zein jarrera matxistei eta erreakzionarioei ateak... [+]


2025-03-06 | Haizea Isasa
Kasu, ez gitxu lo!

“Kasu, ez gitxu lo!”. Gure denbora eta manerekin baina heldu gira.

Azaroaren 25ean Baionako elgarretaratzera joan ez joan eta autoak nola partekatu pentsatzetik (joan-jina bi oren), bat-batean Lartzabalen elgarretaratze bat antolatu genuen, eta 47 emazte bildu!... [+]


Feminista sindikalista ala sindikalista feminista

Nahiz eta Nazio Batuen Erakundeak (NBE) 1977an nazioarteko egun bat bezala deklaratu zuen eta haren jatorriaren hipotesi ezberdinak diren, Martxoaren 8aren iturria berez emazte langileen mugimenduari lotua da.


2025-03-05 | Gorka Menendez
Ordezkapen Handia

Aurrekoan, ustezko ezkertiar bati entzun nion esaten Euskal Herrian dagoeneko populazioaren %20 atzerritarra zela. Eta horrek euskal nortasuna, hizkuntza eta kultura arriskuan jartzen zituela. Azpimarratzen zuen migrazio masifikatua zela arazoa, masifikazioak zailtzen baitu... [+]


2025-03-05 | Itxaro Borda
Espantuka

Ez dut beti ulertzen nola aritzen ahal diren lur planeta honetako zati okitu, zuri, gizakoi eta kapitalistako aho zabal mediatikoak, beraiena, hots, gurea, zibilizazioa dela espantuka. Berriak irakurtzen baldin baditugu, alta, aise ohartuko gara, jendetasuna baino, barbaria dela... [+]


C2ko ikasleei eskerrak

Administrazioko hainbat gai, LGTBI+ kolektiboko kideen beharrizanak, segurtasun subjektiboa, klima aldaketa, gentrifikazioa, ikus-entzunezkoak erabiltzeko modu berriak, audientzia-datuak jasotzeko moduak, dislexia, ikuspegi pedagogiko aktibo eta irisgarriak, literatur... [+]


Elebitasunaren tranpa

Auzitan jar ez daitekeen baieztapen orokor eta eztabaidaezinaren gisan saldu digute hizkuntzak jakitea printzipioz ona dela, baina baditu bere "ñabardurak", edo esanahi ezkutuagokoak. Hemengo ustezko elebitasun kontzeptuaren azpian dagoen baina kamuflatzen den... [+]


2025-03-05 | Karmelo Landa
Gure esku dagoena

Otzandu egin gara, katalanak eta euskaldunok, ekaitzaren ondoren. Saiatu ginen, bai; sendo ekin genion, eta gogor kolpatu gaituzte; ezin izan genien gure helburu zuzen, ezinbesteko, sakratuei eutsi. Eta porrotaren mingostasuna dastatu dugu, eta bigundu egin gara irabazleen... [+]


Eguneraketa berriak daude