Traduït automàticament del basc, la traducció pot contenir errors. Més informació. Elhuyarren itzultzaile automatikoaren logoa

Les lleis educatives perjudiquen el basc


26 de setembre de 2022 - 09:06
Zarata mediatikoz beteriko garai nahasiotan, merkatu logiketatik urrun eta irakurleengandik gertu dagoen kazetaritza beharrezkoa dela uste baduzu, ARGIA bultzatzera animatu nahi zaitugu. Geroz eta gehiago gara, jarrai dezagun txikitik eragiten.

La Llei d'Educació considera que l'escola és suficient perquè els nostres joves sàpiguen basc. Evidentment, no és així, però la llei diu que a partir d'ara el model plurilingüe aconseguirà que els alumnes aconsegueixin el nivell B2 en basc en finalitzar l'ESO. Punt 3 de l'article 68: "El Departament competent en matèria d'educació i els centres docents establiran les mesures necessàries per a garantir la consecució dels nivells establerts, tenint en compte el punt de partida i les característiques sociolingüístiques de cada zona". L'escola és i serà imprescindible, però desgraciadament ella sola no pot i no pot, no és suficient.

La Llei, no obstant això, establirà que els alumnes de la Comunitat Autònoma sàpiguen més anglès, castellà i basc que ara quan acabin l'ESO.

Per a la consecució d'aquest objectiu s'adoptaran, de conformitat amb l'article 68 de la Llei, les següents mesures:

  • Perquè els nostres alumnes coneguin més anglès, l'anglès es convertirà en llengua d'ensenyament, és a dir, almenys una assignatura ordinària s'impartirà en anglès. En conseqüència, almenys es duplicaran les assignatures que rebin en anglès. A més, els professors hauran de demostrar un major coneixement d'anglès: a partir d'ara hauran d'acreditar el nivell C1.
  • Per a augmentar el coneixement del castellà per part dels nostres alumnes, el castellà es convertirà en llengua d'ensenyament, és a dir, almenys una assignatura ordinària s'impartirà en castellà. En conseqüència, almenys es duplicaran les assignatures que es rebin en castellà.
  • I perquè sàpiguen més basc? Perquè… perquè els nostres alumnes sàpiguen més basc, res. A l'entrada en vigor de la nova llei, els nostres alumnes del model D rebran menys hores de basca que ara. I els professors tampoc haurem d'acreditar un major nivell de llengua.

És a dir, perquè sàpiguen més castellà i anglès, tindran més castellà i anglès a l'escola. Perquè sàpiguen més basc, se'ls donarà menys basc a l'escola.

L'article 69 assenyala que: "les dues llengües oficials i almenys una llengua estrangera tindran la consideració de llengües d'aprenentatge".

Així, a partir d'ara hi haurà un únic model lingüístic en el qual l'anglès s'utilitzarà almenys en dues assignatures (l'anglès mateix més una altra assignatura) i el castellà en altres dues (el mateix castellà més una). Exactament el mateix model que va proposar Isabel Celaá com a Consellera d'Educació. Això és el que deia el procés d'experimentació del marc trilingüe d'Educació del conseller socialista. Document marc 2010-2011: "Que en Educació Primària hi hagi almenys el 20% de les hores lectives de currículum en cada idioma, el 60% del temps total. Cada centre pot decidir com utilitzar el 40% restant en funció de la seva realitat lingüística i social i del seu projecte lingüístic. L'idioma en el qual es treballaran la resta dels continguts serà, per tant, el que determini el centre. En l'Educació Secundària Obligatòria la distribució temporal de cada llengua és la mateixa en percentatge, respectant sempre el projecte lingüístic del centre".

En la majoria dels cursos, els alumnes actuals d'ESO tenen dotze assignatures. Amb la nova distribució, en el millor dels casos rebran en basc el 66% de les assignatures. Amb això se'ls acreditarà el nivell B2. Per exemple, en l'actual model D, deu d'aquestes dotze assignatures són en basca: 83%. Amb això se'ls acredita el nivell B1.

La distribució de les assignatures la realitzarà cada centre. L'apartat 2 de l'article 69 estableix el següent: "El projecte lingüístic del centre ha de planificar l'aprenentatge, ús i actitud positiva cap a les llengües de l'alumnat, tenint en compte l'entorn sociolingüístic i els perfils de l'alumnat i del professorat, perquè al final de cada etapa educativa l'alumnat adquireixi el nivell lingüístic i les competències necessàries". I serà el propi centre el que decideixi si els alumnes han aconseguit o no el nivell B2 en basc. Algú creu que els centres, sobretot els que cobren, diran el contrari? Reconeixeran que els seus alumnes no aconsegueixen el nivell suficient?

Com que la Llei d'Educació no preveu la realització d'auditories externes per a comprovar el funcionament dels projectes lingüístics dissenyats pels centres i, en cas que no funcionin, obligar els centres a prendre mesures per a fer canvis. Pel que sembla, el Departament d'Educació no utilitzarà cap estudi extern per a comprovar si els resultats dels centres són realment adequats o no. Encara que seria fàcil: L'Escola Navarresa d'Idiomes a Distància (EOIDNA, en les seves sigles en castellà) porta anys oferint als alumnes de secundària que vulguin acreditar els nivells lingüístics la possibilitat d'obtenir el títol lingüístic mitjançant exàmens adaptats a aquests. Allí és voluntari; aquí, almenys, hauria de ser una auditoria.

A partir d'ara, l'alumnat de la Comunitat Autònoma rebrà el nivell B2 en finalitzar l'ESO. Lògicament, això tindrà un efecte col·lateral: l'acreditació del perfil lingüístic 2 per a l'administració permetrà que els euskaltegis es vagin buidant de joves, a poc a poc. I no necessàriament perquè sàpiguen basc.

Curiosament, la llei no determina nivells de coneixement per al batxillerat, encara que el propi article 1 de la norma deixa clar que el batxillerat és també objecte d'aquesta llei. El punt 3 del mateix article diu: "Queden exclosos de l'àmbit d'aplicació de la present Llei el sistema universitari i la formació professional, regulades per normatives específiques". El Batxillerat és una educació secundària, per tant de l'àmbit " d'aplicació" d'aquesta llei. En aquest sentit, en finalitzar el batxillerat, què rebran els nostres alumnes, C1? O en el batxillerat no aprendran gens de #basc? Fins ara, en finalitzar l'ESO se'ls reconeix B1 als qui han estudiat en els models B i D, i B2, D en finalitzar el batxillerat. D'altra banda, què passa després de cursar el grau universitari? Tindran C2? Crearem C3 per als qui realitzin la seva tesi doctoral en basca? No seria d'estranyar, perquè en la Llei d'Educació el Govern ha inventat C1+, una titulació que no existeix, però que han volgut dissimular, perquè sembla que els ha fet vergonya demanar el mateix nivell de professorat en basc i anglès, en la nostra pròpia llengua i en la llengua estrangera. I sí, a mi també se'm fa vergonya. Com se m'avergonyeix també el punt 4 de l'article 68: "Els currículums dels ensenyaments de formació professional i dels ensenyaments de règim especial hauran de garantir que els alumnes adquireixin la competència lingüística tècnica pròpia del corresponent ensenyament i àrea professional". Només això? I en quin idioma adquiriran aquesta competència tècnica, en basca o en castellà?

Finalment, és pertorbador que l'oposició a la docència es pugui realitzar encara en castellà. Però és així: excepte en els idiomes (basc, francès, castellà i anglès i en la seva pròpia llengua), per a la resta d'assignatures és possible realitzar l'oposició íntegrament en castellà: tant en la prova escrita com en l'oral. També és rabiós, tenint en compte que les proves de l'última oposició per a ser periodista d'EiTB, de 2015, van haver de realitzar-se en basca i castellà, tant oral com escrita. I des de llavors cal acreditar el nivell C2 per a formar part de la borsa de treball de periodista en mitjans públics, no a través d'un títol, sinó a través d'un ús puntual. A partir de 2015 s'han realitzat diverses convocatòries d'oposició en educació pública, i en totes elles s'ha ofert la possibilitat de realitzar exàmens exclusivament en castellà.

Espero que els parlamentaris vascófilos, independentment de la seva part, votin en contra d'aquesta llei.

 

Mikel Basabe Kortabarria. Professor/a

Bidali zure iritzi artikuluak iritzia@argia.eus helbide elektronikora

ARGIAk ez du zertan bat etorri artikuluen edukiarekin. Idatzien gehienezko luzera 4.500 karakterekoa da (espazioak barne). Idazkera aldetik gutxieneko zuzentasun bat beharrezkoa da: batetik, ARGIAk ezin du hartu zuzenketa sakona egiteko lanik; bestetik, egitekotan edukia nahi gabe aldatzeko arriskua dago. ARGIAk azaleko zuzenketak edo moldaketak egingo dizkie artikuluei, behar izanez gero.


T'interessa pel canal: Iritzia
Problemes de soroll a Guernica

El soroll genera greus problemes de salut i qualitat de vida. Guernica-Lumo, malgrat la seva aparent bellesa i hospitalitat, té seriosos problemes en matèria de soroll.

A mode d'introducció, es mostrarà el fet anterior. A l'altura del carrer Iparragirre de Guernica es trobava... [+]


2024-07-19 | Maru
La blancor no està de vacances

No puc contenir el foc que m'abrasa per dins, i només puc escriure aquestes estúpides paraules per a no deixar-me dominar per la desesperació.

Odi la hipocresia, avorreixo els blancs. El problema és que la blancor està a tot arreu, que tots som blancs.

És sabut que totes... [+]


En comprar un patinet elèctric caldria regalar un detector de foc

Pel que sembla, l'incendi originat el passat 13 de juliol en l'habitatge d'Errenteria es va originar en la bateria d'un patinet elèctric. En aquesta ocasió, i afortunadament, només es van produir danys materials. No obstant això, no creguis que aquest accident és una cosa... [+]


Els límits del turisme en Donostia: estem en risc

Arriba l'estiu, la principal expressió de la turistificación, i, de nou, els problemes derivats de la sobreexplotació de la ciutat com a destinació turística són especialment visibles, com el soroll o la massificació dels carrers. No obstant això, ens preocupen més els... [+]


Proposta de model del Matrimoni Basc de Lekeitio perquè el PNB investigui el camí de la reflexió

En 1977 es va posar en marxa l'Euskal Kopa de Lekeitio, era una època de transició. En l'època de la República, l'any 1931, les primeres Noces Basques va sortir del Batzoki. En 1964 també es va celebrar en Lekeitio el Campionat d'Euskadi de Bodas, en homenatge a Resurrecció... [+]


Celebració de la Hispanitat

Fa uns anys que vaig passar un cap de setmana a Pamplona. Era el 12 d'octubre.

Em va sorprendre veure a desenes de llatinoamericans celebrant efemèrides, amb concerts, txosnas i tot. Havia celebrat la conquesta dels meus avantpassats? ! Vaig pensar que l'assimilació cultural... [+]


2024-07-17 | Gorka Menendez
Fins a quin punt han de ser petits agricultors?

Gran part de l'actual moviment d'esquerra, encara que sigui intuïtivament, reivindica l'agricultura a petita escala, sense molts dubtes. No obstant això, aquesta reivindicació de la petitesa té les seves contradiccions: una explotació de petita grandària, per definició, no... [+]


Euskaldunes

La portaveu del nou Govern Basc, María Ubarretxena, va concedir la primera entrevista a Euskadi Irratia. Durant la conversa es va referir a les seves intencions, a les seves propostes generals, inevitablement, perquè el govern estava en marxa. El to entre el periodista i el... [+]


2024-07-17 | Iñaki Barcena
Ens ve el ressò-axismo?

La crisi ecosocial generada pel capitalisme està provocant un malestar global en tot el planeta. Els "cims" dels recursos materials i energètics, establint límits de creixement i acumulació, porten amb si desequilibris entre la naturalesa i la societat. Les rodes boges de... [+]


El que hem de defensar

Un estudiant em va dir una vegada que estudiàvem un text: “El personatge està malalt: el pensament es mou al seu cap”. Òbviament, amb aquesta frase, va expressar malament el comentari que tenia en la ment, és a dir, que la imbecil·litat del personatge es notava en les... [+]


2024-07-17 | David Bou
Aprendre a acomiadar-se

Acomiadar-se d'alguna cosa o d'algú sol ser un acte relacionat amb l'abandó, el final i, en definitiva, el procés de dol. Segur que alguna vegada, o que escoltaries a algú, els diries la típica i tòpica frase de “no m'agraden les salutacions”. I no vull enganyar-vos, ni... [+]


Tecnologia
Euskalgintza digital crítica

El basc és un port per al coneixement i les relacions en la mar, que és un espai digital. Amb intel·ligència artificial, sembla que des d'aquest port s'ofereix la possibilitat de contactar en basca amb tothom. L'automatització del basc és un gran suport per als educadors que... [+]


2024-07-17 | Ula Iruretagoiena
Territori i arquitectura
D'aquí

Tancar l'ordinador, posar-se chancletas, acariciar amb la crema solar. On vas de vacances? Hem normalitzat que fer vacances és anar a algun lloc, perquè el descans necessita distància, diem. I en fer el viatge, ens convertirem en turistes, encara que el canvi de denominació... [+]


Materialisme histèric
Ferralla

L'olor demanava un gest, però com no l'havia fet (no podia esperar-se una altra olor), tampoc ho feien els altres. “No, no, no estan tots. No hi ha parts vivents, no he deixat a ningú viu, per exemple, sense llavis (heu vist?). Em semblaven perfectes fins que se'ls mostrés el... [+]


Eguneraketa berriak daude