La recentment aprovada Llei d'Educació és tan dolenta com nova. Al llarg de tot el procés de tramitació hi ha hagut un ampli sector social en contra de l'esperit d'aquesta llei, i aquesta oposició ha estat major davant la seva aprovació. Volem fer pública la valoració i la reflexió de l'ocorregut.

No creiem que en l'últim moment les aportacions acceptades o rebutjades hagin frustrat la llei que fins llavors era bona, perquè des del principi el seu plantejament era perjudicial per a l'escola pública: la llei que equipés la xarxa pública i la privada mai resistirà la segregació, no subordinarà els interessos privats a l'interès comú i no garantirà el dret a rebre en igualtat l'educació euskaldun de tots els alumnes. Paral·lelament als primers passos per a l'elaboració de la nova llei, el Departament d'Educació va dotar i va ampliar en el temps els mòduls de concertació educativa, va ampliar les subvencions i va adaptar la planificació i zonificació a favor de la xarxa privada. El procés de la llei sempre ha anat per aquesta línia privatitzadora, perquè la base és que els centres públics i privats conformen el Servei Públic Educatiu Basc.

La imposició del PSE ha generat un gran renou, que ha fet que la llei declari que es mantenen els models lingüístics. Hi ha hagut un canvi desfavorable i ha obligat a EH Bildu a votar en contra, però tampoc en l'acord de 2022 i en l'avantprojecte posterior s'ha recollit cap garantia perquè el model D continuï sent un sistema d'immersió, o perquè els models A i B de la xarxa privada s'eliminin. La mala redacció actual no converteix a les anteriors en bones. Els esborranys no establien cap avanç en l'euskaldunización.

La llei no es basa en el consens històric amb els agents educatius, sinó en la negociació desenvolupada entre alguns partits a partir de la tardor de 2020, en la qual el PNB i EH Bildu han lloat almenys la col·laboració de tres anys. Un any després de les negociacions, molts agents educatius (sindicats, patronals, associacions de pares, plataformes locals, centres educatius, experts... en total, al voltant de 90) van tenir l'oportunitat de rebre informació i donar la seva opinió en la Comissió d'Educació del Parlament Basc. Els impulsors de la llei van presentar com a adhesions dels agents el que s'ha dit en aquella comissió, a pesar que en moltes ocasions es va manifestar la seva total oposició. En aquest ambient de presumpte consens va arribar el suport del 90% del Parlament a l'abril de 2022 (que va durar poc, perquè Podem va marxar a curt termini). La representació era àmplia, suficient per a aprovar tantes lleis com es vulgui, però el suport dels agents no s'ha materialitzat en absolut en tot el procés, ja que en el Consell Escolar d'Euskadi només les patronals han donat suport a la llei juntament amb l'administració. Per contra, els partidaris de l'escola pública han mostrat la seva oposició i han organitzat grans manifestacions al carrer.

Aquesta nova llei donarà un suport legal a la concertació universal que des de fa temps tenim establerta en la CAPV. Aquesta concertació ha permès una excessiva presència de la xarxa privada i no les possibilitats de les famílies. El desigual sistema educatiu que han dibuixat les polítiques a favor de la xarxa privada durant dècades exigeix mesures urgents a favor de la xarxa pública i dels interessos comuns. Les campanyes institucionals de planificació, zonificació i matriculació dels centres haurien d'orientar-se a això. En el seu lloc, en establir les polítiques educatives, es posen com a excusa per a defensar els interessos de les xarxes privades les suposades eleccions familiars.

El contingut de l'acord signat al maig de 2022 per Jokin Bildarratz amb la majoria dels sindicats no té res a veure amb la llei, però el conseller l'ha utilitzat per a assenyalar que els sindicats els tenia assumits. Només un sindicat va signar l'acord general amb el Departament d'Educació al maig de 2023, en Arantzazu.

Els plantejaments que s'han posat sobre la taula en aquest procés, i els que recull la llei, són els exigits al llarg de la història per les patronals de l'ensenyament privat. En la CAPV les patronals són múltiples, desenvolupen múltiples models educatius, però pertanyen a la mateixa xarxa i a totes elles els interessa rebre més diners, encara que sigui en detriment de la xarxa pública. Aquesta llei ve a blindar els interessos de tota la xarxa privada en el moment en què la taxa de natalitat descendeix. Creiem que l'eina més eficaç per a fer front als centres doctrinadores, castellanoparlants o segregadors és sostenir una xarxa pública única, euskaldun, gestionada democràticament i dotada de recursos suficients. Tenim un llarg camí per recórrer, ja és hora de posar-lo en marxa.

En resum, considerem que aquesta llei és una llei sense consens social i poc consensuada, que en ser privatitzadora des del primer esborrador no serà eficaç per a acabar amb la segregació i no garantirà l'euskaldunización de tots els alumnes. Aquesta llei va en contra de l'escola pública i l'escola pública està en contra d'aquesta llei.

El Centre de Trobada Harro de l'Escola Pública Basca ha lluitat durant aquests anys per una escola pública per a tots i totes, com a eix del sistema. En aquest camí, encara que la llei recentment aprovada sigui un obstacle, continuarem apostant pel públic, consolidant la comunitat de la xarxa pública i atraient el major nombre de forces possible.

Arantza Fernández de Garaialde i José Manuel Martínez, membres d'Harro de l'Escola Pública Basca